LA LLENGUA MALTRACTADA: ENTITATS VALENCANES DENUNCIEN LES DISCRIMINACIONS LINGÜÍSTIQUES

” Una llengua maltractada”
Arran de la celebració aquest divendres del dia dels drets lingüístics al País Valencià, Escola Valenciana, junt amb altres organitzacions amb sensibilitat envers el català, han presentat a la porta del palau de la Generalitat Valenciana un informe que recull diverses discriminacions lingüístiques de ciutadans catalanoparlants al territori valencià. Un acte, en el qual també s’ha reclamat al president Ximo Puig una llei d’igualtat lingüística, la reciprocitat audiovisual o l’entrada a l’Institut Ramon Llull, que ha coincidit amb la presentació al Congrés d’una proposició no de llei contra el monolingüisme de l’Estat espanyol. Firmada per nombrosos grups parlamentaris, és fruit de la campanya engegada per diverses organitzacions estatals que treballen pels drets dels idiomes diferents del castellà.
Per Moisés Pérez

A principis d’enguany, quan la pandèmia del coronavirus encara no havia canviat les nostres vides, Marc Lorca, un veí de Vinaròs (Baix Maestrat), va ser víctima d’un robatori amb violència física. Arran de l’agressió sofrida, necessitava un informe mèdic que acreditara les lesions que patia al rostre. No debades, volia denunciar aquella sostracció virulenta a la Guàrdia Civil. I per aconseguir-ho, va apropar-se al centre de salut de la població septentrional valenciana. En la consulta, el professional sanitari de guàrdia va mostrar poca empatia cap a un pacient que havia viscut hores abans una experiència traumàtica. Quan Lorca va començar l’explicació de l’incident en la seua llengua, el doctor va tallar-lo escridassant: «En castellà!». El pacient, tot i estar afectat encara pel robatori, va decidir canviar d’idioma.

Amb l’objectiu d’evidenciar la discriminació lingüística a la qual havia estat sotmès, va demanar a l’administrativa del centre sanitari el formulari de queixes. Sobtadament, però, va rebre un full totalment en blanc com a resposta. Lorca va interpretar la contestació com a una burla i va insistir per obtenir el document oficial de reclamació. «Què? Ja està embolicant, no? Crida a la Guàrdia Civil», va afirmar el doctor de guàrdia. «Si no marxes, telefonarem a la Guàrdia Civil», va instar el professional sanitari a la víctima del robatori. «Només vull formular una queixa, no sé perquè voleu cridar a la Guàrdia Civil. Ara bé, si ho considereu necessari, podeu telefonar-los», va replicar el pacient. L’administrativa va actuar-hi i, minuts després, la benemèrita va aparèixer per identificar Lorca. Hi van acudir tres agents de l’institut armat.

«Ens has parlar en castellà», va indicar un dels membres de la Guàrdia Civil a Lorca només arribar-hi. «Puc expressar-me en qualsevol de les dues llengües oficials de la Comunitat Valenciana, i ara només pretenc formular una queixa al Centre de Salut, i no és moment de discutir amb vostès el fons de la queixa», va respondre de manera educada. Els agents van expulsar-lo de les instal·lacions a la força. «El denunciarem per alterar l’ordre, vés-te’n a casa!», van advertir els integrants de l’institut armat. Quan marxaren les forces de seguretat, Lorca va intentar entrar al centre sanitari. D’entrada, li ho van impedir. En qüestió de minuts, tanmateix, hi va poder entrar per agafar dues còpies del formulari oficial de queixa de la Generalitat Valenciana i fugir.

Zahia Guidoum, veïna de València i activista per la llengua pròpia, també va comprovar la consideració de ciutadans de segona dels catalanoparlants al País Valencià. Quan va demanar el document de responsabilitats per realitzar la quarantena en llengua pròpia, va trobar-se amb una contestació lacònica de la funcionària: «No, està només en castellà». Guidoum va presentar una instància per denunciar aquesta vulneració dels drets lingüístics per part de l’administració. En una situació similar, s’han trobat diversos usuaris de l’Hospital Mare de Déu Verge dels Lliris d’Alcoi, de titularitat i gestió pública. Al centre d’una zona majoritàriament catalanoparlant, s’entreguen per defecte les cartilles de naixement en castellà.

A la capital de la comarca de l’Alcoià, el ciutadà Josep Rubio va tenir un problema similar. No va tenir poder fer l’examen de conduir de motocicletes A2 en català. Segons va contestar un funcionari, s’havia d’elaborar en castellà. «És la llengua oficial de l’Estat», va argumentar-li. Un altre treballador públic, en canvi, va explicar-li arran de la protesta de Rubio que «no disposaven del model d’examen A2 en aquesta llengua en tractar-se d’un examen específic».

Tots aquests exemples, junt amb la persistent discriminació del català que practiquen plataformes digitals com ara Netflix, HBO, Amazon i diverses federacions i clubs esportius valencians, estan recollits a l’informe elaborat per Escola Valenciana amb motiu del dia dels drets lingüístics del País Valencià. Un document signat, a més, per Plataforma per la Llengua, CCOO-PV, Intersindical Valenciana, Acicom, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, FAMPA-València, la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valenciana, la Societat Coral El Micalet i la Unió de Cooperatives d’Ensenyament Valencianes que ha estat presentat aquest divendres a les portes del palau de la Generalitat Valenciana.

Amb cartells reivindicant la reciprocitat audiovisual, l’entrada a l’Institut Ramon Llull o una llei d’igualtat lingüística, Escola Valenciana, junt amb aquestes entitats, entre els quals també estava present Acció Cultural del País Valencià, ha llegit una carta al president de la Generalitat Valenciana, el socialista Ximo Puig, per demanar que «es continue avançant cap a la igualtat lingüística» i les coopere en aquesta matèria amb els governs de Catalunya i les Illes Balears. «Les quatre sentències del Tribunal Suprem contra el decret d’usos institucionals i administratius de les llengües oficials de la Generalitat Valenciana són d’una extraordinària gravetat. Han suposat un greu atac contra l’autogovern del poble valencià, així com són un intent d’impedir que el valencià supere la seua condició històrica de llengua discriminada i minoritzada, així com expressen el menyspreu cap a les autoritats acadèmiques que reconeixen la unitat de la llengua», ha criticat Laura Font, dirigent d’Escola Valenciana i presidenta de la Coordinadora d’Alumnat, Pares, Mares i Professorat per l’Ensenyament Públic en Valencià.

«Aquestes sentències obvien la Carta Europea per a les Llengües Regionals o Minoritàries, ignoren la jurisprudència fixada per les moltes sentències del mateix Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional que validen l’equivalència legal de la doble denominació de valencià i català, i menystenen una pràctica normalitzada de fa molts anys en la relació entre governs, la qual compta amb la cobertura legal de la Llei del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques», ha esmenat els cops judicials dels tribunals espanyols contra la normativa lingüística del Consell, per sol·licitar: «Demanem al Consell que execute l’acord de les Corts Valencianes que va aprovar la reciprocitat dels senyals de ràdio i televisions públiques dels territoris de parla valenciana, l’entrada a l’Institut Ramon Llull, l’aprovació d’una Llei d’Igualtat Lingüística, i el desenvolupament d’un pla de cooperació efectiva en els àmbits de la llengua i la cultura amb els governs del mateix àmbit lingüístic».

Contra la «imposició» del castellà

Escola Valenciana, del bracet de Plataforma per la Llengua, Acció Cultural del País Valencià, Kontseilua, Nogara, Òmnium Cultural, Ciemen, A MESA pola normalización lingüística i Iniciativa pol Asturianu, han traslladat la reivindicació de la igualtat lingüística entre el castellà i la resta d’idiomes de l’Estat espanyol al Congrés dels Diputats. Amb la firma d’ERC, Junts per Catalunya, el PDeCAT, la CUP, Compromís, BNG, PNB, EH Bildu, Unides Podem i Más País, han presentat una proposició no de llei sobre la realitat plurilingüe i la igualtat lingüística, en el qual es demana a l’administració espanyola «el compliment dels acords i els tractats internacionals que han ratificat, com la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, així com documents consensuats per la societat civil, entitats de reconeixement internacional i experts, com ara la Declaració Universal de Drets Lingüístics o el Protocol per a la Garantia dels Drets Lingüístics».

«L’Estat espanyol, que parteix d’una tradició monolingüe en l’administració central, ha de ser conscient de la situació de discriminació a la qual han sigut sotmesos els parlants d’aquestes llengües i generar polítiques actives de recuperació de la seua dignitat i autoestima que permeten l’exercici efectiu dels seus drets lingüístics», reclamen a la proposició no de llei, la qual segueix les mateixes línies de la declaració feta fa més d’un any a Madrid per les organitzacions a favor dels drets lingüístics d’arreu de l’Estat espanyol, on sol·liciten «l’inici de totes les accions perquè les llengües pròpies diferents del castellà gaudisquen del mateix reconeixement i els seus parlants dels mateixos drets i deures reconeguts als del castellà».

Entre aquestes mesures, inclouen la capacitació lingüística per als funcionaris que presten serveis en un territori amb idioma propi o «permetre l’ús administratiu de les diferents llengües en territoris del mateix espai lingüístic, dintre i fora de les fronteres administratives, sense barreres i firmant acords de reciprocitat dels mitjans de comunicació dintre d’aquests espais lingüístics». També que «s’assumisca la realitat plurilingüe» en organismes com ara les Corts Generals espanyoles, el Tribunal Constitucional, l’Audiència Nacional, el Tribunal Suprem, l’Agència Tributària, la Seguretat Social o RTVE, així com impulsar i donar suport a reformes estatutàries per introduir l’oficialitat de les llengües pròpies en territoris on encara no ho són, com ara Astúries o Aragó.

«S’ha de garantir la igualtat lingüística, per la qual cosa l’Estat ha d’estendre els drets i els deures dels quals només s’ha beneficiat el castellà, com són la capacitació en llengua pròpia del personal de totes les administracions públiques, inclosa la justícia, l’ús generalitzat en les pàgines oficials i el seu reconeixement a escala internacional en paritat amb el castellà», incorporen a la proposta parlamentària. I reclamen: «Cal posar fi a la imposició legal exclusiva del castellà, que afecta de manera frontal a l’àmbit econòmic i singularment a l’etiquetatge, i emprendre una política decidida per posar fi a les discriminacions lingüístiques i per difondre el coneixement i el respecte de totes les llengües de l’Estat». Un clam legislatiu perquè Lorca, Guidoum i Rubio no estiguen desemparats per fer vida en la nostra lllengua.
Informa:ELTEMPS.CAT (5-12-2020)

84 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: