LA LLENGUA ES CREMA: ELS FOCS ES “DECLAREN” I ES ” PROVOQUEN” ?

“Perimetrem els flancs de la llengua ”
Els focs es ‘declaren’ i es ‘provoquen’? Es poden ‘perimetrar’? · Us presentem una llista de termes inadequats o imprecisos, emprats en informacions sobre incendis

( JORDI BADIA )
Ha començat l’estiu i, dissortadament, ja hem tingut un incendi devastador. La gravetat d’aquestes notĂ­cies fa que se’n parli a bastament a diaris, rĂ dios i televisions. AixĂČ ens serveix per a comprovar que el vocabulari del foc Ă©s ple de termes inadequats i imprecisos. Tots tenen una alternativa natural i genuĂŻna; convĂ©, simplement, que pensem com ho diem habitualment.

Us en presentem un breu glossari:

Ancorar
Literalment, vol dir ‘assegurar un vaixell amb una Ă ncora’ i, figuradament, ‘fixar sĂČlidament’. PerĂČ en castellĂ  anclar ja fa temps que es fa servir en els texts sobre incendis, amb el significat d’aturar o barrar el pas, que Ă©s tal com ho havĂ­em dit sempre —o bĂ©, segons el context, detenir, frenar, impedir, obstruir


Atacar
Es veu que el llenguatge militar Ă©s atractiu. Ho veiem de fa temps, per exemple, en les notĂ­cies d’esports i ara ho comencem a veure tambĂ© en la informaciĂł sobre el foc. Si abans els bombers treballaven per apagar el foc (o hi actuaven, o hi intervenien o —a tot estirar— hi lluitaven), ara l’ataquen. QuĂš ha canviat? El foc d’ara Ă©s diferent? No: simplement sembla que el llenguatge s’hagi tornat mĂ©s agressiu.

Calcinar
Sovint, en castellĂ , s’equipara quemar i calcinar, perĂČ sĂłn dues coses ben distintes. Calcinar Ă©s fer una operaciĂł quĂ­mica determinada: ‘descompondre tĂšrmicament la pedra calcĂ ria en ĂČxid de calci i diĂČxid de carboni’; i, per extensiĂł, ‘descompondre tĂšrmicament materials i convertir-los en residu sĂČlid’ o bĂ© ‘sotmetre un sĂČlid a alta temperatura per provocar-hi una descomposiciĂł o un canvi de fase diferent de la fusió’. Tot sĂłn, doncs, operacions deliberades amb un propĂČsit cientĂ­fic o industrial. Res a veure amb un incendi. Potser valdria mĂ©s dir cremar, que Ă©s com ho diu la gent. Si un bosc Ă©s totalment cremat Ă©s un bosc abrasat (‘convertit en brasa ardent’) o abrusat (‘sotmĂšs a l’acciĂł del foc’).

Declarar-se un incendi
Com que ‘declarar’ vol dir, entre mĂ©s coses, ‘manifestar’, certament ‘declarar-se’ Ă©s ‘manifestar-se’. D’acĂ­ ve aixĂČ de declarar-se un incendi. El problema no Ă©s si, estrictament, es pot considerar correcte o no. El problema Ă©s, com hem dit i repetit, que expressar-se aixĂ­ Ă©s artificiĂłs (allĂČ que anomenem ‘catalĂ  de plĂ stic’). En catalĂ , sempre hem dit que s’ha calat foc o que s’ha botat foc.

Flanc
La tendĂšncia a fer servir una llengua artificiosa tambĂ© duu els ‘entesos’ a parlar de flancs. Un flanc Ă©s, simplement, un ‘costat’. TĂ© aplicaciĂł en llenguatge militar (‘part lateral d’una formaciĂł militar’). Per tant, si ens hem de referir a un costat d’un foc, no cal fer servir un terme que la gent potser associa a la guerra. Se’n pot dir costat, simplement. Ara, si parlem del foc que avança, tenim front: ‘Part d’un incendi forestal que avança amb mĂ©s força, en general a favor del vent o costa amunt.’ Els bombers, generalment, parlen del cap (i de la cua) del foc.

Mitjans aeris i terrestres
Un mitjĂ  Ă©s ‘allĂČ que serveix per a transmetre o conduir alguna cosa’. PerĂČ, especĂ­ficament, si parlem d’un aparell que serveix per a desplaçar-se en diem vehicle. Per tant, quan sentim que en una operaciĂł hi han intervingut ‘cinc mitjans aeris’ ens hauria de fer estrany. De fet, aixĂČ no ho diu ningĂș sinĂł els mitjans de comunicaciĂł. GenĂšricament, doncs, podem anomenar-los vehicles aeris (o terrestres) i si podem especificar de quina mena sĂłn, millor (‘Hi han intervingut cinc hidroavions’, per exemple).

Perimetrar
AlgĂș s’ha inventat aquest verb a partir de perĂ­metre. PerĂČ si el perĂ­metre Ă©s el contorn, perimetrar fĂłra ‘amidar el contorn’, no pas estabilitzar, ni controlar, ni encerclar, com haurĂ­em de dir.

PerĂ­metre
És un terme ben correcte, perĂČ de vegades es fa servir inadequadament. Per exemple, ‘L’incendi afecta un perĂ­metre de X hectĂ rees’ Ă©s una frase il·lĂČgica, perquĂš el perĂ­metre Ă©s el contorn. Per tant, la mida d’un perĂ­metre Ă©s lineal i no es pot expressar en metres quadrats ni en magnituds semblants. ‘L’incendi afecta una superfĂ­cie de X hectĂ rees’ seria una bona soluciĂł. Vegeu-ne mĂ©s informaciĂł en aquest article.

Provocar un incendi

Un dels significats de provocar Ă©s ‘suscitar’, ‘produir’. Per tant, agafant-ho amb pinces, podrĂ­em trobar correcte provocar un incendi. PerĂČ, com hem dit abans, les expressions naturals i corrents en catalĂ  sĂłn calar foc i botar foc. I si cal, ja direm que ho han fet ‘voluntĂ riament’, ‘intencionadament’, etc. Encara Ă©s mĂ©s estrany incendi provocat. Valdria mĂ©s dir-ne deliberat, intencionat, intencional, fet expressament, fet exprĂ©s


Tasques d’extinció

Hi ha un abĂșs de ‘tasca’ en compte de ‘feina’ i, consegĂŒentment, de ‘fer tasques’ en compte de ‘fer feina’ o ‘treballar’. Ja ens hem avesat a sentir ‘Els bombers continuen en les tasques d’extinciĂł de l’incendi’ allĂ  on abans haurĂ­em sentit ‘Els bombers continuen treballant per apagar el foc’. MĂ©s plĂ stic.

Abans d’acabar, una curiositat que ens hauria de fer pensar. El centre de terminologia Termcat tĂ© un Diccionari de bombers en lĂ­nia, que contĂ© prop d’un miler de termes. De tots els que hem aplegat en aquest article, prĂ cticament no n’hi surt cap.

Teniu dubtes?
Si teniu cap dubte o suggeriment, podeu escriure directament a aquesta adreça de correu: jordi.badia@partal.cat.
Informa:VILAWEB.CAT (6-7-2019)

305 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: