“La investidura passa per la presó i Navarra ”
La suspensió dels diputats presos abarateix a Sánchez ser investit a la segona amb més sís que nos perquè anul·la el no de Junqueras, Sànchez, Turull i Rull
UPN li ofereix el vot clau per desfer l’empat a 173 si dona Navarra a la dreta

( DAVID PORTABELLA – MADRID )
El Congrés viu l’ano­ma­lia de tenir pre­sos polítics que són dipu­tats –com Raül Romeva al Senat– i alhora sus­pe­sos i sense vot, men­tre que la majo­ria es manté en 176 escons com si ells hi fos­sin de ple dret, tot i que la cam­bra té 346 vots reals i no els 350 de rigor. Després del pri­mer dia de la tanda de con­sul­tes del rei Felip VI, Pedro Sánchez albira una escletxa a la inves­ti­dura que passa per la presó pre­ven­tiva dels inde­pen­den­tis­tes i Navarra. La tesi dels lle­trats –i que el Congrés fa seva– manté la majo­ria en 176 vots, però aba­ra­teix la inves­ti­dura en la segona votació, en la qual n’hi ha prou a tenir més sís que nos, perquè els pre­vi­si­bles qua­tre nos d’Oriol Jun­que­ras, d’ERC, i Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, de JxCat, són esbor­rats del còmput. Per evi­tar un empat a 173 vots o que Sánchez bus­qui ERC, Unió del Poble Navarrès (UPN) va ofe­rir a través de Javier Esparza els dos vots que té per inves­tir Sánchez a canvi que ell entre­gui Navarra a Navarra Suma (PP, UPN i Ciu­ta­dans).

Els lle­trats del Congrés apos­ta­ven en un prin­cipi per rebai­xar la majo­ria als 174 escons per ade­quar-la als sus­pe­sos Jun­que­ras, Sànchez, Turull i Rull pre­nent com a base el pre­ce­dent del 1989 amb Felipe González. Fa trenta anys, el Congrés es va cons­ti­tuir amb 332 dipu­tats, i no amb els 350 de rigor que recull la Loreg, per la impug­nació d’elec­tes feta pel PP i per no accep­tar l’aca­ta­ment de la Cons­ti­tució “per impe­ra­tiu legal” dels qua­tre dipu­tats d’Herri Bata­suna. Així que González en va tenir prou a ser votat per 167 dipu­tats (la mei­tat més un de 332). Al final, els lle­trats –que fins ara cita­ven el cas del 1989– no volen el cost d’alte­rar la cam­bra –més encara– i fan el que volien el PP i Cs: que la majo­ria es quedi en 176.

RETROACTIVITAT I SENSE SOU

El que els lle­trats ja no gosa­ven era dir a par­tir de quin dia Jun­que­ras, Sànchez, Turull i Rull havien de dei­xar de cobrar el sou de dipu­tats –i Romeva de sena­dor–, i la decisió és al final política i de Merit­xell Batet –de Manuel Cruz al Senat– i de la mesa: que se’ls negui la nòmina no des del 21 de maig del ple de cons­ti­tució de les cam­bres, sinó retro­ac­ti­va­ment des del 28 d’abril, dia de les elec­ci­ons. Batet es va van­tar de la una­ni­mi­tat de la mesa, però per En Comú Podem la vice­pre­si­denta pri­mera, Glo­ria Elizo, i el secre­tari pri­mer, Gerardo Pisa­re­llo, van expres­sar el seu des­a­cord. La mesa no va adme­tre el prec de Pisa­re­llo de dema­nar un informe per abor­dar la subs­ti­tució fun­ci­o­nal dels dipu­tats sus­pe­sos com ha pas­sat al Par­la­ment. “És posi­tiu que la sus­pensió dels dipu­tats pre­sos no alteri les majo­ries, però és incon­gru­ent ja que, pràcti­ca­ment, que­den inha­bi­li­tats. Una greu ano­ma­lia”, denun­cia Pisa­re­llo.

Pel que fa a les majo­ries, la decisió dels lle­trats és res­pec­tar els 176 escons com a llistó de la majo­ria, una decisió d’apa­rença garan­tista que amaga una caram­bola per a Sánchez: en la segona votació, que es resol per majo­ria sim­ple, Sánchez haurà de vèncer qua­tre nos menys (o tres si Jun­que­ras deixa l’acta i el seu escó és ocu­pat per un dipu­tat d’ERC amb tots els drets). I tot pot anar d’un vot. Perquè els 123 escons del PSOE sumats a Uni­des Podem (42), el PNB (6), Com­promís (1) i el Par­tit Regi­o­na­lista de Cantàbria (1) fan 173.

Els dos vots que fal­ten fins als 175 no els donarà Coa­lició Canària, perquè Ana Ora­mas es va negar ahir amb vehemència a ava­lar una coa­lició o aliança del PSOE amb Podem. “CC només dona­ria suport a un govern de Sánchez en mino­ria”, va dir Ora­mas. I aquí és on entra­ria en joc el navarrès Javier Esparza (UPN), que, després de ser rebut per Felip VI, s’ofe­ria ahir per des­blo­que­jar la inves­ti­dura “explo­rant pos­si­bi­li­tats que ens por­tin a un objec­tiu: que l’inde­pen­den­tisme català no sigui deci­siu en aquest país”. UPN seria clau per des­fer l’empat, perquè el PP (66), Cs (57), Vox (24), ERC (14 vots vàlids dels 15 que té), JxCat (4 vots vàlids dels 7 que té), EH Bildu (4), Coa­lició Canària (2) i UPN sumen també 173.

En con­di­ci­ons nor­mals, Sánchez hau­ria de pas­sar pel peatge de nego­ciar amb ERC, EH Bildu o JxCat almenys l’abs­tenció que li reo­bri La Mon­cloa qua­tre anys. Però l’alte­ració que ha supo­sat l’apli­cació de l’arti­cle 384 bis de la llei d’enju­di­ci­a­ment cri­mi­nal Lecrim), que el jutge del Suprem Manuel Marc­hena va orde­nar a la pre­si­denta del Congrés, Merit­xell Batet, que apliqués, ha fet que el punt de gra­vi­tació de la inves­ti­dura de Sánchez es pugui des­plaçar de l’inde­pen­den­tisme al fora­lisme navarrès. I tot en el pri­mer dia de la tanda de Felip VI, que avui rebrà Albert Rivera (Cs), Pablo Casado (PP) i Sánchez en últim torn.
Informa:ELPUNTAVUI.CAT (6-6-2019)