LA INSENSATESA D’UN DISCURS REIAL

“La insensatesa d’un discurs reial ”
( JOSÉ ANTICH )

Després de molts anys de desinterès ciutadà pel discurs nadalenc de Felip VI, el del Nadal d’aquest 2020 tenia, almenys, la morbositat de conèixer com abordaria el triple problema que té Espanya i que l’afecta a ell en primera persona.

La fuga del seu pare als Emirats Àrabs Units, després que esclatessin els escàndols de l’emèrit per una seqüència encara inacabada de casos de corrupció; el desacord de la monarquia amb una part cada vegada més àmplia de la societat espanyola, que han encapçalat els catalans reclamant una república catalana i que ha obert, de passada, la capsa de Pandora de la república com a forma d’Estat; i el desafiament de sectors dels exèrcits, que enarboren la bandera d’un retorn al passat i que se li han adreçat com a comandant en cap de les forces armades davant d’un silenci eixordador per la seva part.

Si aquests eren els tres reptes que tenia davant en aquesta nit del 24 de desembre —n’hi ha d’altres, però darrere d’ells pot escudar-se, ja que corresponen més al govern que al seu paper com a rei—, la seva intervenció cal qualificar-la d’imprudent i temerària. Les seves escasses paraules sobre els escàndols del seu pare, a partir de frases interpretables més que d’una acusació directa o un retret concret, sense cap menció a Joan Carles I, estan molt lluny de les expectatives que havia despertat el discurs i de la responsabilitat que li és exigible.

Hi haurà qui pensi que no és conscient del deteriorament de la institució, de la gravetat i del seu allunyament de la societat. Felip VI ha perdut una gran oportunitat per situar-se al costat correcte. Al món de la comunicació directa cal llegir entre línies per interpretar el seu missatge. “Preservar els valors ètics” o “els principis morals que els ciutadans reclamen de les nostres conductes” o “uns principis que ens obliguen tots sense excepcions; i que estan per sobre de qualsevol consideració, de la naturalesa que sigui, fins i tot de les personals o familiars”. Són frases massa alambinades i enrevessades per arribar a l’aprovat.

I tot això posa de manifest, també, que ha preferit eludir les seves responsabilitats com a cap de l’Estat i màxim responsable de la monarquia espanyola, defugint qualsevol mínima crítica, qui sap si per evitar una resposta agra del seu pare. A canvi, infligeix més mal a una institució ja molt deteriorada, que no fa més que perdre suport ciutadà. En definitiva, un rei que passa massa hores a la seva torre d’ivori.
Informa:ELNACIONAL.CAT (25-12-2020)

142 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: