El ple de les Corts Valencianes ha viscut aquest dimecres una intensa brega política durant el debat de la Llei de Funció Pública, que inclou el denominat requisit lingüístic. El valencià ha estat l’origen d’un enfrontament entre els partits del Botànic i l’oposició, que ha pujat de to en les rèpliques i ha acabat amb desqualificacions i crits.

Les protestes de l’oposició s’han desencadenat quan la diputada d’Unides Podem, Estefania Blanes, s’ha referit a la «llengua catalana que parlem els valencians». PP, Cs i Vox li han demanat que ho retirara.

«La ignorància és tan atrevida», ha asseverat Blanes entre crits de diputats de la dreta, que han invocat l’Estatut d’Autonomia. El president de les Corts, Enric Morera, ha intervingut per demanar «un poc d’educació» a la síndica de PP, Isabel Bonig, i li ha etzibat que la diputada d’UP «ha llegit la definició de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua, veja vostè quina barbaritat», i ha defensat que a les Corts «es respecta la llibertat d’expressió».

El to ha continuat elevat durant la rèplica del diputat de Vox, José María Llanos, qui ha preguntat «on ha quedat l’estatut d’autonomia en aquesta cambra» i ha acusat el Botànic de «voler subjugar els valencians a uns inexistents Països Catalans» i que «és un compromís de Vox que no existiran mai».

També hi ha hagut enfrontament entre Nathalie Torres, de Compromís, i Vicente Fernández , de Ciudadanos. La diputada de la coalició ha acusat Fernández de «cosmopaletisme» i ha preguntat «quina diferència hi ha entre el seu discurs radical i el de Vox». Fernández ha replicat: «Hi ha mig milió de valencians que, em voten a mi o voten a un altre, no volen el seu full de ruta d’odi». «El que em passe a mi en dos anys m’importa ben poc, mentre estiga ací donaré veu a les persones que m’han votat», ha asseverat.

El diputat de Cs ha criticat el «paperot» del PSPV amb els seus socis i també ha llançat desqualificacions a diputats del Botànic als que ha anomenat «colla d’escombraries» i «de pocavergonyes». «Vostès el que volen és matar-nos», ha dit. Una expressió que Morera ha proposat retirar de l’acta. Fernández ha defensat que es referia a «matar socialment i arraconar».

Per part de PP, José Antonio Rovira ha dit al Botànic: “Ja estic fart, sis anys i no heu fet res. Heu multiplicat els interins i els voleu tirar al puto carrer». Mentrestant, Rosa Peris, del PSPV, li ha retret l’«enxufisme» del PP, que ha estat el «càncer de l’administració pública». A més, els ha retret que «no tenen projecte» i que estan «en caiguda lliure», i «la que més, la seua líder, Isabel Bonig, a la qual «alguns li estan tallant els cables del paracaigudes», ha dit.

La votació serà dijous

El dictamen de la comissió de Justícia sobre la normativa es votarà aquest dijous, així com les diferents esmenes. A causa de la pandèmia, les votacions s’agrupen totes en la segona jornada de la sessió plenària, mentre que aquest dimecres es debaten les propostes.

Des d’Unides Podem, Estefania Blanes ha defensat que aquesta normativa suposa una «actualització necessària» per «adaptar la funció pública a el segle XXI». A més, ha criticat les esmenes de «l’ultradreta i dels que li fan el joc» que es basen en «el masclisme i l’espanyolisme», i els ha retret el «odi» cap a les classes populars a l’demanar l’eliminació d’un article «pensat per donar suport a l’accés a la funció pública de persones sense recursos». «Vostès no tenen vergonya, no trepitjaran els nostres drets», ha asseverat.

Llanos, de Vox, ha titllat el projecte de «roín, innecessari i sectari» i ha criticat el Botànic perquè porta «més de quatre anys» per negociar el contingut d’una normativa vigent «tan sols 10 anys», motiu pel qual ha considerat que «no hi ha cap justificació ni demanda social per a una altra». En concret, ha criticat el «carnet d’identitat a criteri» que suposa el requisit lingüístic.

Per Compromís, Torres ha ressaltat la «carta de naturalesa» que atorga la normativa als educadors socials, i ha criticat a la dreta perquè «només han llegit un article», el referit al requisit lingüístic, i els ha acusat de «valencianofòbia» i «d’insultar la intel·ligència amb arguments falsos». «Fa més de 40 anys que enverinen el cor d’aquesta societat sense cap tipus de pudor», els ha etzibat.

Des de Ciudadanos, Fernández ha criticat el «nyap» que, al seu parer, suposa aquesta normativa i ha acusat a Compromís, Unides Podem i «els més ultranacionalistes del PSPV» de ser «el búnquer de la barraqueta», i els ha anomenat «falsos valencians perquè en els seus estatuts parlen dels Països Catalans». Per això, ha criticat «el seu model d’imposició lingüística», que vol «marcar els qui parlen castellà com van fer amb els jueus» i ha assenyalat que la llei «naix morta perquè no regula el teletreball».

Per a Rovira, del PP, ha remarcat que la normativa «no era necessària», cosa que, segons ha assenyalat, «la pròpia comissió d’experts deia que no era necessària». Així, ha criticat que ha trigat cinc anys a tramitar-se pel «requisit lingüístic», que es va posar «d’amagat en un reglament». Per al parlamentari, aquesta normativa la «dirigeix» Compromís i «el PSPV està jugant el paper de tonto útil».

Segons el parer de Peris, del PSPV, la llei del 2010 genera una «alta taxa de precarietat laboral» i una «absència de polítiques de recursos humans». Per això ha amollat a la dreta que és «absurd que s’entesten a mantenir una llei inoperant i inservible al segle XXI». Pel que fa al requisit, ha acusat el PP de «incoherència» per votar no «quan és el partitque va introduir el requisit a l’educació» i que a Galícia «va aprovar el requisit».

Informa:NOSALTRESLAVEU.CAT (24-3-2021)