LA LLENGUA, LA PORTA D’ENTRADA AL DRET DE TOTES LES ENTRADES

“Tractar el dolor de llengua ”
¬ęFacilitar l’acc√©s a la llengua √©s com facilitar el padr√≥. √Čs una porta d’entrada al dret a tenir drets¬Ľ
( DOLORS SABATER )
Fa gaireb√© vint anys que el fil√≤leg Enric Larreula va compondre el sintagma “dolor de llengua” per titular un assaig sobre la substituci√≥ ling√ľ√≠stica de la nostra llengua minoritzada. La significativa relaci√≥ d’aquest conjunt de mots m’ha ressonat sempre.

Dolor de llengua. Patiment emocional vinculat a parlar una llengua minoritzada, perseguida, i en molts √†mbits estigmatitzada. Vinculat a parlar-la i a defensar poder-ho fer, un esgotament amb conseq√ľ√®ncies personals que sovint contribueixen a minoritzar-la m√©s, com aborden des de la psicologia conductual Ferran Suay i Gemma Sangin√©s a Sortir de l’armari ling√ľ√≠stic. Manllevo els mots, ara que parlar-ne crispa tant el debat, i ho faig per posar atenci√≥ en tres dolors de llengua que s’aguditzen: el de l’exclusi√≥, no tenir dret ni tan sols a accedir-hi; el de l’estancament i davallada en la normalitzaci√≥; i l’aven√ß de l’imperialisme ling√ľ√≠stic en detriment de la riquesa de la diversitat i pluralitat de parles.

El dolor sempre cal escoltar-lo. I atendre’l. No fer-ho √©s neglig√®ncia, o fins i tot temeritat. En moments de crisi sempre hi ha el perill d’abandonar alguns b√©ns comuns amb el pretext que hi ha altres b√©ns prioritaris, per√≤ com que aquesta elecci√≥ no es decideix mai des de baix ni comptant amb la majoria, sempre cal preguntar-se quins interessos s’amaguen rere qualsevol ordre de prioritats imposat. Discernir a qui perjudica i a qui beneficia ajuda a ubicar-se, i convida a posicionar-se.

Sostenir que ara no toca preocupar-se per fer accessible la llengua catalana a tothom ni toca defensar els drets ling√ľ√≠stics dels parlants, o dels oients, √©s del tot inversemblant. Precisament en temps de crisi, que √©s quan m√©s risc hi ha d’augmentar les desigualtats entre la poblaci√≥, i com m√©s perill hi ha que el populisme de dretes avanci, precisament ara deixarem d’afavorir un major domini de les lleng√ľes? Sabent com sabem que aquest major domini millora la inclusi√≥ i la igualtat d’oportunitats, deixarem de promoure l’acc√©s a la llengua catalana, molt m√©s inaccessible que la castellana per la seva condici√≥ de llengua minoritzada malgrat la seva oficialitat? A qui li interessa seguir minoritzant la llengua i seguir-la fent inaccessible? Qui busca posar-ho dif√≠cil a un sector poblacional i mantenir-lo en condicions d’exclusi√≥? A qui beneficia consolidar desconeixements incapacitants? I en clau de conviv√®ncia i cohesi√≥, cal preguntar-se molt sincerament qui promou i es beneficia de mantenir la dist√†ncia ling√ľ√≠stica entre comunitats de diferents or√≠gens i anys d’estada als nostres barris, perpetuant i estigmatitzant la seva identificaci√≥ com a forans desarrelats.

Facilitar l’acc√©s a la llengua √©s com facilitar el padr√≥. √Čs una porta d’entrada al dret a tenir drets. √Čs una capacitaci√≥ imprescindible per avan√ßar en l’empoderament ciutad√†, en la socialitzaci√≥ i en la llibertat d’escollir llengua, permet el sentit de pertinen√ßa i obre cam√≠ d’apropament a la cultura del pa√≠s. I tal com recollia la Llei catalana d’acollida, les administracions p√ļbliques han de posar a l’abast de totes les persones facilitats per adquirir aquesta capacitat vital. Al contrari del que sovint se’ns vol fer creure, tancar la porta a aquest acc√©s amaga un classisme excloent gens propi d’una societat progressista.

D’aquest classisme excloent que no facilita l’acc√©s al catal√†, disfressant-se de paternalisme protector i educat en parla sovint Puri Pinto, autora d’Amb Q de formatge. Capacitar tothom en el domini igualitari de les dues lleng√ľes oficials a Catalunya, a m√©s de ser una eina per combatre desigualtats, √©s l’√ļnica manera de garantir el dret a ser respectat en parlar-les, i de consolidar sense excuses l’√ļs vehicular del catal√†. Si ens entenem amb les dues, la llibertat augmenta. A qui li interessa que aix√≤ no passi? El socioling√ľista Juan Carlos Moreno Cabrera dona moltes claus per entendre-ho a Los dominios del espa√Īol. Guia del imperialismo ling√ľ√≠stico panhisp√°nico.

Acabo citant el record de la coordinaci√≥ estatal del Moviment d’Objecci√≥ de Consci√®ncia, als vuitanta, amb trobades presencials on flu√Įen les lleng√ľes diverses sense estigmatitzacions ni imposicions. En aquell context de lluita per la llibertat, respectar la parla d’uns i altres venia incl√≤s dins l’antiimperialisme militant, no s’oblidava la persecuci√≥ patida durant el franquisme i es practicava l’esfor√ß d’entendre’s. Sense prejudicis pejoratius la capacitat d’aprendre idiomes augmenta. Sense prepot√®ncia, la f√≥rmula d’assegurar a tothom l’acc√©s al catal√†, la llengua minoritzada, i al castell√†, la llengua dominant, funciona per garantir la llibertat i la no coacci√≥ en la decisi√≥ d’escollir amb quin idioma volem expressar-nos. I en un context pluriling√ľe en qu√® √©s impossible que tothom domini tots els idiomes que conviuen al pa√≠s – a Catalunya ja superem les 300 lleng√ľes parlades – promoure la sensibilitzaci√≥ envers la diversitat ling√ľ√≠stica enforteix la cohesi√≥ social.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (25-11-2020)

108 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: