LA LLENGUA O LA VIDA: UN FALS DILEMA DE SEMPRE

“La llengua o la vida ”
«El catalĂ es defensa parlant-lo, hĂČstia, apropiant-seâl, fent-lo servir, fent-lo Ăștil, i no plorant que els indepes no sĂłn prou simpĂ tics i per aixĂČ ningĂș no el voldrĂ aprendre»
( MARTA ROJALS )
Ja hi tornem a ser amb el catalĂ . Quina mandra, xiquets. En una peça anterior ja vam parlar de lâintent perillosĂssim dâalgunes esquerres (i no nomĂ©s) de presentar la lluita contra la normalitzaciĂł lingĂŒĂstica com a part de la lluita de classes. I per aixĂČ, perquĂš sempre Ă©s un risc deixar-ne passar la mĂnima insinuaciĂł, sant tornem-hi mentre tinguem forces.
Primer una mica de context. Enmig del drama dels acomiadaments de Nissan, resulta que TV3 va posar la carxofa a un senyor que, tot i que havia treballat vint anys a la planta, no entenia el catalĂ . âÂżCĂłmo dice?â, anava dient. Es veu, tambĂ©, que no era lâĂșnic entrevistat que no el sabia o no el parlava. A partir dâaquĂ, a Twitter, va haver-hi independentistes que van intentar fer com un âGermanwingsâ al revĂ©s, o sia, alegrar-se i fer escarni de la desgrĂ cia dels acomiadats perquĂš no havien parlat o entĂšs lâidioma de la tele catalana. Que es morin de gana, deien. Ara tindran temps dâaprendre catalĂ . Aneu a plorar a España. AixĂ com a resum il·lustratiu.
Entre la contrareacciĂł a aquestes reaccions com a mĂnim ignorants (perquĂš se nâha de ser molt, dâignorant, per creureâs que aixĂ es defensa cap llengua), hi va haver molts indepes que es van llançar a condemnar-les amb tota la fĂșria, perĂČ com que aquesta part no interessa a ningĂș, continuarem. TambĂ© nâhi va haver que, educadament, van expressar la inquietud que algĂș amb vint anys dâarrelament al paĂs fos incapaç, ja no de parlar catalĂ , sinĂł dâentendreân dues preguntes bĂ siques: on treballa i des de quan. Una realitat tan real com que lâentrevistat havia perdut la feina. Una realitat que era igual de real abans que perdĂ©s la feina, perĂČ que en les imatges de la protesta obrera seâns presentava simultĂ niament. I aquĂ hi ha la clau de tot plegat, en la simultaneĂŻtat. PerquĂš, amb la cançoneta del âara no tocaâ referida al catalĂ , que pretĂ©n desvincular-lo sistemĂ ticament de tot, de la feina, de lâeconomia, de lâactualitat mĂ©s candent, no toca mai. Si jo volguĂ©s arraconar una llengua ho trobaria ben jugat, i hi jugaria.
No hi barregeu la llengua!, ens deien molts apagafocs, alguns de bona fe, perĂČ no calia que la hi barregĂ©s ningĂș, perquĂš lâĂșs de la llengua, mentre aquesta no figuri en un museu, Ă©s indestriable de totes les circumstĂ ncies de la vida. Vull dir que no podem extraure la llengua de la vida com en un laboratori. Reservar la preocupaciĂł pel catalĂ a un buit espĂ cio-temporal en quĂš tots els problemes del mĂłn estiguin resolts Ă©s matar-la (abans dâhora). Com tambĂ© Ă©s matar-la assumir els falsos dilemes a quĂš ens arrosseguen els antinormalitzaciĂł: la feina o el catalĂ , la salut o el catalĂ , un judici just o el catalĂ . I, davant dâuna crisi brutal que haurem de lluitar per tot, per la feina, per la salut, per la justĂcia, amb els falsos dilemes sempre hi perdran els mĂ©s febles, les llengĂŒes tambĂ©.
El tĂtol dâaquesta peça, la llengua o la vida, ve de la qĂŒestiĂł subjacent en cada polĂšmica sobre els usos lingĂŒĂstics a Catalunya; com tens la barra dâesperar que un catalĂ parli catalĂ quan prou feina tĂ© a: salvar-te la vida si Ă©s metge, vendreât uns pantalons si Ă©s dependent del Zara, treballar a la fĂ brica si Ă©s un operari de la Nissan? Com goses tu, tros de supremacista, racista, xenĂČfob, posar el catalĂ per davant de la solidaritat obrera. El fals dilema un altre cop, mooc. TambĂ© deu ser solidaritat obrera la que es posa del costat de lâempresari que veta el catalĂ de les comunicacions dels treballadors, o del directiu de multinacional que nâexclou el catalĂ dels webs, o del pijo de Pedralbes que combat el model dâescola catalana. PerquĂš el mercantilisme Ă©s voraç amb tots els febles, senyora, amb tots, obrers i llengĂŒes. Ja el voldria jo, el privilegi de no haver-me de preocupar pel futur de la meua llengua, i ben tranquil que sâhi deu viure.
Tot aixĂČ figura que venia per uns independentistes que desitjaven tots els mals a uns obrers castellanoparlants, perĂČ tambĂ© pels que amb objectivitat forense feien notar que algĂș arrelat a tal tal no entenia la llengua prĂČpia de tal tal. PerquĂš uns i altres sĂłn titllats igualment de supremacistes, xenĂČfobs i tot el pac, nomĂ©s que els insultadors sĂłn lâexcusa fĂ cil per intentar ficar tot el col·lectiu al mateix sac. âActituds aixĂ no fan cap favor al catalĂ â, piulaven uns altres indepes, aplaudits per una claca que els importa un rave el futur del catalĂ . I aplaudits, tambĂ©, pels catalanistes nomĂ©s de boca, sensibilĂssims tots ells a totes les discriminacions del mĂłn, perĂČ que canvien a lâidioma dominant a la mĂnima ocasiĂł.
PerquĂš Ă©s molt bonic, aixĂČ: tu et desentens de la defensa del catalĂ deixant-la a mans exclusives de lâindependentisme, i ja tens a qui carregar-li la responsabilitat de tot el que li passi, tambĂ© de lâabandĂł per part de la resta de conciutadans. Tan fĂ cil i cĂČmode com que treballin els altres i tu no tâhi hagis dâarromangar. âAmb actituds aixĂ, Ă©s normal que la gent rebutgi el catalĂ i no el vulgui aprendreâ, ens amenacen els espanyolistes amb dit assenyalador, exigint-nos que âarraconemâ les ânostresâ pomes podrides mentre ells, amb els seus mastodĂČntics altaveus, les amplifiquen tant com poden perquĂš el cistell sembli un carregament. Una altra vegada, el joc del fort contra el feble, perquĂš sempre es tracta del mateix.
I aixĂ ens hem de veure, xiquets: que partidaris de blindar els privilegis de la llengua forta ens alliçonin sobre la defensa de la llengua feble. El catalĂ es defensa parlant-lo, hĂČstia, apropiant-teâl, fent-lo servir, fent-lo Ăștil, i no plorant que els indepes no sĂłn prou simpĂ tics i per aixĂČ ningĂș no el voldrĂ aprendre. A mi quĂš mâexplica, senyora, dels indepes! Prenguiâl, faciâl seu, lâidioma, vostĂš que Ă©s tan simpĂ tica! O que no Ă©s el seu, tambĂ©? Sigui generosa, transmetiâl als seus semblants! No tracti els catalans com si nâhi haguĂ©s de primera i de segona, uns dâaptes i uns altres dâineptes per a entendre, ja no dic parlar, la llengua autĂČctona.
Igual que no fa cap favor al catalĂ lâinsult a qui no el parla, tampoc fa cap favor a lâobrer aquest altre insult que Ă©s el paternalisme de tractar-lo com a persona incapaç de fer a Catalunya el mateix que faria si treballĂ©s a França o a Alemanya. Una mica de coherĂšncia, senyora, demano. Per la meua part, igual que defenso i defensarĂ© sempre la baula feble en un acomiadament massiu, com defenso la botiga de barri davant lâembat dâAmazon i Aliexpress, tambĂ© defenso la normalitzaciĂł dâuna llengua minoritzada en un mĂłn dominat per les llengĂŒes de masses.
Informa:VILAWEB.CAT (2-6-2020)