LA MARCA DE L’ESCLAU √ČS PARLAR LA LLENGUA DEL SENYOR

“LLengua i poder”
(SALVADOR CARD√öS )

Hi ha el risc que les reiterades provocacions i les agressions directes en contra de la llengua catalana com les de fa poc ens distreguin de quines s√≥n les veritables i profundes raons que les expliquen. Vull dir que, m√©s enll√† de les males intencions partidistes, l‚Äôestructura de poder que ordena la relaci√≥ entre Espanya i els Pa√Įsos Catalans t√© en la llengua un dels seus principals instruments: de dominaci√≥ per als uns i de resist√®ncia per als altres.

Dit d’una altra manera: quan la provocaci√≥ o l‚Äôagressi√≥ √©s expl√≠cita, es pot arribar a pensar que tot es redueix a una q√ľesti√≥ de males voluntats, i que si es pogu√©s tractar amb bona gent, el problema s‚Äôhauria acabat. I no √©s aix√≠: la llengua √©s, al marge de voluntats subjectives, un espai destacat de confrontaci√≥ pol√≠tica. √Čs per aix√≤ que, m√©s enll√† dels brots d‚Äôagressivitat desbocada, per entendre les condicions reals del conflicte cal analitzar els per√≠odes de suposada tranquil¬∑litat, dels pretesos temps de pau ling√ľ√≠stica.

I √©s que les lleng√ľes no s√≥n nom√©s eines de comunicaci√≥, sin√≥ tamb√© instruments de poder que tant poden estar al servei de la creaci√≥ d‚Äôuna comunitat pol√≠tica, d‚Äôuna naci√≥, com al servei del seu genocidi cultural. Les lleng√ľes creen les condicions per a una exist√®ncia col¬∑lectiva adaptada a cada moment, transcendint cadascun dels individus que les empren. La llengua √©s l‚Äôeina que situa la relaci√≥ social en un determinat context cultural i hist√≤ric. I √©s aquest context el que atribueix sentit a la vida social a trav√©s d‚Äôuna mem√≤ria que actualitza el passat per projectar-lo cap al futur. Vet aqu√≠ la grandesa d‚Äôuna llengua. Per√≤ √©s tamb√© a causa d‚Äôaquesta grandesa que es pot convertir en l‚Äôobjectiu a abatre per a qui vol anorrear la comunitat que edifica.

Aix√≠ doncs, tot intercanvi ling√ľ√≠stic √©s un acte de poder, tant quan es produeix entre els parlants de la mateixa llengua -vinculant-los entre ells-, com en els intercanvis entre diverses lleng√ľes quan entren en contacte. No es tracta de bones voluntats particulars, sin√≥ de condicions estructurals. Si la relaci√≥ entre Espanya i els Pa√Įsos Catalans, entre el poder√≥s estat naci√≥ espanyol i la naci√≥ pol√≠ticament prec√†ria dels territoris que parlen catal√†, √©s de naturalesa quasicolonial, llavors la naturalesa pol√≠tica d‚Äôaquesta relaci√≥ s‚Äôexpressar√† en uns determinats usos i comportaments ling√ľ√≠stics i for√ßar√† els conflictes propis d‚Äôuna relaci√≥ de subjugaci√≥. I aix√≤ al marge de les intencions i percepcions subjectives que en tinguin els mateixos parlants.

Per aix√≤, en un marc de dominaci√≥ i depend√®ncia, presentar les lleng√ľes de cada part com a mers instruments de comunicaci√≥ pol√≠ticament innocents √©s una manera d‚Äôemmascarar la relaci√≥ de poder, cosa que √≤bviament afavoreix la posici√≥ de la llengua dominant. Tamb√© √©s aquesta desigualtat estructural la que explica l‚Äôefic√†cia de les conductes condescendents del dominador -all√≤ d‚Äôagrair les quatre frases en catal√† del rei d‚ÄôEspanya-, o la que dona compte del fet que el canvi a la llengua dominant sigui interpretat com una mostra de ‚Äúbona educaci√≥‚ÄĚ. La condescend√®ncia del fort i la rever√®ncia del feble s√≥n mecanismes efica√ßos en tota dominaci√≥ perqu√® materialitzen l‚Äôexercici de la viol√®ncia simb√≤lica, que √©s la que s‚Äôexerceix amb la complicitat de la v√≠ctima. Ja ho deia T√†cit: ‚ÄúLa marca de l‚Äôesclau √©s parlar la llengua del seu senyor‚ÄĚ.

La conclusi√≥ sembla clara: aix√≤ no va ni de percentatges en el doblatge o la producci√≥ audiovisual, ni d‚Äôefic√†cia del model d‚Äôimmersi√≥. Aix√≤ nom√©s √©s superviv√®ncia. L‚Äôexist√®ncia del catal√† -i de la naci√≥ que contribueix a crear- dep√®n en √ļltim terme de l‚Äôemancipaci√≥ pol√≠tica de la comunitat per superar el marc actual de depend√®ncia estructural. Per aix√≤, mantenir el catal√† en totes les formes de relaci√≥ no √©s pas un menyspreu a la llengua espanyola sin√≥ un veritable acte de desobedi√®ncia a la imposici√≥ estructural de la dominaci√≥ pol√≠tica que aquesta llengua, ara i aqu√≠, porta afegida.
Informa:ARA.CAT (27-XII-2021)

103 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: