LA LLENGUA, EN EMERGÈNCIA: “ELS INSULTS I LES CONVERSES EN CATALÀ SONEN A BROMA “

(NATÀLIA VILA )
“Calla! Ets un cap de suro!” L’insult en català, i de broma, fa esclatar de riure un grupet d’adolescents, companys de 4t d’ESO. Aquests alumnes de l’IES Salesians de Sant Vincenç dels Horts –un centre concertat del Baix Llobregat on el català, als passadissos i al pati, s’utilitza més aviat poc– s’han reunit posant les cadires en rotllana durant la seva classe d’informàtica per debatre amb l’ARA quin ús fan ells del català. Tenen ganes d’explicar-se. “Entenem el català i el sabem parlar”, es defensen en un català correctíssim. I tot seguit acaben la frase en castellà: “Però entre nosaltres parlem en castellà”. No saben explicar ben bé el perquè: “Tu creus que jo puc tenir una conversa normal amb aquests tios en català? –bromeja un– Com els insulto? Què li dic, cap de suro?” La insistència torna a arrencar els riures de la colla.

La majoria expliquen que, tot i que sempre han estat escolaritzats en català, a casa seva fan servir el castellà. N’hi ha tres, però, que usen el català amb els pares i tot i així canvien al castellà quan parlen amb els amics. “El català és la llengua dels profes”, sentencia un. “Saps que passa? –intenta explicar una de les noies de classe– Que el català és un idioma dolç i rítmic, i ells no”, diu en relació als seus companys. “No et pots posar seriós en català”, afegeix un. “Exacte, de vegades sí que el fem servir: per fer bromes”, rebla un altre.

La realitat d’aquest institut es repeteix en molts centres de Barcelona i l’àrea metropolitana. En qualsevol cas, però, no és el que passa a tot arreu. Depèn de molts factors socials i, d’això, els alumnes també en són conscients. “Hi ha molts instis on els alumnes sí que parlen en català. Depèn de cada lloc”, matisen l’Eric i el Luis, de la mateixa classe. Al costat, la Noe Bofarull fa classe de l’àmbit sociolingüístic amb els de 3r d’ESO. “Fem un mòdul que es diu, precisament, Per què parlem català i castellà, i avui toca els orígens de la llengua catalana”, explica. Barregen socials i llengua.

“El català és vehicular i els docents ho tenim clar, però la realitat és que ells no el parlen, els hem de forçar”, admet Bofarull, que explica que ella fa servir l’humor per fomentar l’aprenentatge. “De vegades els dic que no els entenc, o exagero les meves reaccions per fer-los riure. Sembla una tonteria, però se’ls queda gravat”, diu. El seu company d’assignatura, el Joan Alsina, admet que de vegades la situació li “és frustrant”. “Generem el context perquè es parli en català, amb plans d’innovació pedagògica, i ells ho saben, però no aconseguim guanyar-los terreny”. “Treballem amb ells des de la broma, l’acceptació, l’empatia i l’amor perquè, si no, no fem cap favor a ningú, i menys a la llengua”, argumenta Alsina.

La idea de forçar-los a parlar en català és un tema recurrent entre els professors consultats i la majoria hi estan d’acord: “No s’ha d’imposar”, referma Francesc Maldonado, director de l’institut públic Pau Claris. “Als que els costa els hem d’acompanyar, però és important que no visquin l’aprenentatge com un conflicte sinó com una cosa natural”, afegeix. Al seu institut, al centre de Barcelona, la salut del català a les aules no es viu com un problema; la majoria dels alumnes parlen en català. Als Salesians de Sant Vicenç, en canvi, són els professors els que fan esforços per no canviar al castellà. “Demà et vull a classe puntual, me has entendido? M’has entès?”, s’autocorregeix Bofarull al final de la classe amb un alumne.

“No hauríem de canviar al castellà i en molts centres de secundària això passa. S’ha d’acompanyar i avaluar de manera personalitzada, però els professors no hauríem de cedir en l’ús del català”, argumenta un professor de secundària que prefereix mantenir-se en l’anonimat perquè està en pràctiques. Als centres on ha estat aquest docent, alguns de màxima complexitat, assegura que hi ha professors “que no volen més problemes i l’ús del català pot ser un problema”. “Cal una revisió interna, i s’han de fer programes de màxims, però per aconseguir millores cal atacar des de molts altres fronts, com el cinema, la televisió o internet”, apunta aquest professor.
La clau, els referents en l’oci

Polseres vermelles, Merlí o Bola de Drac són els pocs referents audiovisuals que els adolescents de 3r d’ESO de l’IES Salesians saben dir en català. No els sona cap influencer català, tampoc saben dir el nom de cap actor o actriu catalanoparlant a qui admirin. “Tenen l’oci diversificat en tantes plataformes que poden triar, i la majoria de continguts i referents que tenen són en castellà”, assegura Alsina. “La cultura adolescent canvia molt ràpidament: el castellà s’hi adapta i el català no”, assegura el professor d’institut en pràctiques. I afegeix: “El que tampoc podem fer és entrar continguts culturals amb calçador a l’escola. El català els ha de venir de tot arreu, només així deixaran de veure el català a les aules com un bolet estrany”, opina.

L’hora d’informàtica als Salesians s’acaba. Un dels grups intenta tancar un treball sobre els videojocs. Utilitzen a correcuita un traductor “per acabar una frase sense faltes”. “El avanze de los videojuegos”, teclegen, erròniament, en castellà. El traductor no reconeix la zeta a la paraula avance i no els dona cap resposta. “Però què passa aquí? Per què no va?”, s’exclamen rient.
Informa:ARA.CAT (3-X-2021)

61 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: