(JORDI BARBETA )
L’Estat de la Justícia i la Justícia d’Estat. A finals de juny, el president del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea, Koen Lenaerts, va viatjar a Madrid on va ser tractat a boca què vols pel president del CGPJ, Carlos Lesmes, i pel president de la Sala Segona del Tribunal Suprem, Manuel Marchena. En un discurs molt aplaudit, Lenaerts va dir que els estats europeus haurien de tenir confiança recíproca en els respectius tribunals i exercir les euroordres fil per randa i no com el Tribunal d’Schleswig-Holstein.
Pocs dies després, Marchena va accedir a plantejar al Tribunal de Luxemburg una qüestió prejudicial sobre la immunitat d’Oriol Junqueras, eurodiputat electe, que no va poder prendre possessió de l’escó a Estrasburg perquè Marchena, en una nova demostració de la seva parcialitat, li ho va impedir, no fos cas que al líder d’ERC el declaressin immune abans de condemnar-lo. I, de sobte, els calendaris quadren. El TSJUE ha convocat la vista oral sobre la immunitat de Junqueras per al 14 d’octubre i el Suprem espanyol ja ha comunicat que dictarà sentència abans d’aquesta data. Per què tanta pressa? Doncs perquè Junqueras amb condemna ferma de presó i inhabilitat per l’exercici de càrrec públic ja no podrà exercir d’eurodiputat i el tribunal europeu es trobarà amb la feina feta.
Està previst que immediatament després de la sentència, el magistrat Llarena tornarà a dictar una euroordre contra el president Puigdemont afegint tots els arguments del Suprem contra els líders del procés i alguna cosa més. L’advocat Andreu Van den Eynde diu que si tot va com sembla que anirà, serà un frau de llei. Segurament té raó. Però tenir raó no és suficient quan l’adversari és l’Estat, perquè l’Estat és el propietari de la raó, de la interpretació de les lleis i de la força.
Informa:ELNACIONAL.CAT (8-9-2019)
