LA INVESTIDURA HAURÀ D’ESPERAR

“La investidura haurà d’esperar ”
( JOSÉ ANTICH )

L’arribada de Pere Aragonès a la presidència de la Generalitat es demorarà molt probablement encara diverses setmanes després de les carbasses que li ha donat el secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez. El pressing Junts, precipitat per Esquerra Republicana i la CUP amb l’anunci aquest mateix dimarts dels detalls de l’acord pel qual els republicans s’asseguraven els vots dels anticapitalistes, s’ha quedat, a la pràctica, sense recorregut després que Sànchez posés veu a allò que fa dies que ja no era un secret: no s’ha tancat un acord programàtic, no s’han generat les confiances per a un govern estable de quatre anys i, en conseqüència, cal continuar negociant. Els 32 vots de Junts, un menys que Esquerra i PSC, l’obliguen a renunciar a la presidència sense cap matís. Però entenen que això no els resta marge per negociar un acord entre iguals amb Esquerra.

El festeig entre Junts i ERC, que alguns presumien molt més curt, el passat 14 de febrer a la nit, quan es van conèixer els resultats electorals, que van donar 74 escons de 135 a les formacions independentistes i pràcticament el 52% dels vots, sembla estar encara en una fase molt inestable, amb massa retrets als mitjans de comunicació o a les xarxes socials. Encara que la voluntat de la parella és, aparentment, inequívoca, sembla necessitar a més d’expressions de bona voluntat d’una immediata desescalada verbal. Encara que la política catalana està de sobres acostumada a canvis de guió en l’últim moment, costa pensar que la sessió d’investidura d’aquest divendres (primera) i diumenge (segona) sigui alguna cosa més que un acte protocol·lari per part d’Aragonès o Salvador Illa condemnat al fracàs. De ser així s’obrirà un últim període de fins a dos mesos perquè els tres partits independentistes avalin la candidatura d’Aragonès i donar formalment inici a la seva presidència, descartant, de passada, una convocatòria d’eleccions per falta d’acord.

L’anunci de Sànchez, segurament una gerra d’aigua freda per a ERC, deixa, tanmateix, les portes obertes de bat a bat per a un acord “en dies o setmanes” -més la segona cosa que la primera- que porti Aragonès a la presidència però amb unes regles de joc que posin blanc sobre negre a la via de la unilateralitat sinó hi ha acord per a un referèndum i el paper del Consell per la República. Per a Junts són dues línies vermelles, com ho és per a Esquerra la taula de diàleg amb el govern de l’Estat. En aquest punt, Sànchez va fer una picada d’ullet a Aragonès acceptant, va dir, sense matisos i lleialment, el que ha estat una pedra angular de la política dels republicans a l’hora d’explorar la negociació amb Espanya.

Resumint, hi ha peces per encaixar que no són gens menors i que continuaran sent un obstacle si no s’aborden de cara, com és el paper del Consell per la República; Jordi Sànchez té l’aval de Carles Puigdemont i Laura Borràs, el que és més que suficient per mantenir la posició de duresa actual; i, finalment, per més que es prediqui el contrari, la negociació en el filferro sempre té els seus riscos.
Informa:ELNACIONAL.CAT (24-3-2021)

108 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: