LA LLEI SUÏSSA PERMET BLOQUEJAR ELS COMPTES OPACS DE JUAN CARLOS I

ďťż”Per què SuĂŻssa pot bloquejar els comptes opacs de Joan Carles I? ”
Una llei federal que va entrar en vigor el 2016 facilita el control de fons de dirigents estrangers aconseguits de manera il·lícita que ara reclama Òmnium
( PEP MARTÍ ) |

Òmnium Cultural ha engegat una campanya contra els poders de l’Estat que tĂŠ en el seu focus el rei emèrit, Joan Carles de BorbĂł. La campanya vol tenir un vessant estatal i un d’internacional. Pel primer, han presentat una querella criminal davant el Tribunal Suprem per possible delicte contra la hisenda pĂşblica, blanqueig de capitals i trĂ fic d’influències. En el pla internacional, l’entitat ha fet una peticiĂł al govern de SuĂŻssa perquè bloquegi els comptes bancaris del monarca emèrit. La reclamaciĂł d’Òmnium Cultural no tĂŠ l’èxit garantit, però es podria obrir pas grĂ cies als canvis produĂŻts en la legislaciĂł suĂŻssa en els darrers anys.

L’entitat engega una campanya contra la monarquia amb el tĂ­tol “Fem-la caure” i demana a SuĂŻssa que bloquegi els comptes bancaris de Joan Carles de BorbĂł

Concretament, Òmnium ha enviat la peticiĂł a l’actual presidenta de la ConfederaciĂł Helvètica, la socialista Simonetta Somaruga, Demanen al govern suĂ­s que compleixi amb les funcions que li permet la llei federal sobre valors patrimonials d’origen il¡lĂ­cit. Per això han enviat un informe jurĂ­dico-polĂ­tic a la direcciĂł de dret internacional pĂşblic del Departament federal d’Afers Estrangers, perquè engegui aquest mecanisme legal.

Aquesta llei federal va ser aprovada el desembre del 2015 i va entrar en vigor l’1 de juliol del 2016, precisament per fiscalitzar casos de corrupciĂł estrangera i bloquejar fons sospitosos d’origen il¡lĂ­cit. La llei va ser objecte d’un llarg debat i hi va diversos intents per edulcorar-la o ajornar-ne l’aprovaciĂł.

En el seu moment, qui era ministre d’Exteriors helvètic, Didier Burkhalter, es va referir a la norma dient que responia a criteris morals i ètics, però tambĂŠ als interessos de SuĂŻssa. I ĂŠs que la ConfederaciĂł ja fa anys que treballa per netejar la seva imatge del paĂ­s com un paradĂ­s fiscal, mentre les pressions per posar fi al secret bancari no han fet mĂŠs que incrementar-se.

Hi va haver fortes reticències a la llei del 2016, en bona part de la dreta polĂ­tica al Parlament. TambĂŠ d’alguns lobis d’advocats que van fer pressiĂł fins al final. Però finalment, el text va ser considerat pel Banc Mundial una llei modèlica per aconseguir recuperar fons d’origen il¡lĂ­cit.

La preocupaciĂł per acabar amb la imatge de SuĂŻssa com a pĂ tria del secret bancari fa anys que genera un debat intens al paĂ­s. El cas de la fortuna de molts dictadors que refugiaven a la repĂşblica alpina el fruit del seu botĂ­ ha obligat Berna a anar endurint la seva legislaciĂł. Hi ha hagut casos de dictadors que han posseĂŻt fons d’accĂŠs difĂ­cil per a les autoritats, malgrat que els diners eren reclamats pels paĂŻsos d’origen desprĂŠs de la caiguda dels tirans. AixĂ­ va passar amb Filipines a propòsit de Ferdinand Marcos, o de Jean-Claude Duvalier a HaitĂ­.

El 2011, Berna va aprovar l’anomenada llei Duvalier per recuperar els diners saquejats per l’exdictador haitiĂ . El litigi va durar anys i no es va poder restituir la totalitat del botĂ­ saquejat al poble haitiĂ . CaldrĂ  veure si la llei del 2016 dona fruits mĂŠs sòlids.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (4-7-2020)

143 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: