LA JUSTÍCIA BELGA DEIXA EN SUSPENS L’EUROORDRE DE PUIGDEMONT FINS AL 3-F

Tots els ulls posats en Luxemburg. La justícia belga ha optat per esperar a saber si Carles Puigdemont i Toni Comín tenen immunitat parlamentària abans de decidir sobre la tercera euroordre de detenció que va emetre el jutge Pablo Llarena l’octubre passat. Per això aquest dilluns el tribunal de primera instància de Brussel·les ha decidit deixar en suspens el procediment fins al dia 3 de febrer, quan espera que s’hagi aclarit la seva situació com a eurodiputats a través d’algunes de les vies que tenen obertes amb la justícia europea.
El cas de l’exconseller Lluís Puig també se suspèn perquè, malgrat que no està pendent de la immunitat parlamentària, el jutge ha estimat que decidir ara si procedeix extradir-lo prejutjaria els casos de Puigdemont i Comín.

De nou, la decisió ha anat en la línia del que demanava l’equip d’advocats de la defensa dels exiliats. Gonzalo Boye, Paul i Simon Bekaert, Josep Costa i Christophe Marchand ja van demanar (i aconseguir) un primer ajornament de la vista quan es va reactivar la tercera euroordre, i aquest dilluns han demanat la suspensió del procés argumentant que cal determinar si són eurodiputats de facto i, per tant, si tenen immunitat. Si fos així, decauria l’actual procés d’extradició i no seria possible iniciar-ne un altre sense rebre abans l’autorització del Parlament Europeu. I així ho ha estimat el jutge, segons ha confirmat l’equip d’advocats i també una portaveu de la Fiscalia. “La decisió del tribunal de no prendre cap decisió quan encara hi ha pendent una decisió que afecta la nostra immunitat és lògica”, ha dit l’expresident Puigdemont a la sortida d’una vista que ha durat amb prou feines mitja hora. Puigdemont ha assegurat que el jutge belga ha accedit a ajornar la decisió “sense oposició” de la fiscalia belga, que és qui representa la posició d’Espanya en el cas.

L’alt representant de la Unió Europea i exministre d’Exteriors Josep Borrell no s’ha mostrat sorprès perquè el jutge belga hagi posposat la decisió sobre l’extradició de Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig, vistos altres casos que s’han donat al país. “Si les autoritats judicials de Flandes encara no han fet cas de l’euroordre per una coneguda etarra –Natividad Jáuregui– a qui es reclama per delictes de sang i que continua a Bèlgica tranquil·lament perquè els jutges no han considerat oportú que sigui jutjada a Espanya… Si això passa des de fa anys, no ens ha d’estranyar que passin altres coses”, ha opinat Borrell en declaracions als mitjans després d’un fòrum de ministres d’Exteriors europeus i asiàtics celebrat a Madrid. Borrell s’ha mostrat favorable a millorar el sistema d’euroordres per incrementar la “confiança mútua” entre jutges europeus, alhora que ha remarcat la importància que la relació s’estableixi entre els poders judicials dels diversos països, sense la intervenció de càrrecs polítics.


Els fronts oberts per aconseguir la immunitat.

La claredat sobre la immunitat parlamentària que espera la justícia belga pot arribar per diverses vies més o menys immediates, però totes passen per Luxemburg. La primera –i la que podria actuar com a desllorigador de la resta– arriba aquest dijous, quan el TJUE es pronunciarà sobre la qüestió prejudicial que tracta la immunitat del president d’ERC, Oriol Junqueras. Les expectatives sobre l’impacte que pot tenir la decisió relativa a Oriol Junqueras per a Puigdemont i Comín es van elevar després de les conclusions de l’advocat general de la UE, que va assegurar que Junqueras hauria d’haver estat reconegut com a eurodiputat (i tenir immunitat parlamentària) des del moment en què van ser anunciats els resultats. Si el TJUE ratifiqués per complet les conclusions de l’advocat general, es podrien obrir les portes de l’Eurocambra també a Puigdemont i Comín.

La defensa dels dos exiliats ha presentat al llarg dels últims mesos diversos recursos i peticions a l’Eurocambra perquè se’ls permeti ser eurodiputats, i ha demanat directament al seu president, David Maria Sassoli, que en protegeixi la immunitat. Els serveis jurídics de l’Eurocambra estan llestos per analitzar la resposta del TJUE dijous sobre Junqueras, elaborar un informe i actuar en conseqüència. Però si l’Eurocambra no considerés que la resposta sobre Junqueras afecta també Comín i Puigdemont, aquests encara tenen pendents de resoldre una demanda de cassació davant del Tribunal General de la UE i una altra contra Sassoli al mateix TJUE per no haver protegit la seva immunitat. A més, en els recursos presentats davant del Tribunal Suprem també se sol·liciten diverses qüestions prejudicials.

Al mateix temps, però, la decisió de dijous podria no ser prou clara perquè hi hagi una conseqüència directa o immediata sobre els dos eurodiputats exiliats. O fins i tot podria ser que el tribunal de Luxemburg decidís declarar-se no competent per respondre, com, de fet, ja apuntava el mateix advocat general. Això, però, no aturaria la resta de processos oberts que la defensa de l’expresident i els exconsellers exiliats ha anat presentant per teixir un entramat judicial amb l’objectiu d’arribar a l’Eurocambra i poder posar sota la llum de les institucions europees la judicialització del Procés.

Nova vista per la demanda de Puigdemont contra Llarena

La justícia belga celebrarà el 20 de febrer una nova vista sobre la demanda civil que van presentar l’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, i quatre dels seus exconsellers contra el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena per falta d’imparcialitat. El jutjat civil francòfon de Brussel·les ha fixat per al dia 20 de febrer aquesta nova cita, perquè ja s’han esgotat els terminis per intercanviar al·legacions escrites entre les parts, segons fonts de la defensa de Puigdemont citades per Europa Press. Les mateixes fonts asseguren que no s’espera que el tribunal prengui una decisió aleshores sinó que podria trigar un altre mes. El juny del 2018 Puigdemont i els exconsellers exiliats van denunciar davant la justícia belga que la instrucció que havia fet Llarena havia estat una vulneració de la seva presumpció d’innocència i de la llibertat d’acció política, i demanen una compensació simbòlica.

Informa:ARA.CAT (16-12-2019)

180 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: