Crec que ĂŠs poc discutible que la internacionalitzaciĂł del conflicte catalĂ  ĂŠs la gran carta de l’independentisme. Al voltant de valors democrĂ tics com el dret de votar i en defensa de drets fonamentals violentats i de denĂşncia de la repressiĂł espanyola han arribat els suports mĂŠs importants que ha tingut la causa catalana. La internacionalitzaciĂł del conflicte ha permès que diversos parlaments europeus s’hi hagin pronunciat, s’hagin creat grups de suport en nombroses cambres legislatives i que els mitjans de comunicaciĂł internacionals segueixin amb mĂŠs interès que mai el conflicte catalĂ .

La persistència en aquest camĂ­ dona resultats, encara que, òbviament, el trajecte, en molts moments, es fa pesat i estret. Entre altres coses perquè la mentalitat de resistència no ha format mai part de l’engranatge polĂ­tic catalĂ , capaç de construir històries meravelloses i incapaç d’aguantar el pols quan les coses van malament. Aquest diumenge, la internacionalitzaciĂł del conflicte s’ha apuntat un bon punt amb el manifest de 41 senadors francesos que reclamen la intervenciĂł de França i de la UE sota un tĂ­tol prou significatiu: “Pel respecte dels drets i les llibertats fonamentals de Catalunya”.

La centralista França, la jacobina França, ha estat capaç d’alçar la veu de 41 senadors, una minoria significativa, per expressar la preocupaciĂł pels esdeveniments que hi ha hagut a Catalunya. No es limita a reclamar respecte per als drets i llibertats fonamentals de Catalunya, sinĂł que tambĂŠ denuncia la repressiĂł polĂ­tica dels seus lĂ­ders polĂ­tics, el judici al Tribunal Suprem i el fet que uns representants polĂ­tics elegits hagin estat empresonats o obligats a exiliar-se per haver expressat “les seves opinions en exercici dels mandats que els electors els van encomanar”. Tot això, els signants ho consideren un atac contra les llibertats i els drets democrĂ tics.

El fet que entre els firmants hi hagi senadors de sis forces polĂ­tiques -entre les quals la del president Macron- i de totes les regions franceses demostra la transversalitat de l’important document i que lluny que estĂ  Espanya de conceptes bĂ sics com llibertats, drets i democrĂ cia a l’hora d’atendre demandes legĂ­times com la de la societat catalana.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (25-3-2019)