LA IRRUPCIÓ DE LA CUP A LES ELECCIONS SACSEJA L’INDEPENDENTISME

La irrupció de la CUP a les espanyoles sacseja l’independentisme
Cinc claus que expliquen com la decisió dels cupaires, sense precedents, afegeix candidatures partidàries del bloqueig i tindrà conseqüències en el repartiment del vot sobiranista
( SARA GONZÁLEZ )|

Mireia Vehí, durant la roda de premsa per anunciar que la CUP es presenta als comicis del 10-N | ACN
A les portes de la sentència, l’independentisme està sotmès a la teoria de la imprevisió. Mentre el moviment aguanta la respiració durant el tic-tac previ a conèixer el veredicte de Manuel Marchena, mentre s’esbossa una reacció que segueix sense ser nítida i de dimensió desconeguda i mentre l’empresonament de membres dels CDR acusats de terrorisme atia de nou les emotivitats, s’ha d’afrontar una campanya. La decisió contra pronòstic de la CUP de presentar-se a les eleccions espanyoles del 10-N ha sacsejat l’independentisme, que afronta un escenari en el qual s’accentua la confrontació d’estratègies i la fragmentació del vot.

Que els anticapitalistes hagin decidit concórrer a uns comicis a escala estatal suposa un gir de guió de la seva trajectòria. Fins ara havien optat per inhibir-se sota l’argument que el seu marc polític és Catalunya i que l’estat espanyol és “irreformable”. El canvi d’estratègia, han argumentat, respon a unes circumstàncies “excepcionals” davant de les quals consideren que han d’actuar amb “responsabilitat”. A continuació, cinc claus de l’impacte que aquesta decisió pot tenir en l’univers independentista.

1. L’estratègia del bloqueig, reforçada

La CUP ja ha deixat clar que no es presenta per garantir la governabilitat d’Espanya. Al contrari. El seu objectiu és aprofitar aquest altaveu per reclamar l’amnistia dels presos, l’autodeterminació i el reconeixement de drets. Si el govern espanyol no accepta aquest trident, es dedicaran a impugnar el que consideren que és una “falta de democràcia” per part de l’Estat.

Aquest missatge va vertebrar la campanya de Junts per Catalunya i de Front Republicà -que es va quedar sense representació- als comicis del 28-A, un discurs que contrastava amb la línia dialogant i de no bloqueig abanderada per ERC. Amb el pas endavant de la CUP, es muscula electoralment la via del xoc i s’accentua el pols per mesurar estratègies dins de l’independentisme. Caldrà veure, però, fins a quin punt el clima post-sentència endureix o no el discurs dels republicans.

2. L’impacte sobre Junts per Catalunya

Amb quins caps de llista concorreran tant JxCat com la CUP és a hores d’ara un interrogant, però el fet que les dues candidatures es presentin com a actius de bloqueig de la governabilitat espanyola fa preveure dificultats en un espai post-convergent que encara no ha afrontat la seva reordenació. De fet, l’espai que en aquests moments lidera Laura Borràs al Congrés pot ser el més perjudicat per la decisió dels cupaires de concórrer a les espanyoles.

Atrapats encara en el trencaclosques d’unes llistes que han de trobar l’equilibri entre presos, PDECat i l’òrbita de Carles Puigdemont, l’objectiu de l’espai és, almenys, igualar els set diputats obtinguts el 28-A. A l’anterior campanya ja van patir cacofonies, malgrat que el segell de Puigdemont des de l’exili va contrarestar les pitjors previsions i només van perdre un diputat respecte a les eleccions del 2016 encapçalades per Francesc Homs. Això sí, es van quedar amb la meitat de diputats que ERC.

Ara, amb la intenció de reforçar-se, havien fet contactes amb sectors com Som Alternativa, d’Albano Dante Fachin -l’entesa no ha reeixit- i amb el moviment que encapçala Jordi Graupera. A l’espera que resolguin els encaixos de la candidatura, competir amb la CUP per la mateixa bossa d’electorat en l’eix nacional pot erosionar suport i passar factura.

3. Els efectes col·laterals sobre ERC i, de retruc, els comuns

De la irrupció de la CUP és possible que no en surti indemne ERC i també els comuns amb Jaume Asens com a cap de llista. Obstinats en muscular el partit fent-se forts en els espais comuns dins del sobiranisme, els republicans han abonat una via pragmàtica que ha abocat Gabriel Rufián a treballar un perfil més moderat. L’aposta va donar fruits en forma de victòria amb 15 diputats als comicis del 28 d’abril, però l’abstenció a la investidura fallida de Pedro Sánchez va generar malestar en una part de l’independentisme.

Per una banda, la condemna que pugui recaure sobre Oriol Junqueras fa preveure que ERC estarà a l’epicentre de la campanya catalana capitalitzant la reclamació d’amnistia. Per una altra, un clima agitat d’alta polarització pot beneficiar l’estratègia del bloqueig en detriment de la del diàleg i la moderació. En aquest context, ERC hauria de decidir si emmotlla el discurs o bé manté la línia amb la qual, fins ara, ha obtingut els millors rèdits electorals.

Tampoc els comuns poden respirar del tot tranquils. Tot i que preveuen que la irrupció de la CUP tindrà més efectes sobre les candidatures independentistes, el perfil inequívocament sobiranista i contra la repressió de Jaume Asens, així com les polítiques socials que abandera, ja va generar algunes adhesions en l’entorn dels anticapitalistes als passats comicis. Aquesta petita finestra d’entrada de vots pot quedar taponada amb la candidatura de la CUP. En tot cas, el que més preocupa els comuns és si el partit d’Íñigo Errejón presenta o no candidatura a Catalunya. Per ara, Més País està encallat en la cerca d’un cap de llista.

4. La desactivació de Front Republicà

Si Front Republicà, encapçalat per Albano Dante Fachin, es va presentar a les eleccions del 28-A va ser perquè en aquella ocasió la CUP va decidir no concórrer-hi i Poble Lliure va apostar igualment per impulsar una coalició amb Pirates i Som Alternativa. Ara, però, el col·lectiu ha aconseguit que la direcció dels anticapitalistes facin el pas, amb la qual cosa queda desactivada l’alternativa encapçalada previsiblement per Mireia Boya que havien posat sobre la taula en cas que la CUP s’hagués inhibit del 10-N.

Fachin, que al marge de Poble Lliure havia reclamat un “front unitari” i que havia mantingut converses amb la Crida, la CUP i JxCat, ja ha anunciat que el seu intent ha fracassat i que el col·lectiu Som Alternativa no es presentarà a les eleccions del 10-N. Els cupaires volen concórrer amb la seva marca i no preveuen coalicions. El que sembla també complicat és que Boya, adscrita a Poble Lliure, pugui ser la candidata de la CUP a les eleccions del 10-N. Fonts consultades donen pràcticament per descartada aquesta possibilitat. El que sí que tenen clar els cupaires és que han de tenir un cap de llista capaç d’aglutinar prou suport com per superar la barrera del 3% i obtenir representació, fita que no va aconseguir Fachin el 28-A.

5. Un camí més planer per al PSC

Si hi ha algú que en termes electorals es frega les mans amb la irrupció de la CUP, aquest és el PSC. Algunes enquestes pronostiquen que pot tornar a recuperar el lideratge de les eleccions espanyoles a Catalunya i el principal rival dels socialistes catalans en aquesta cursa és ERC. El 28-A es va haver de conformar amb el segon lloc i 12 diputats. Però ara, per poc desgast electoral que pateixin els republicans fruit de la fragmentació del vot independentista, veuen més possibilitats per a la victòria.

Clar està que en aquests moments es desconeix el clima amb què Catalunya votarà el 10-N i com pot capgirar com un mitjó les previsions dels partits. Imprevisible és la dimensió de l’onada reactiva a la sentència, com imprevisible és si la polarització, com a les eleccions del 21-D del 2017, pot acabar neutralitzant l’ascens previst pel partit de Miquel Iceta a costa d’una eventual caiguda de Ciutadans. Així doncs, el neguit per uns resultats difícils de pronosticar és a hores d’ara l’eix transversal de la campanya del 10-N. Com va dir l’emperador Juli Cèsar, “ningú és tan valent com perquè no li pertorbi quelcom inesperat”.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (28-9-2019)

x
També hauries de llegir
Fa 5 hores
La CUP es presenta a les eleccions espanyoles del 10-N
Fa una hora
El partit de Fachin renuncia al 10-N per «no dividir més el vot»
Fa una hora
Pirates de Catalunya se sumen a la decisió de la CUP
Arxivat a:
Eleccions espanyoles 10-N, Les anàlisis de NacióDigital, Política, 10-N, irrupció, eleccions espanyoles 2019, CUP, sacseja, procés català, independentisme

192 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: