LA LLEI DE LA (IN)SEGURETAT ESPANYOLA: TOTS SOM SOLDATS D’ESPANYA

“La carambola autoritària de Sánchez amb la llei de seguretat espanyola”.

L’avantprojecte de llei de seguretat espanyola que prepara el govern de PSOE i Podem, filtrat a El País, preveu de mobilitzar tots els ciutadans de l’estat espanyol en cas de crisi.

Una filtració que ha causat alarma aquest cap de setmana: aviat tots els ciutadans de l’estat espanyol podran ser mobilitzats pel govern espanyol en cas d’una crisi greu. Segons que assegura el diari El País, això diu l’avantprojecte de llei de seguretat espanyola que prepara el govern de PSOE i Podem. La notícia concreta que qualsevol major d’edat serà obligat a obeir les directrius de l’autoritat competent designada pel Consell de Seguretat espanyola per a “fer prestacions” a l’estat. Segons el diari, si la llei va endavant, en una situació de crisi el govern espanyol també podrà requisar béns de tota mena, paralitzar qualsevol activitat i obligar els mitjans de comunicació a difondre certs missatges. No és la primera vegada que Sánchez proposa una solució autoritària amb el pretext de la pandèmia i esgrimint ordre i legalisme. A més, els experts no han trigat a posar-hi perspectiva: la llei ja ho preveu, això, Sánchez només ho aprofundeix.

L’estratègia del president espanyol, que té pensat d’impulsar aquest afegit de la llei de seguretat espanyola amb el pretext que servirà per a prevenir més pandèmies o situacions semblants, ressona amb la crítica que diversos juristes li han adreçat sobre l’estat d’alarma. Uns quants experts han apuntat que totes les restriccions sanitàries que s’han imposat a redós de l’estat d’alarma s’haurien pogut imposar amb la llei general de salut pública del 2011. I això és així, de fet, fins al punt que la llei orgànica de l’estat d’alarma, en l’apartat sobre la lluita contra pandèmies, remet en bloc a la legislació en matèria de prevenció de pandèmies. Les diferències principals entre gestionar la pandèmia amb l’estat d’alarma i gestionar-la amb la legislació vigent sobre pandèmies és que l’estat d’alarma eximeix els governs del control judicial i que permet de recentralitzar i militaritzar la gestió.

De manera molt semblant, l’avantprojecte que el govern espanyol ha filtrat ara a El País inclou la mateixa mena de driblatge. El setembre de l’any passat, quan la presidenta de la comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, s’oposava frontalment a l’aprovació del tercer estat d’alarma, que s’acabà perllongant més de mig any, Sánchez s’hi va reunir i es va comprometre a elaborar i aprovar una llei de pandèmies que regulés amb més claredat i concreció què és permès i què no en un cas com aquest. Però prop d’un any més tard no se’n sap res: el govern espanyol no n’ha tornat a parlar. En canvi, ha posat damunt la taula la reforma de la llei de seguretat, amb unes modificacions i unes especificitats que fan pensar molt en la pandèmia, però que, segons el redactat enviat a El País, podrien tenir una interpretació molt flexible en mans del president espanyol i del Consell de Seguretat espanyol.
El PSOE i Podem van més enllà en les mesures aprovades pel PP

Andrés Boix, professor de dret administratiu de la Universitat de València, que ja s’ha mostrat crític amb les aprovacions dels estats d’alarma unes quantes vegades, ha dit sobre la llei de seguretat espanyola: “Ara com ara, la norma, a la qual no es va fer gaire atenció, ja permet que el president del govern [espanyol], per la seua mera declaració, centralitze tots els mitjans públics, i determine les aportacions privades i personals sense més concreció ni límits.” Gairebé totes les mesures filtrades pel PSOE i Unides Podem, ha explicat Boix, ja són previstes en la llei actual de seguretat, aprovada el 2015 pel govern popular de Mariano Rajoy amb els vots del PP, el PSOE i UPyD, però menys detallades. Tanmateix, fins ara, “se suposava que la concreció s’havia de fer amb una norma reglamentària de desenvolupament”, segons que preveu la llei del 2015. Però aquesta concreció no s’ha fet.

Andrés Boix: “Els governs s’han acostumat a no haver de justificar les mesures”

Certament, la llei vigent fa una interpretació molt vaga de què és una crisi. És una situació, diu, que “per la gravetat dels seus efectes i la dimensió, la urgència i la transversalitat necessàries per a la seva resolució, requereix la coordinació reforçada de les autoritats competents”. La llei també parla de la possibilitat de mobilitzar la ciutadania, però d’una manera més difusa. “L’aportació de recursos humans i materials, tant públics com privats, no adscrits amb caràcter permanent a la seguretat nacional espanyola, es basarà en els principis de contribució gradual i proporcionada a la situació que calgui afrontar.” I la definició d’aquesta necessitat dependrà del Consell de Seguretat espanyol, integrat pel president i els vice-presidents espanyols, una dotzena de ministres, el director del gabinet de la presidència, el secretari d’estat per a Afers Estrangers, el secretari d’estat de Seguretat, el cap de l’estat major de la Defensa, el director del CNI i el director del departament de Seguretat espanyol.

La llei de seguretat, de fet, va ser aprovada pel congrés espanyol l’any 2015. L’aprovació formava part d’un procés que havia començat el 2014, amb l’aprovació de la llei “mordassa”, anomenada de seguretat ciutadana, en què el PP va impulsar un seguit de reformes que havien d’asfaltar el camí a la repressió de l’independentisme i més moviments de dissidència. Poc després de les dues lleis de seguretat, el ministre de Justícia espanyol d’aleshores, Rafael Catalá, va impulsar la reforma de la llei orgànica del Tribunal Constitucional, per a permetre de suspendre temporalment de les seves funcions a les autoritats que incomplissin les resolucions d’aquest òrgan.
De fons, la possible anul·lació de l’estat d’alarma

L’oposició de la dreta espanyolista a l’avantprojecte filtrat, que ha estat furibunda, connecta de fet amb el discurs d’Ayuso sobre la contraposició entre la llibertat i les restriccions. Aquest relat ha estat esperonat, també, per un sector ben fort del món jurídic conservador espanyol, que ha sostingut que només amb estat d’alarma hi pot haver limitació de drets fonamentals. Va ser també al diari El País, a principi del mes passat, que van filtrar la ponència del magistrat del Tribunal Constitucional espanyol Pedro González Trevijano en què argumentava que calia donar la raó als qui havien recorregut contra els estats d’alarma. La premsa espanyolista ha especulat aquestes últimes hores que Sánchez prepara aquesta reforma de la llei de seguretat perquè tem que aviat el TC digui que el seu estat d’alarma va ser inconstitucional.

Una tal situació explicaria per què la dreta espanyolista s’ha oposat tan descaradament a una llei que pot fer-li servei més endavant. El president del Partit Popular espanyol, Pablo Casado, ha definit el projecte com “la mili de Sánchez” i ha anunciat que votarien contra la llei peti qui peti. “Presenten una llei de mili, però continua sense haver-n’hi cap per a les pandèmies”, va dir abans-d’ahir Casado a València. L’extrema dreta de Vox ha acusat el president espanyol de voler imposar un règim de terror davant d’aquesta llei.
Informa:VILAWEB.CAT (5-VII-2021)

139 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: