LA LLENGUA I LES ESCARAMUSSES LEGALS: RECÒRRER A UN DECRET PER ESQUIVAR EL 25% NO ÉS LA SOLUCIÓ

“La llengua i les escaramusses legals”
(Editorial de LA VANGUARDIA )
Pilar Llop, ministra de Justícia, va recordar dilluns, després d’una trobada amb la consellera de Justícia de la Generalitat, Lourdes Ciuró, que la sentència que imposa un 25% de les classes en castellà a Catalunya s’ha de complir. “Estem en un Estat de dret i es respecta la llei, la Constitució i les sentències”, va precisar Llop.

Des que, el desembre del 2020, el Tribunal Suprem (TS) va dictar sentència obligant les escoles públiques catalanes a impartir almenys el 25% de les classes en castellà, i des que, la setmana passada, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va declarar ferma l’esmentada sentència del TS, i va concedir dos mesos perquè s’executi, la Generalitat està buscant la manera per eludir-ne el compliment. La seva conducta no és, en aquest sentit, un secret. Des de la presidència de la Generalitat ja s’ha expressat la resistència a acceptar el que es consideren atacs a la llengua catalana. La immersió lingüística en català, el model d’aplicació de la qual, tal com s’ha conegut fins ara, el comprometen les esmentades deci­sions judi­cials, és certament un sistema amb un ampli suport­ de la societat catalana. Així es va tornar a comprovar aquesta setmana al Parlament, que va rebutjar una moció­ presentada per Ciutadans que instava el Govern a complir les decisions del TS i del TSJC.
Recórrer a un decret per defugir el 25% de classes en castellà no és la millor solució

Tot indica que la fórmula triada pel Govern català per defugir la decisió que imposa el 25% de classes en castellà com a llengua vehicular serà un decret llei que canviarà els projectes lingüístics en totes les escoles. Un decret que aniria­ acompanyat de la creació de grups impulsors del català als centres.

No és probable que aquesta última decisió topi amb objeccions judicials. Però sí que és probable que el TSJC consideri improcedent l’esmentat decret llei (vist el que han disposat prèviament al respecte el TS i el mateix TSJC) i acabi anul·lant-lo, amb la qual cosa tornaríem a ser on som ara i no s’hauria aconseguit més que tornar a demorar la solució del contenciós i, de passada, mantenir la llengua al centre del debat polític.

Fa poc més d’una setmana vam celebrar en aquesta pàgina el suport del 85% del Parlament al Pacte Nacional per la Llengua, dissenyat després de constatar el retrocés que experimenta en diferents àmbits la llengua catalana i per tal de revertir-lo. Amb la mateixa convicció diem avui que la contesa legal en què el decret llei mantindria el català, i la probable resposta que provocarà, no ens sembla el camí que condueix a un futur millor per a la llengua catalana. En lloc d’eternitzar-se en escaramusses legals, que de cap manera garanteixen el final del contenciós, sinó que contribueixen a agreujar-lo, seria convenient afrontar la qüestió amb més voluntat d’acord. Això beneficiaria, a curt termini, el conjunt de la comunitat educativa, sotmesa altrament a canvis que podrien evitar-se i a tensions innecessàries. I, a mitjà i llarg termini, seria més positiu per al català i també per al castellà, les dues llengües cooficials a Catalunya.

La politització de la llengua –ho hem dit sovint, però ens veiem obligats a repetir-ho una vegada més– no és la solució. Tampoc no ho és la confrontació entre llengües. Ni la imposició d’una sobre l’altra, o viceversa, atès que l’objectiu final és la convivència. I és, per tant, a favor de la convivència que s’ha d’orientar l’activitat política, en lloc de recórrer habitualment, els uns i els altres, a la justícia. I no tant per respectar-la i acatar-la com per ocultar-hi darrere l’escassa habilitat per a l’acompliment de les seves responsabilitats que exhibeixen tants polítics.
Informa:LAVANGUARDIA.CAT (31-1-2022)

71 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: