LA MACROCAUSA: DELS TERRENYS DE VILLA BUGATTI A L’AJUT DEL KREMLIN

“Qui són els investigats en la causa pel finançament del Procés? ”
( ALEIX MOLDES / PAU ESPARCH )

El 24 de maig del 2018, 30 persones van ser detingudes per la Policia Nacional en el marc de l’operació Estela, que aleshores es va informar que investigava una presumpta trama de corrupció a la Diputació de Barcelona. El 12 de novembre del 2019 es van afegir al cas quatre detencions més per part de la Guàrdia Civil vinculades a presumptes subvencions irregulars concedides per la secretaria general i el Consell Català de l’Esport de la Generalitat. I aquest dimecres la Guàrdia Civil ha dut a terme 31 escorcolls i 21 detencions en el marc d’un dispositiu anomenat Volhov que investiga diversos empresaris vinculats a l’independentisme. Quina relació hi ha entre aquestes tres operacions? És el jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona el responsable de tots els dispositius i, malgrat que fins ara semblava que se centrava en les subvencions a les fundacions Catmón i Igman, pròximes a l’antiga Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i presidides per Víctor Terradellas, les diligències apunten ara la possibilitat de convertir-se en un nou calaix de sastre per investigar el Procés.

Segons ha pogut consultar l’ARA, el jutjat va obrir una peça separada -i secreta- durant un any i mig que comença amb dos àudios que es troben al mòbil de Terradellas. En aquest telèfon la Guàrdia Civil no hi va localitzar “res d’interès” per a la investigació de la Diputació de Barcelona però sí unes converses de Terradellas amb David Madí i Xavier Vendrell que “llançaven suficients indicis”, segons el jutge, per justificar una investigació per blanqueig de capitals. Això deriva en l’operatiu que s’ha fet aquest matí. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha informat aquest dimecres que l’actuació és “per delictes relacionats amb la corrupció i/o desordres públics”.

Desordres públics? Tot i que alguns mitjans han publicat des de primera hora la relació entre les detencions i el Tsunami Democràtic, ni el TSJC ni tampoc el cos armat han confirmat que l’operació hi tingui vinculació. La Guàrdia Civil parla de delictes de malversació de fons públics, prevaricació i blanqueig de capitals. I, de fet, la investigació del Tsunami, per terrorisme, l’està portant l’Audiència Nacional i no el jutjat d’instrucció 1 de Barcelona. Sigui com sigui, alguns dels detinguts, com Vendrell, Madí, Xavier Vinyals i Oriol Soler, van formar part de l’estat major del Procés, que va assessorar el Govern amb el referèndum la legislatura passada.

Connexió russa
La investigació, doncs, es va començar a bifurcar en múltiples temes, la majoria sense cap relació amb la presumpta corrupció a la Diputació de Barcelona, l’origen de la causa. Un dels més exòtics és el que connecta el Procés amb Rússia. La Guàrdia Civil aporta com a indici la conversa que Terradellas -que la va gravar- va tenir amb Vendrell el 16 de maig del 2018. Segons el cos armat, Vendrell havia suggerit a Madí parlar amb Vinyals, “a qui Carles Puigdemont fa encàrrecs en temes internacionals”, de la plataforma de criptomonedes amb la qual la Generalitat pretenia garantir estabilitat financera i evitar el control de l’Estat. Terradellas portava cinc mesos de delegat en un grup de Rússia creat en l’època de Gorbatxov per desenvolupar la plataforma i aquest grup “volia participar en els temes de comunicació que, conjuntament, estaven fent Vendrell, Madí i Jaume Roures”. La Guàrdia Civil assegura que estaven disposats a invertir entre 100 i 300 milions -no especifica si de dòlars o d’euros.

Segons el mateix informe, Terradellas va explicar que el cap del grup rus havia ofert el 24 d’octubre del 2017 a Puigdemont “comptar amb 10.000 soldats i pagar tot el deute català”, però en ple debat entre convocar eleccions o proclamar la independència “es va cagar a les calces”. “El grup rus volia fer de Catalunya un país com Suïssa”, afegeix. El jutge considera que Rússia hauria ofert suport a Puigdemont si hagués declarat la independència i que, si hagués acceptat, “probablement haurien desencadenat un conflicte armat amb l’Estat amb un incert nombre de víctimes mortals”. És estrany que el jutjat d’instrucció 1 s’estigui encarregant d’unes sospites que també estarien a la taula del jutge Manuel García Castellón a l’Audiència Nacional, tal com va publicar ara fa un any El País.

Els vincles amb el Kremlin, Snowden i Assange

A Oriol Soler també se l’estaria investigant per la seva suposada mediació entre els governs rus i català i també pels seus vincles amb els activistes Edward Snowden i Julian Assange, segons ha explicat el seu advocat, Benet Salellas. El 9 de novembre del 2017 Soler es va entrevistar a l’ambaixada d’Equador a Londres amb Julian Assange. La Guàrdia Civil i el jutge consideren que “aquesta reunió s’emmarca en l’estratègia de desinformació i desestabilització en la que també hauria participat el govern del Kremlin com a part de la seva narrativa general sobre una Unió Europea a la vora del col·lapse”. “L’estratègia coordinada de comunicació es va activar durant el referèndum”, afegeixen.

El paper de Soler evidenciaria, segons jutge i policia, “que la ingerència russa com a mesura d’estratègia geopolítica de desestabilització va ser un fet durant l’octubre del 2017 i per això es va difondre desinformació i notícies falses, com que s’havia viscut la pitjor violència a Europa des de la Segona Guerra Mundial o que Espanya no respecta les llibertats bàsiques de votar”.

Al marge d’això, el cos armat sospita dels contractes públics i les subvencions que haurien rebut les empreses de Soler entre el 2016 i el 2020: al voltant de tres milions d’euros, segons la Guàrdia Civil, tot i que admet que “és una informació que s’hauria de verificar correctament amb els expedients administratius corresponents”.

Villa Bugatti a Cabrera
A Xavier Vendrell, exsecretari general d’ERC, se li atribueixen suposades irregularitats en un complex a Cabrera de Mar anomenat Villa Bugatti. Una operació per la qual també s’ha detingut, entre d’altres, l’alcalde de la localitat, el regidor d’urbanisme i l’arquitecte municipal. Segons l’informe de la Guàrdia Civil es tractaria de “prevaricació en la construcció d’un centre de negocis, un restaurant i una escola concertada” en aquests terrenys que havien estat requalificats. Fruit d’aquest fil també investiguen la possible concessió irregular del concert a l’escola per part del departament d’Ensenyament i d’aquí les detencions del director general de Centres Públics de la Generalitat, Josep Gonzàlez-Cambray, i de la directora general de Centres Concertats i Centres Privats, Pilar Contreras.

El ple de l’Ajuntament de Cabrera va aprovar el febrer d’aquest any una modificació del pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) per permetre l’edificació d’un nou centre d’educació primària i secundària als terrenys de Villa Bugatti que volia impulsar la Fundació Pedagògica El Brot, que ja disposa d’una escola a Sant Joan Despí. El president d’aquesta fundació és precisament Vendrell. I també hi estaria implicada Marta Molina, exregidora de Sant Joan Despí i estreta col·laboradora de Vendrell durant molts anys.

Qui són els investigats en la causa pel finançament del Procés?

Subvencions i finançament
Durant aquests dos últims anys, el jutjat d’instrucció 1 de Barcelona també ha intentat establir la relació entre subvencions i el finançament del Procés, des del referèndum de l’1-O fins a les despeses de Puigdemont a Bèlgica. En una entrevista a RAC1, Terradellas negava l’any passat cap irregularitat en les subvencions: “P oso la mà al foc que no hem donat ni un euro perquè el president Puigdemont pugui viure a Brussel·les o a Waterloo, ni tampoc per a l’1 d’Octubre”.

En aquesta línia aniria la investigació sobre Josep Lluís Alay, director de l’oficina de l’expresident Carles Puigdemont. Quan ha quedat en llibertat amb càrrecs, ell mateix ha apuntat que se li imputa la seva participació al Fòrum Crans Montana. “Per cobrar una factura en aquest fòrum en què hi vaig participar com acadèmic”, ha assegurat. El 2017, 2018 i 2019 Puigdemont va participar en aquest fòrum i la Guàrdia Civil investiga si se li haurien desviat diners a partir de les subvencions de la Fundació Catalunya Món de Terradellas.

La Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes és un altre dels epicentres dels escorcolls i en aquest cas s’investigarien irregularitats en el cobrament de subvencions i possible desviament de fons, una qüestió que sí estaria en l’origen de la causa.

Organització d’esdeveniments
Així mateix, als responsables de l’empresa Events, Toni Fusté i Roc Aguilera, se’ls investigaria segons algunes informacions publicades per suposades irregularitats en els actes que han organitzat per a formacions independentistes, entre els quals estaria el que va protagonitzar Carles Puigdemont el mes de febrer i va reunir 100.000 persones a Perpinyà.

És a dir, són causes a priori sense connexió directa entre elles i, sobretot, sense lligams aparents en la majoria dels casos amb la presumpta corrupció a la Diputació de Barcelona, el tema que va motivar l’obertura de la instrucció judicial.
Informa:ARA.CAT (28-10-2020)

130 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: