LA LLENGUA O LA VIDA: UN FALS DILEMA DE SEMPRE

“La llengua o la vida ”
«El catalĂ  es defensa parlant-lo, hĂČstia, apropiant-se’l, fent-lo servir, fent-lo Ăștil, i no plorant que els indepes no sĂłn prou simpĂ tics i per aixĂČ ningĂș no el voldrĂ  aprendre»

( MARTA ROJALS )

Ja hi tornem a ser amb el catalĂ . Quina mandra, xiquets. En una peça anterior ja vam parlar de l’intent perillosĂ­ssim d’algunes esquerres (i no nomĂ©s) de presentar la lluita contra la normalitzaciĂł lingĂŒĂ­stica com a part de la lluita de classes. I per aixĂČ, perquĂš sempre Ă©s un risc deixar-ne passar la mĂ­nima insinuaciĂł, sant tornem-hi mentre tinguem forces.

Primer una mica de context. Enmig del drama dels acomiadaments de Nissan, resulta que TV3 va posar la carxofa a un senyor que, tot i que havia treballat vint anys a la planta, no entenia el catalĂ . ‘¿CĂłmo dice?’, anava dient. Es veu, tambĂ©, que no era l’Ășnic entrevistat que no el sabia o no el parlava. A partir d’aquĂ­, a Twitter, va haver-hi independentistes que van intentar fer com un ‘Germanwings‘ al revĂ©s, o sia, alegrar-se i fer escarni de la desgrĂ cia dels acomiadats perquĂš no havien parlat o entĂšs l’idioma de la tele catalana. Que es morin de gana, deien. Ara tindran temps d’aprendre catalĂ . Aneu a plorar a España. AixĂ­ com a resum il·lustratiu.

Entre la contrareacciĂł a aquestes reaccions com a mĂ­nim ignorants (perquĂš se n’ha de ser molt, d’ignorant, per creure’s que aixĂ­ es defensa cap llengua), hi va haver molts indepes que es van llançar a condemnar-les amb tota la fĂșria, perĂČ com que aquesta part no interessa a ningĂș, continuarem. TambĂ© n’hi va haver que, educadament, van expressar la inquietud que algĂș amb vint anys d’arrelament al paĂ­s fos incapaç, ja no de parlar catalĂ , sinĂł d’entendre’n dues preguntes bĂ siques: on treballa i des de quan. Una realitat tan real com que l’entrevistat havia perdut la feina. Una realitat que era igual de real abans que perdĂ©s la feina, perĂČ que en les imatges de la protesta obrera se’ns presentava simultĂ niament. I aquĂ­ hi ha la clau de tot plegat, en la simultaneĂŻtat. PerquĂš, amb la cançoneta del ‘ara no toca’ referida al catalĂ , que pretĂ©n desvincular-lo sistemĂ ticament de tot, de la feina, de l’economia, de l’actualitat mĂ©s candent, no toca mai. Si jo volguĂ©s arraconar una llengua ho trobaria ben jugat, i hi jugaria.

No hi barregeu la llengua!, ens deien molts apagafocs, alguns de bona fe, perĂČ no calia que la hi barregĂ©s ningĂș, perquĂš l’Ășs de la llengua, mentre aquesta no figuri en un museu, Ă©s indestriable de totes les circumstĂ ncies de la vida. Vull dir que no podem extraure la llengua de la vida com en un laboratori. Reservar la preocupaciĂł pel catalĂ  a un buit espĂ cio-temporal en quĂš tots els problemes del mĂłn estiguin resolts Ă©s matar-la (abans d’hora). Com tambĂ© Ă©s matar-la assumir els falsos dilemes a quĂš ens arrosseguen els antinormalitzaciĂł: la feina o el catalĂ , la salut o el catalĂ , un judici just o el catalĂ . I, davant d’una crisi brutal que haurem de lluitar per tot, per la feina, per la salut, per la justĂ­cia, amb els falsos dilemes sempre hi perdran els mĂ©s febles, les llengĂŒes tambĂ©.

El tĂ­tol d’aquesta peça, la llengua o la vida, ve de la qĂŒestiĂł subjacent en cada polĂšmica sobre els usos lingĂŒĂ­stics a Catalunya; com tens la barra d’esperar que un catalĂ  parli catalĂ  quan prou feina tĂ© a: salvar-te la vida si Ă©s metge, vendre’t uns pantalons si Ă©s dependent del Zara, treballar a la fĂ brica si Ă©s un operari de la Nissan? Com goses tu, tros de supremacista, racista, xenĂČfob, posar el catalĂ  per davant de la solidaritat obrera. El fals dilema un altre cop, mooc. TambĂ© deu ser solidaritat obrera la que es posa del costat de l’empresari que veta el catalĂ  de les comunicacions dels treballadors, o del directiu de multinacional que n’exclou el catalĂ  dels webs, o del pijo de Pedralbes que combat el model d’escola catalana. PerquĂš el mercantilisme Ă©s voraç amb tots els febles, senyora, amb tots, obrers i llengĂŒes. Ja el voldria jo, el privilegi de no haver-me de preocupar pel futur de la meua llengua, i ben tranquil que s’hi deu viure.

Tot aixĂČ figura que venia per uns independentistes que desitjaven tots els mals a uns obrers castellanoparlants, perĂČ tambĂ© pels que amb objectivitat forense feien notar que algĂș arrelat a tal tal no entenia la llengua prĂČpia de tal tal. PerquĂš uns i altres sĂłn titllats igualment de supremacistes, xenĂČfobs i tot el pac, nomĂ©s que els insultadors sĂłn l’excusa fĂ cil per intentar ficar tot el col·lectiu al mateix sac. ‘Actituds aixĂ­ no fan cap favor al català’, piulaven uns altres indepes, aplaudits per una claca que els importa un rave el futur del catalĂ . I aplaudits, tambĂ©, pels catalanistes nomĂ©s de boca, sensibilĂ­ssims tots ells a totes les discriminacions del mĂłn, perĂČ que canvien a l’idioma dominant a la mĂ­nima ocasiĂł.

PerquĂš Ă©s molt bonic, aixĂČ: tu et desentens de la defensa del catalĂ  deixant-la a mans exclusives de l’independentisme, i ja tens a qui carregar-li la responsabilitat de tot el que li passi, tambĂ© de l’abandĂł per part de la resta de conciutadans. Tan fĂ cil i cĂČmode com que treballin els altres i tu no t’hi hagis d’arromangar. ‘Amb actituds aixĂ­, Ă©s normal que la gent rebutgi el catalĂ  i no el vulgui aprendre’, ens amenacen els espanyolistes amb dit assenyalador, exigint-nos que ‘arraconem’ les ‘nostres’ pomes podrides mentre ells, amb els seus mastodĂČntics altaveus, les amplifiquen tant com poden perquĂš el cistell sembli un carregament. Una altra vegada, el joc del fort contra el feble, perquĂš sempre es tracta del mateix.

I aixĂ­ ens hem de veure, xiquets: que partidaris de blindar els privilegis de la llengua forta ens alliçonin sobre la defensa de la llengua feble. El catalĂ  es defensa parlant-lo, hĂČstia, apropiant-te’l, fent-lo servir, fent-lo Ăștil, i no plorant que els indepes no sĂłn prou simpĂ tics i per aixĂČ ningĂș no el voldrĂ  aprendre. A mi quĂš m’explica, senyora, dels indepes! Prengui’l, faci’l seu, l’idioma, vostĂš que Ă©s tan simpĂ tica! O que no Ă©s el seu, tambĂ©? Sigui generosa, transmeti’l als seus semblants! No tracti els catalans com si n’hi haguĂ©s de primera i de segona, uns d’aptes i uns altres d’ineptes per a entendre, ja no dic parlar, la llengua autĂČctona.

Igual que no fa cap favor al catalĂ  l’insult a qui no el parla, tampoc fa cap favor a l’obrer aquest altre insult que Ă©s el paternalisme de tractar-lo com a persona incapaç de fer a Catalunya el mateix que faria si treballĂ©s a França o a Alemanya. Una mica de coherĂšncia, senyora, demano. Per la meua part, igual que defenso i defensarĂ© sempre la baula feble en un acomiadament massiu, com defenso la botiga de barri davant l’embat d’Amazon i Aliexpress, tambĂ© defenso la normalitzaciĂł d’una llengua minoritzada en un mĂłn dominat per les llengĂŒes de masses.
Informa:VILAWEB.CAT (2-6-2020)

172 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: