LA “IRRITANT” LLEUGERESA DELS PARTITS INDEPES EN AQUESTA HORA DECISIVA

“La irritant lleugeresa dels partits independentistes ”
¬ęHem arribat a un punt, despr√©s de la sent√®ncia del Tribunal de Just√≠cia de la Uni√≥ Europea, en qu√® es pot revertir el dolor d’aquests dos anys llargs amb vict√≤ries molt importants i decisives. I per aix√≤ ara m√©s que mai la gent no es mereix tanta lleugeresa dels partits¬Ľ

( VICENT PARTAL )

Faig servir ‚Äėlleugeresa‚Äô, en aquest text i avui, com a sin√≤nim de ‚Äėfrivolitat‚Äô per√≤ tamb√©, i ja s√© que √©s estirar molt la sem√†ntica, com a substitut de ‚Äėpoca consist√®ncia‚Äô. I ho faig servir per a expressar la irritaci√≥ que sent amb els dos partits independentistes que avui comparteixen el govern, en vista dels jocs partidistes que han comen√ßat a jugar aquestes darreres hores, en relaci√≥ amb la situaci√≥ del vice-president Oriol Junqueras i de la maniobra per a inhabilitar el president Quim Torra.

Aquestes darreres hores, uns i altres han pres o han anunciat decisions delicades sense consultar l’altre soci ni respectar-ne la voluntat. I això, encara que haja estat una pràctica habitual d’ençà del 2015, i més encara d’ençà del 2018, simplement no és correcte. Especialment en un moment tan transcendental com aquest. Ni el president del parlament no hauria de prendre decisions que afecten la defensa del president Torra sense comunicar-ho ni la consellera de la Presidència hauria d’anunciar coses que afecten els drets i la defensa del vice-president Junqueras sense parlar-ne amb ell o els seus advocats. Simplement no és seriós.

Que la unitat independentista √©s fict√≠cia i for√ßada ho sabem tots. I la prova m√©s decebedora √©s que els dos partits ni tan sols han estat capa√ßos de posar-se d‚Äôacord en les l√≠nies de defensa dels presos. Els presos pol√≠tics catalans ‚Äďi em referesc tan sols als del judici del Suprem‚Äď han pogut ser durant aquests dos anys companys de cel¬∑la, han pogut compartir situacions dif√≠cils i humanament terribles, per√≤ no han compartit cap estrat√®gia i massa sovint s‚Äôhan dividit volunt√†riament seguint la l√≠nia partidista. Una imatge trista i dif√≠cil d‚Äôassumir per aquells que volem la llibertat dels presoners, porten l‚Äôetiqueta que porten i hagen tra√ßat l‚Äôestrat√®gia que hagen tra√ßat.

En la defensa dels presos i els exiliats hi ha dues línies bàsiques que s’han enfrontat i que corresponen a dos projectes polítics de futur diferenciats, és cert. No és ben bé que els dos partits siguen homogenis, com ja no ho eren l’octubre del 2017, però, per entendre’s i simplificant molt la cosa, la manera d’encarar el conflicte de Carles Puigdemont i la d’Oriol Junqueras són evidentment diferents. A partir del primer minut. Perquè anar-se’n a cercar la justícia europea o acceptar la justícia espanyola té implicacions. Implicacions a l’hora de la defensa personal de cada cas, però també implicacions a l’hora d’orientar un projecte polític coherent amb la situació creada.

Jo no em considere neutral, en aquest debat: sempre he estat conven√ßut, i ara m√©s que mai, que l‚Äôestrat√®gia de continuar acorralant l‚Äôestat espanyol a l‚Äôespai lliure europeu, a B√®lgica, Esc√≤cia, Su√Įssa, Alemanya i finalment a les institucions de la Uni√≥, √©s l‚Äôestrat√®gia m√©s coherent amb els objectius republicans i la que d√≥na i pot donar els millors fruits. Per√≤ aquesta consideraci√≥ no em dur√† mai a menystenir o a entrebancar, en definitiva no em far√† mai combatre com si fos un enemic, els esfor√ßos d‚Äôaquells altres independentistes que creuen que la millor opci√≥ possible, ara mateix, √©s trobar alguna f√≥rmula de relaci√≥ amb l‚Äôestat que supere les conseq√ľ√®ncies de la situaci√≥ creada el 2017 per la proclamaci√≥ d‚Äôindepend√®ncia.

I és per això que no puc entendre de cap manera que entre ells, precisament entre ells, es dediquen a fer-se travetes com uns irresponsables, mentre dilluns hi ha una sessió clau del Parlament Europeu i mentre la presidència de la Generalitat es troba sotmesa a un assetjament polític com no s’havia vist mai.

Hem arribat a un punt, despr√©s de la sent√®ncia del Tribunal de Just√≠cia de la Uni√≥ Europea, en qu√® es pot revertir el dolor d‚Äôaquests dos anys llargs amb vict√≤ries molt importants i decisives. I per aix√≤ ara m√©s que mai la gent no es mereix tanta lleugeresa dels partits. No se la mereix aquesta gent que no ha fallat mai, no la gent que ha sostingut el proc√©s d‚Äôindepend√®ncia al carrer i a les urnes, no la gent que va viatjar a Brussel¬∑les, a Madrid i a Estrasburg, no la gent que va votar i els va fer guanyar el 21-D el 28-A, el 26-M i el 10-N, no la gent que va anar a peu a l‚Äôaeroport, no els xics d‚ÄôUrquinaona, no els de totes les manifestacions i diades, no la gent de l‚ÄôANC, d‚Äô√ímnium, els CDR i tots els altres grups i associacions, no els que tallen cada dia la Meridiana i els de la Cru√Įlla Gironina, no tots els qui a qualsevol rac√≥ dels Pa√Įsos Catalans continuen passejant-se, continuem passejant-nos, cada dia amb un lla√ß groc a la solapa.
Informa:VILAWEB.CAT (9-1-2020)

229 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: