LA MISTERIOSA DESAPARICIÓ DEL TSUNAMI

“La misteriosa desaparició del Tsunami ”
El moviment de desobediència civil va assegurar el 4 de gener que continuaria actuant, però després ha desaparegut sense donar explicacions *** Les Corts eviten de posar data al nou model de finançament per no pressionar Sánchez *** Els cotxes andorrans podran circular per la ZBE de Barcelona

( PERE MARTÍ )
Protestes. El Tsunami Democràtic va tenir un paper essencial en les protestes contra la sentència dels dirigents independentistes la tardor de l’any passat. En un anonimat forçós, per esquivar la repressió, va preparar un seguit de mobilitzacions per a canalitzar el rebuig social a les condemnes del Tribunal Suprem espanyol. Les primeres mobilitzacions van ser un èxit: l’ocupació de l’aeroport i el tall de la AP-7 a la Jonquera. Van aconseguir un ressò internacional impressionant, que va fer trontollar l’estat espanyol. Fins i tot el ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va qualificar de ‘terrorista’ una organització que basava l’acció en la desobediència pacífica i es va comprometre a detenir-ne els responsables la setmana després de les eleccions del 10 de novembre. I encara no ho ha fet, afortunadament.

L’acusació de Grande-Marlaska pretenia criminalitzar el caràcter pacífic de les seves accions i justificar una autèntica cacera policíaca contra els qui van participar en aquelles convocatòries. Tot i que el Tsunami ja no actua, la repressió contra els manifestants es manté. Setmanalment, els investigats per les accions contra la decisió del Tribunal Suprem espanyol van rebent citacions. Aquests darrers dies s’ha disparat amb una onada de dues-centes citacions. La major part segueixen un mateix patró. Els imputen càrrecs de desordres públics, danys i delicte contra la seguretat en el trànsit, per haver tallat la AP-7 l’11 i el 12 de novembre. 138 persones van ser identificades a la Jonquera i 61 més a Salt, on la mobilització promoguda pel Tsunami Democràtic es va acabar dissolent. Les citacions les van lliurar la setmana passada personalment agents de la Guàrdia Civil, perquè el cas és centralitzat a la comandància de Sant Andreu de la Barca. Alguns se senten desemparats pel Tsunami, que no ha donat senyals de vida, tot i que discretament ha ofert suport legal als encausats.

L’últim comunicat del Tsunami és del 14 de gener i diu que continua actiu, reflexiu i propositiu. Després de valorar que el lema ‘Spain sit and talk’ havia estat assumit en l’agenda política, anunciava una ‘segona onada’ de protestes que no ha començat. El perquè d’aquesta desaparició l’haurà d’explicar el Tsunami, però d’entrada, les interpretacions ‘conspiranoiques’ que s’han fet sobre la seva desaparició són una manca de respecte pels organitzadors, que han arriscat la seva llibertat per canalitzar les protestes de l’octubre. No és cap broma. Els responsables del Tsunami Democràtic, si són enxampats, poden anar a la presó, perquè tot i fer desobediència civil pacífica, Grande-Marlaska va qualificar les seves accions de terrorisme i la justícia espanyola no en farà pas una valoració inferior al ministre, un ministre que ara ha estat investit, curiosament, per aquells que participaven en les protestes del Tsunami. L’independentisme de sofà és molt gratificant, perquè permet de pontificar sense risc d’anar a la presó. Però si tots els qui pontifiquen haguessin anat a tallar la Jonquera, potser el moviment encara existiria.

El problema és que el silenci del Tsunami ha suscitat desconfiança. L’independentisme pot entendre molt bé que la repressió els hagi obligats a plegar, o que ja no considerin necessari d’actuar perquè han aconseguit les reivindicacions, amb el diàleg que ha de començar entre els governs espanyols i català. El Tsunami no va enganyar ningú: demanava ‘sit and talk’, no pas la independència. L’apropiació del seu lema per part d’ERC, per justificar la investidura de Pedro Sánchez, va fer mal a la seva imatge de transversalitat. Però, més enllà del partidisme, molta gent troba a faltar una explicació d’aquesta desaparició silenciosa, després d’un comunicat que prometia noves accions. Si realment han decidit de dissoldre’s, hi tenen tot el dret, però l’independentisme també té el dret de saber-ho. Perquè la repressió continua i perquè hi pot haver gent disposada a agafar el relleu per promoure la desobediència civil i tornar a omplir uns carrers que un dia van ser de l’independentisme i ara són semideserts.

Informa:VILAWEB.CAT (20-2-2020)

160 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: