LA MAREA VERDA ETS TU: ON NO PUGUI ARRIBAR EL GOVERN HO HAURÀ DE FER LA SOCIETAT

“La marea verda ets tu”.
Qualsevol mobilització necessita, per ser efectiva i reeixir, un diagnòstic i un objectiu que siguin clars i compartits. També la de l’escola en català.
( FERRAN CASAS )

Aquesta setmana és clau per definir com serà la resposta a la sentència del TSJC, ratificada pel Tribunal Suprem, que obliga a un 25% de classes en castellà a les escoles catalanes. La sentència és ferma, però és encara una incògnita saber si el fet que es dicti a partir d’una llei derogada, la del ministre Wert, i que les vigents, la LOMLOE espanyola i la LEC catalana, no diguin pas el mateix dona algun marge. Sigui com sigui, si les coses no canvien a les escoles on hi hagi pares que ho demanin s’haurà de fer com a Canet de Mar. I caldrà veure quan i com s’imposa el criteri de forma general en un context, prou que ho sabem, que no és gens bo per a la nostra llengua.

El Govern va dir hores després de la sentència del Suprem que no volia “delegar” la responsabilitat en els mestres ni els equips directius i que donarien una resposta i les “eines” per impedir que el català es toqués. En paral·lel, la conselleria va intentar reforçar el consens social i polític entorn la immersió. El pas dels dies, i els requeriments adreçats directament a les direccions dels centres, han fet evident que el marge polític, la possibilitat real de parar el cop, és, per ara inexistent. Hi ha un cert desconcert i preocupació perquè, de nou, els fets no han estat al nivell de les expectatives creades.

Per tant, aquests dies s’haurà de treballar en dos fronts. El Departament d’Ensenyament, el Govern i els mal avinguts partits que en formen part (ahir en vam tenir un nou exemple amb declaracions del vicepresident Jordi Puigneró i de Laura Borràs) hauran d’estudiar fórmules per descarregar de responsabilitat els mestres i fer que, arribat el cas, les assumeixin els polítics si en l’actual context es confirma, tal com va donar a entendre el conseller González Cambray, que no hi ha solució.

Tot això en el cas que no s’accepti el 25% en castellà. Aquest percentatge, i fins i tot superior, ja es dona en molts centres, especialment a la secundària. La immersió, prou que ho hem dit, té fugues importants, però els jutges es valen de dues mentides: la del cofoisme governamental dels darrers anys que deia que la immersió es complia i que no calia tocar-la; i la de l’espanyolisme i els seus mitjans que presenten les nostres escoles com centres d’adoctrinament monolingües en català parlant fins i tot d'”apartheid”.

ERC és qui lidera la conselleria i qui té contreta, doncs, la principal responsabilitat. És necessari fixar un horitzó clar de quina és la via més realista i efectiva per preservar el model, si convé amb algun tipus de reforçament legal per part de l’Estat “blindant-lo” de veres. I es trobi o no el desllorigador és imprescindible que, davant de casos com els de Canet, quedi clar què pot i que vol fer l’administració i què es demana i què no a la comunitat educativa.

Perquè cal mirar als polítics, és clar. Però també ser conscients que el marge (el poder) de la Generalitat és el que és. I, per tant, això ens porta de nou al carrer i a les escoles. A la gent, en definitiva, que està disposada a assumir també costos i a donar la cara per l’escola en català, una eina per garantir la igualtat d’oportunitats i la bona salut de la nostra llengua.

Dissabte que ve hi ha convocada a Barcelona una mobilització per part de la plataforma SomEscola, que anima Òmnium. Segur que serà concorreguda, però hauria de ser massiva (vaig escriure’n aquesta opinió, també sobre el paper i la importància del PSC en tot plegat) i la pedra de toc per definir futures mobilitzacions. Aquest dijous ja hi ha vaga d’estudiants als instituts i a les universitats i, si l’ofensiva segueix, que em temo que sí, segurament en vindran de mestres.

Dissabte, des de la plaça Tetuan fins a l’Arc de Triomf, s’ha convocat una marea verda. Evoca les que es van fer fa una dècada contra les retallades i, sobretot, la de Balears contra el TIL (el decret que establia un trilingüisme a l’escola amb català, anglès i castellà carregant-se la immersió) i la llei de símbols, que prohibia als centres expressar el seu rebuig. Més de 100.000 persones es van manifestar a Palma i els mestres van assumir el sacrifici de tres setmanes de vaga i fins i tot algun la va fer de fam. Es van rebel·lar, van desobeir i van guanyar.

Però allà era molt més simple: al davant hi havia un govern, el de Bauzá i el PP, contrari a la llengua i al qual se li havia de fer retirar un decret. El consens a Catalunya és encara major i el Govern defensa la causa, però és molt més complicat lluitar contra la justícia, parapetada en la preeminència constitucional del castellà. Qualsevol mobilització, per ser efectiva i reeixir, necessita un diagnòstic i un objectiu que siguin clars i compartits. I aleshores, on no pugui arribar sol el Govern ho haurà de fer la gent posant-hi també el coll, com ja ha passat altres cops
Informa:NACIODIGITAL.CAT (13-XII-2021)

134 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: