LA INVESTIDURA: TRES DIES PER TANCAR QUATRE CARPETES ESPINOSES OBERTES

“La investidura: tres dies per tancar quatre carpetes obertes”.
El full de ruta, el paper de Puigdemont, l’estratègia a Madrid i la formació del Govern, qüestions no resoltes en les negociacions entre JxCAT i ERC.
( GEMMA AGUILERA I QUICO SALLÉS )
Dues xifres han estat protagonistes de la primera sessió del debat d’investidura del candidat Pere Aragonès. El 52% dels vots independentistes i els 74 diputats obtinguts el 14F. Tant ERC, com JxCAT i la CUP han coincidit en la necessitat de capitalitzar aquests resultats, però no han trobat la fórmula per materialitzar-les en un acord. De moment, el candidat d’ERC, Pere Aragonès, marxa a casa amb 42 vots a favor, 61 vots en contra i 32 abstencions de JxCAT. I s’obre ara un escenari totalment incert de tres dies, fins dimarts vinent, quan es reprendrà el ple d’investidura amb la segona sessió. Tres dies en què els actors s’han emplaçat a seguir negociant, però amb una petició inesperada dels junters que afegeix molts dubtes sobre la possibilitat que el candidat republicà pugui sortir victoriós de la segona votació. Junts ha demanat a Pere Aragonès que suspengui el segon debat i deixi més marge per a la negociació, “dies o setmanes, potser una setmana o dues”, en paraules del portaveu de JxCAT, Albert Batet, per poder tancar un acord sòlid. El portaveu de JxCAT ha dit a Aragonès que s’ho pensi, “per no anar a una investidura fallida, perquè nosaltres no podem renunciar a fer política, i ara per les presses no volem trobar-nos amb sorpreses i que això sigui un Vietnam”.

Una proposta que el republicà ha rebutjat “per respecte a la CUP”, i que ha transformat en una contraoferta de negociació exprés aquest cap de setmana, “vint-i-quatre hores si cal, perquè estic convençut que no hi ha res insalvable”. També els cupaires han fet una crida als junters a fer un esforç final: “Fem pinça per millorar tot allò que considerin que no és suficient”. I fins i tot els Comuns hi han sucat pa: “Avui JxCAT l’ha humiliat a vostè i a ERC, disfressen la seva no investidura d’un acte de responsabilitat. I ens preguntem fins a quan estan diposats a ERC a aguantar aquesta situació?”, ha dit Jéssica Albiach, que ha avisat que un govern d’ERC i JxCAT “ens enviarà cap a un Iraq que ho arrasarà tot. Almenys en un Vietnam van acabar guanyant els bons”.
La líder de la CUP Dolors Sabater intervé al debat d’investidura de Pere Aragonès

Això passava a l’auditori del Parlament, on s’ha celebrat el ple, que a causa de les restriccions per la Covid-19 no es pot celebrar a l’hemicicle. Però als passadissos es trobaven algunes claus d’una negociació que fins ara s’han portat amb una discreció inusual en l’independentisme. “Si ens diuen que Pere Aragonès sense cap dubte serà el 132è president i que no estan especulant amb unes eleccions, aleshores, què proposen? Pressionar la negociació fins al darrer moment, però si no hi ha investidura dimarts és dramàtic, posem en risc un capital electoral històric”, assenyalen fonts d’ERC a EL MÓN, que no obstant, reconeixen que “Junts es pot haver molestat perquè vam tancar l’acord amb la CUP i ara ens ho volen posar més difícil”. Altres fonts republicanes afegeixen que els Junters no han exhibit voluntat de negociar les darreres hores, i asseguren que no hi havia contactes ferms des de dimecres a la tarda. Amb tot, ja han demanat als junters posar hora per trobar-se aquest cap de setmana.

Per part de Junts, deixen clar que “no tenim pressa, volem un acord sòlid. I el pressingJunts no funcionarà. Si hem de tombar la investidura perquè no hi ha un acord que eviti els daltabaixos de la legislatura anterior, ho farem”, avisen els junters, molt “escèptics” amb els resultats que pugui donar la negociació els propers tres dies.
El portaveu de JxCAT, Albert Batet, durant el debat d’investidura
Quatre carpetes espinoses

“Estic disposat a reunir-nos i treballar tot el cap de setmana per arribar a un acord. La investidura de Puigdemont es va resoldre en hores, i és la meva obligació que es torni a produir el debat, i per respecte a la ciutadania, és la meva obligació d’arribar a un acord abans de la segona votació. Es pot aconseguir, n’estic segur”, ha dit Pere Aragonès adreçant-se als junters. Però tan verd està l’acord que no sigui possible tancar-lo en una negociació exprés en tres dies? Hi ha quatre fronts oberts: el paper del Consell per la República en la direcció política del procés, la definició del full de ruta, l’estratègia a Madrid i una quarta carpeta que encara no s’ha obert, el repartiment del poder al Palau de la Generalitat.

El Consell per la República és una qüestió espinosa, si no la més. ERC fa Temps que no veu amb bons ulls aquesta entitat d’internacionalització, pilotada per Carles Puigdemont, i que interpreta com un instrument partidista de Junts i no tan com un mecanisme d’internacionalització de la causa catalana. Els republicans no volen cap ingerència de Waterloo en l’estratègia política de la Generalitat. En primer terme, per un concepte de seguretat jurídica, evitar el control de l’Estat en l’acció de Govern arran de la virtual relació tècnica o estratègia amb el Consell per la República. De fet, ERC fa temps que demana “congelar” l’activitat del CxR per redefinir el seu paper i establir el seu marc d’actuació i els seus límits. En aquest sentit, neguen que menyspreïn el Consell, sinó que volen diferenciar del dia a dia polític de Palau i circumscriure’l a l’àmbit de l’independentisme civil per tal que tingui més maniobrabilitat en la seva tasca internacional. En canvi, Junts per Catalunya li vol donar una pàtina més institucional i que treballi més alienat amb l’administració catalana en al direcció de les polítiques del procés amb Espanya. Fins i tot, que participi com una “direcció col·legiada” per tal de definir l’estratègia a Madrid.

El paper de Carles Puigdemont i del Consell per la República, tema espinós de les negociacions

I és que Junts tem que una virtual mesa de diàleg amb l’Estat desnaturalitzi la funció de l’exili i de la seva lluita internacional. Ara bé, aquesta postura no és unànime dins els junters. Fonts de la formació asseguren a El MÓN que és lícit que les formacions que han de governar la Generalitat “no vulguin la ingerència d’una altra entitat” que ha de centrar-se i esmerçar els seus esforços en la denúncia de l’exili i de la vulneració de drets individuals i col·lectius a Catalunya pel fet de ser independentistes. A més, amb el suport clau de l’escó al Parlament Europeu.

Una altra carpeta que no es tanca és el full de ruta independentista. Aragonès ja ha deixat clar al seu discurs d’investidura que l’independentisme “ha de deixar de donar voltes en cercle” i aposta per un referèndum acordat amb l’Estat que sigui fruit de la mesa de negociació, una estratègia compartida amb la CUP. Per contra, Junts exigeix un full de ruta clar de “confrontació”. De fet, els junters posen en entredit la viabilitat d’aquest referèndum: “Què hi haurà de nou en un nou referèndum respecte al de l’1-O? Tindrà sindicatura electora? Els del no aniran a votar? Parlar de nous referèndums sense dir com resoldrem aspectes de l’1-O no és responsable”, etzibava Albert Batet en el debat. De fet, hi ha membres de Junts que titllen de “burla” els termes d’estratègia nacional de l’acord després d’haver viscut el Primer d’Octubre. Altres també contemporitzen i entenen que és una visió “plausible” davant l’entorn de repressió de l’Estat cap a l’independentisme. “Si abans no sabem què hem de fer com a Govern, quin sentit té articular un Govern?”, es pregunten els negociadors dels junters. De fet, Junts insisteix que no acceptarà parlar de repartiment de poder ni càrrecs fins que no s’hagi tancat aquest full de ruta.

Una tercera carpeta és l’estratègia de l’independentisme a Madrid. “No podem exhibir la divisió de la legislatura passada”, es queixen els junters, que asseguren que ERC no ha volgut concretar si és possible o no una estratègia conjunta al Congrés dels Diputats i pel que fa a la negociació a Madrid. Amb tot, en la intervenció de JxCAT en el debat, Batet ha anunciat que “donarem crèdit a la mesa de diàleg, tot que som molt escèptics amb els resultats, que de moment no han passat d’una foto”. Un pas rellevant que podria obrir la porta al desbloqueig d’aquesta carpeta. De moment, però, segueix sobre la taula com cal actuar al Congrés en votacions que puguin ser claus per a l’independentisme.

I una darrera carpeta, que serà menys espinosa però que encara no es pot tancar: com es repartirà el poder al Govern. Aragonès només ha dit que el seu executiu serà 100% partiari i que vol crear dues noves conselleries, una de feminismes i una d’Acció Climàtica. Dues carteres que Junts no rebutja, però que seran fruit de la reestructuració de competències d’altres carteres. Ara bé, no sembla que hi hagi acord en la possibilitat d’invertir les carteres de l’anterior legislatura, però sí que hi seria en el fet que el pes de JxCAT seria del 50%, ja que en l’anterior legislatura va ser així, amb Junts amb 34 escons i ERC amb 32. També l’acord implicaria que no hi hagi vetos en els noms de consellers i conselleres. I tot plegat, sempre i quan la CUP no entri al Govern, perquè en aquest cas caldria reorganitzar la distribució de carteres.
Informa:ELMON.CAT ((27-3-2021)

113 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: