LA LLICÓ DE CÒRSEGA CONTRA LES AGRESSIONS DE L’IMPERIALISME FRANCÈS

“Les lliçons de Còrsega”
(Edirorial d’EL TEMPS )

Fa uns dies, el pres independentista cors Yvan Colonna va ser agredit brutalment a la presó d’Arles, al sud-est de França. Aquest fet detestable va despertar la indignació dels ciutadans d’aquesta illa sota domini francès. Colonna va haver de ser ingressat d’urgència en un hospital marsellès, on es troba en coma i en situació de mort cerebral.

La ira es va convertir en l’estat d’ànim compartit arreu de l’illa corsa. Els manifestants van incendiar un jutjat de la ciutat d’Ajaccio, on hi ha hagut detencions i ferits per la policia, situació que també s’ha donat a Bastia i en molts nuclis d’aquesta illa poblada per 340.000 habitants, la majoria dels quals, indiscutiblement, aposten per dotar aquest territori d’una autonomia diferenciada i real, amb capacitat legislativa, o bé per la seua independència de l’Estat francès. Així es constata observant la composició de l’assemblea corsa, on hi ha els polítics electes de l’illa: dos terços són o independentistes o, com a mínim, autonomistes en el sentit ampli del terme.

Davant aquests fets, el ministre d’Interior francès, Gérald Darmanin, s’ha obert a negociar la concessió d’una autonomia real —tal com han fet en altres ocasions per rebaixar la tensió, però sense complir-ho. Tot això a tocar d’unes eleccions presidencials a l’Estat francès, moment en què Còrsega torna a exhibir la seua capacitat de marcar l’agenda política i d’obligar els polítics d’àmbit estatal a prometre, com a mínim, negociacions. En un Estat com el francès, suggerir l’obertura de negociacions en matèria territorial és dir molt. I és prou simptomàtic que tant Marine Le Pen com Manuel Valls hagen posat el crit en el cel davant aquesta possibilitat de diàleg: si la líder ultradretana ha acusat el govern Macron de “cedir davant la violència”, l’exregidor de l’Ajuntament de Barcelona ha alertat que la República Francesa “podria trobar-se en perill”.

Més enllà de l’alarmisme barat del centralisme francès, el cert és que la reacció del poble cors torna a posar de manifest el tarannà repressiu dels imperis que, contra la voluntat de molts dels seus ciutadans, s’entesten a exercir un domini innecessari i contraproduent. El problema cors, amb els seus matisos —que n’hi ha, i molts— no és distint del de la resta de pobles d’Europa que clamen per majoria per un canvi d’estatus polític, alguns basats en el dret a l’autodeterminació, altres en l’ampliació del sistema autonòmic, però tots amb l’objectiu de voler ser alguna cosa més que una part d’un estat sotmesa a la voluntat i a la dinàmica d’una metròpoli absorbidora de recursos i anihiladora dels trets diferencials.

És inexplicable que l’idioma cors no compte amb plena garantia de normalitat a l’illa, com també ho és que l’Estat francès sempre s’haja resistit a escoltar les demandes territorials dels ciutadans de Còrsega les darreres dècades. Una actitud que evoca, i molt, el que es viu a l’Estat espanyol, on no es permet que el català siga llengua oficial a Europa, tot i ser l’idioma més parlat del continent sense un estat membre de la UE al darrere; o on el projecte d’economia de la llengua finançat amb fons europeus anirà adreçat en un 97% a activitats en castellà, cosa que torna a evidenciar l’actitud centralista i irresponsable d’un govern que s’ha presentat portes enfora com a garant de la pluralitat de l’Estat.

El que ocorre a Còrsega, que en primer terme respon a la brutal agressió contra un pres independentista, evidencia el fons d’una revolta contra una actitud imperialista de l’Estat francès. És el mateix que ocorre en tants altres pobles d’Europa on no se senten escoltats. Si els imperis no recondueixen el seu immobilisme i la seua tendència repressiva, les protestes i els aldarulls continuaran sent protagonitzats per part d’aquells que no troben altra solució per sentir-se escoltats.
Informa:ELTEMPS.CAT (21-3-2022)

128 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: