LA LLEI DE L’AUDIOVISUAL D’ESPANYA: O CAIXA O FAIXA PER AL CATAL√Ä

ūüĒą Escolta l‚Äôeditorial de Ramon Serra, editor de radiocatalunya.cat.

Intentar que Espanya entengui o, pel cap baix, respecti la personalitat catalana √©s com demanar la lluna en un cove, la quadratura del cercle. √Čs clavar cops de cap a una paret. El problema √©s que el poder no el tenim nosaltres i hem de ballar al seu comp√†s, ara el xotis madrileny. El menyspreu al catal√† √©s fruit moltes vegades de la ignor√†ncia i en part de la mala fe. I aix√≤ afecta a tots els sectors de la poblaci√≥: des de la gent que en dir√≠em del carrer fins a gent intel¬∑lectual i sobretot els pol√≠tics que, en teoria, s√≥n els qui marquen les pautes de la governaci√≥.

Els castellans/espanyols no entenen, ni entendran mai dic jo, que per a nosaltres la nostra llengua √©s tan important com per a ells el castell√†, segons deia encertadament el catedr√†tic Badia i Margarit. I √©s que Espanya √©s “una, grande y libre” i, per tant, no hi ha m√©s llengua que la castellana, dita espanyol des de fa aproximadament un segle en temps de Primo de Rivera. Tota la resta de lleng√ľes haurien de desapar√®ixer o a tot estirar quedar com a rel√≠quies folkl√≤riques.

Nosaltres, sabem que la llengua √©s l’eix central de la nostra naci√≥, la columna vertebral, la sang que dona vida al cos. No cal fer ara una hist√≤ria de la persecuci√≥ que estem patint des de Felip IV i que es va accentuar en temps de Primo de Rivera i sobretot de Franco. L’arribada de la democr√†cia amb l’anomenada transici√≥ semblava que el catal√† podia respirar, sobretot gr√†cies a la immersi√≥ a les escoles i a TV3. Podien veure els partits del Bar√ßa, pel¬∑l√≠cules de gran impacte i una programaci√≥ infantil adequada que enganxava. L’arribada de les televisions privades, que van fer uns programes residuals en catal√† i ara ni aix√≤, va comen√ßar a escrostonar el nostre univers medi√†tic amb la pres√®ncia del castell√† de forma abassegadora.

D’altra banda, la immigraci√≥ ha estat l’altra gran pota per a la destrucci√≥ del catal√†. Llevat de quatre ultres, tothom considera necessari que n’hi hagi. El que no √©s de rebut √©s que arribi en proporcions desmesurades. Cap pa√≠s d’Europa no ho ha fet amb xifres tan altes com les nostres. Per no atabalar-vos amb dades, dir√© que en 20 anys Catalunya ha incrementat la seva poblaci√≥ en un 25%, mentre que Finl√†ndia ho ha fet en un 6,7%, Dinamarca en un 5,84%, √Äustria en un 8,90% i Espanya, sense Catalunya, en un 15%. Aix√≤ no hi ha qui ho aguanti, especialment si no ets un Estat.

√Čs l√≤gic que la llengua hagi patit molt. El catal√† en els √ļltims 20 anys ha perdut mig mili√≥ de parlants per aquest allau d’immigrants i es calcula que a Barcelona cada dia se’n perden 20. Els catalanoparlants en n√ļmeros rodons nom√©s som el 36% a Catalunya, al nostre pa√≠s! Els informes de la UNESCO assenyalen que quan una llengua es parlada per menys del 30% al seu territori es considera que est√† en greu perill de desaparici√≥. Vol dir aix√≤ que si tot continua amb aquest ritme i a l’any 2025 la poblaci√≥ de Principat arriba a 8 milions d’habitants con diuen les estad√≠stiques al catal√† li queden pocs anys de vida.

Per fi, sembla que fins i tots els pol√≠tics han vist la situaci√≥ que ens espera i despr√©s del crit d’alarma que entitats i particulars fem des de fa anys i panys s’han decidit posar fil a l’agulla. I la primera mesura √©s intentar parar una mica las castellanitzaci√≥/ espanyolitzaci√≥ de les plataformes digitals que ara ho dominen tot i que fa uns anys ning√ļ no hauria pogut preveure-ho. S’han convertit en els amos del nostre lleure i naturalment pot ser un dels principals focus de descatalanitzaci√≥ del pa√≠s, un dels m√©s decisius. Els nostres infants no tenen herois ni referents que els parlin en la nostra llengua. El catal√† pr√†cticament no existeix a les pantalles.

Ara el Gobierno prepara una llei de l’audiovisual on estableix que almenys el 50% de les produccions d’aquestes plataformes han de ser europees i de les quals un 30% parlades en espanyol o en qualsevol llengua cooficial de l’Estat. La trampa rau en la “o” de qualsevol llengua de l’Estat. √Čs gaireb√© impossible que per q√ľestions de mercat aquestes plataformes facin pel¬∑l√≠cules en catal√†, gallec o basc si les poden fer en castell√†, oi?. D`aqu√≠ qui ve que hi hauria d’haver-hi quotes obligat√≤ries en aquestes lleng√ľes. Aix√≤ √©s el que proposen els partits independentistes que diuen que no aprovaran els pressupostos si no es fa . Vet aqu√≠ que aquesta q√ľesti√≥ que √©s una l√≠nia vermella per a nosaltres al Gobierno se li’n refot. Aix√≠ la portaveu Isabel Rodr√≠guez ha afirmat que √©s respectable l’opini√≥ del catalans, per√≤ que els pressupostos s√≥n m√©s importants per al pa√≠s. En tot cas que se’n parlar√† en un altre moment .Aquests moments que no arriben mai , si ara no l’agafem pel coll. Tampoc no s’ha quedat enrere la ministre de Defensa Margarita Robles en afirmar que voler quotes de catal√† √©s una opini√≥ partidista, com si el catal√† fos una cosa d’algun partit i no de tot un poble.

El que deia al principi: la incomprensi√≥ del fet catal√† a Espanya fa basarda, sobretot quan surt dels llavis de pol√≠tics que diuen ser els m√©s progressistes de la hist√≤ria. Anem b√© per anar a Sants! Com escrivia Josep Pla, un espanyol d’esquerres √©s el que m√©s s’assembla a espanyol de dretes. I encara hi ha gent que es pregunta per qu√® volen marxar-ne! Un dia m√©s amb Espanya un dia menys de vida.
(29-X-2021)

335 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: