LA MORT SILENCIOSA D’ESPAÑA GLOBAL, EL PRINCIPAL APARELL DE PROPAGANDA CONTRA L’INDEPENDENTISME

( ORIOL BÄBLER )
Sense pompositat ni artificis, gairebĂ© en silenci, el 21 de setembre d’enguany el govern espanyol va enterrar definitivament España Global, la principal arma de propaganda contra l’independentisme. La desapariciĂł de l’organisme era un rumor que es va començar a coure durant la reestructuraciĂł estival de l’executiu. Finalment, ja a la tardor, el ministre JosĂ© Manuel Albares ho va deixar per escrit, quan el BOE va publicar el nou organigrama d’Afers Estrangers.

DesprĂ©s de tres anys de guerra bruta, la secretaria d’estat, que ha acumulat tota mena d’escĂ ndols, sobretot sota la direcciĂł d’Irene Lozano, s’ha evaporat sense deixar rastre. El context polĂ­tic, certament, ha ajudat el PSOE a renunciar-hi. Amb els presoners polĂ­tics indultats, el govern de Catalunya, especialment ERC, ha congelat qualsevol via unilateral, si mĂ©s no a curt termini, en canvi d’explorar la viabilitat de la taula de diĂ leg.

La gestiĂł d’España Global

L’arribada del PSOE al govern espanyol el 2018, desprĂ©s de la mociĂł de censura contra Mariano Rajoy, va implicar, rere unes formes mĂ©s obertes “al diĂ leg i la reconciliació”, un enduriment del discurs i de la propaganda contra l’independentisme. L’artĂ­fex d’aquesta maniobra fou el ministre d’Afers Estrangers d’aleshores, Josep Borrell, que abans d’aterrar al palau de Santa Cruz de Madrid, ja acumulava un bon historial d’atacs i declaracions polĂšmiques contra el sobiranisme catalĂ .

El setembre del 2018, aprofitant la crisi d’imatge de l’estat espanyol, especialment desprĂ©s de la repressiĂł contra l’1-O, Borrell va decidir de reconvertir la decadent Marca España en un nou aparell de propaganda de l’estat. Aquest organisme, denominat España Global, va deixar de ser un alt comissionat i es va integrar directament en el ministeri com una secretaria d’estat, cosa que anava acompanyada d’un pressupost especĂ­fic, que anĂ  augmentant amb el pas del temps (mĂ©s de 13 milions el 2021).

“Hem de presentar Espanya com una democrĂ cia plena”, va assegurar el cap de la diplomĂ cia espanyola en un acte del Foro España, sense amagar les intencions reals del nou organisme: combatre l’independentisme i l’acciĂł exterior de la Generalitat. En l’enrenou dels canvis, Borrell tambĂ© va despatxar el director de la Marca España, Carlos Espinosa de los Monteros –pare de l’actual portaveu de Vox al congrĂ©s espanyol–, i hi va col·locar Irene Lozano al capdavant.

L’elecciĂł de Lozano no fou pas perquĂš sĂ­. Era l’Ășltima peça d’un engranatge pensat i dissenyat per a la guerra bruta contra l’independentisme. La seva trajectĂČria polĂ­tica, mĂ©s enllĂ  de ser una demostraciĂł de supervivĂšncia, tambĂ© era un exemple de defensa de l’espanyolitat. Entre el 2011 i el 2015 va ser diputada d’UPyD i abans del 9-N va justificar aixĂ­ a Eldiario.es l’aplicaciĂł de l’article 155 contra la Generalitat: “Nosaltres fa temps que diem que hi ha coses a Catalunya –com la incapacitat de garantir als nens que s’eduquin en la seva llengua materna– que justificarien la utilitzaciĂł de l’article 155, que no Ă©s suspendre l’autonomia. És simplement dir al president de la comunitat autĂČnoma ‘escolti, actuĂŻ d’aquesta manera per garantir els drets de tots’. I si no ho fa, es pot portar aquesta proposta al senat i retirar-li les competĂšncies per un perĂ­ode concret.”

De totes maneres, la histĂČria de Lozano amb UPyD es va acabar de manera abrupta, quan va perdre les primĂ ries per a encapçalar el partit. La candidatura d’AndrĂ©s Herzog es va imposar per un marge molt estret a la seva, on tambĂ© hi havia Toni CantĂł. MĂ©s tard, va estripar el carnet de militant i va renunciar a la seva acta de diputada.

En aquest context, va flirtejar amb Ciutadans per incorporar-se al projecte d’Albert Rivera, perĂČ les negociacions amb el secretari d’OrganitzaciĂł, Fran HervĂ­as (actualment a l’ĂČrbita del PP), no van arribar a bon port. Finalment, Pedro SĂĄnchez va decidir de repescar-la per al PSOE i la va integrar com a independent a les llistes electorals del 2015.
IntoxicaciĂł global

El mandat d’Irene Lozano va anar marcat per les atzagaiades i per les sortides de to contra l’independentisme. Poc desprĂ©s de ser nomenada, en una entrevista a l’agĂšncia EFE, va assegurar: “El procĂ©s ha estat una fake news gegantina i les conseqĂŒĂšncies les vivim ara [
]: una societat partida en dos, i quan la desinformaciĂł trenca la convivĂšncia, amenaça la democrĂ cia.”

PerĂČ aixĂČ no va ser tot. En una intervenciĂł a la BBC, Lozano va titllar els presos polĂ­tics de criminals, cosa que en vulnerava la presumpciĂł d’innocĂšncia, atĂšs que encara eren en presĂł provisional tot esperant sentĂšncia. A mĂ©s, va comparar el referĂšndum de l’1-O amb una violaciĂł. “El sexe no Ă©s pas prohibit, com votar, que tampoc no ho Ă©s. Tanmateix, no es pot fer a la força. Has de tenir permĂ­s per a fer-ho; si no, Ă©s una violació”, va declarar davant l’estupefacciĂł del presentador de Sky News.

MĂ©s enllĂ  de les declaracions explosives, la secretĂ ria d’estat tambĂ© es va encarregar de coordinar l’estratĂšgia dels dos-cents diplomĂ tics espanyols en ambaixades i consolats per contrarestar la imatge de l’independentisme a l’exterior. Fins i tot va decidir de participar personalment en aquesta estratĂšgia. El maig del 2019 va lliurar una carta signada per Ana Pastor al vice-president del Bundestag, Wolfgang Kubicki, en quĂš expressava la preocupaciĂł per l’admissiĂł a trĂ mit d’una mociĂł sobre Catalunya. Segons la missiva, el debat posava en dubte l’estat de dret a Espanya i lamentava el suport de Die Linke a l’independentisme.

Mesos mĂ©s tard, España Global va fer extensiva la campanya a periodistes i institucions estrangers. Va editar i enviar un document de vora noranta pĂ gines que resumia l’argumentari antiindependentista del govern de Pedro SĂĄnchez. Entre mĂ©s coses, el report promocionava les tesis de la fiscalia espanyola i d’alguns testimonis sobre el referĂšndum de l’1-O. Tenia un contingut tan esbiaixat que el president de la Generalitat, Quim Torra, es va querellar contra Lozano per prevaricaciĂł, calĂșmnies i obstrucciĂł a la justĂ­cia, perĂČ la fiscalia va arxivar el cas.

La tardor del 2019, abans de fer-se pĂșblica la sentĂšncia contra el procĂ©s, Lozano va demanar de comparĂšixer en una comissiĂł del senat francĂšs per replicar la carta i el manifest en favor de Catalunya que van signar gairebĂ© un centenar de senadors i diputats. “El que hi ha en joc a Catalunya no Ă©s ni la llibertat ni la democrĂ cia: Ă©s el desafiament general de l’auge dels nacionalismes a Europa”, va dir la secretĂ ria d’estat, que va provar de vincular l’independentisme amb l’extrema dreta francesa, italiana i britĂ nica.

Ara, les paraules de Lozano van topar amb una resposta contundent del senador socialista Simon Sutour, que era un dels signants del manifest. “No som vĂ­ctimes de cap campanya de desinformaciĂł dirigida pels independentistes. NingĂș no ha forjat la meva opiniĂł. Conec Espanya. Conec bĂ© Barcelona. I els meus col·legues consignataris tambĂ©â€, li va etzibar.
La sentĂšncia i la caiguda en desgrĂ cia

A final d’octubre, Lozano es va traslladar a Barcelona, on abans havia participat en unes jornades de Societat Civil Catalana en favor de “la convivĂšncia lingĂŒĂ­stica”, per tal de reunir-se amb els cĂČnsols i fer-los arribar la presa de posiciĂł del govern de Pedro SĂĄnchez sobre la sentĂšncia del Suprem contra el procĂ©s. PerĂČ el dia es va acabar convertint en un autĂšntic malson.

L’ANC i el PĂ­cnic per la RepĂșblica van organitzar una protesta a la rodalia de l’Arxiu de Barcelona, on s’havia de fer la reuniĂł, que va concentrar uns quants centenars de persones. Finalment, el Ministeri d’Afers Estrangers va suspendre l’acte, perĂČ dient que el motiu era el temporal de llevant que afectava la ciutat i no pas la protesta.

A mĂ©s, aquell mateix dia, España Global va ser focus d’una altra polĂšmica a les xarxes socials. El compte de l’organisme a Twitter va difondre un vĂ­deo de dibuixos animats, fet per una entitat unionista, que deia que els presoners polĂ­tics havien estat condemnats pel Tribunal Suprem “per haver actuat al marge de la llei” i no “per les seves idees”. AixĂ­ mateix, presentava Junqueras com un delinqĂŒent vestit amb un pijama de ratlles i un antifaç. “No pretenĂ­em ferir ningĂș, ni tan sols aquells que ens descriuen com un estat feixista exercint el seu dret de llibertat d’expressió”, va dir mĂ©s tard el govern espanyol.

Entre la primavera i l’estiu del 2019, Lozano va sonar com a possible substituta de Borrell al capdavant del ministeri d’Afers Estrangers. No obstant aixĂČ, s’havia ficat tantes vegades de peus a la galleda que no va arribar ni a la cursa successĂČria. El novembre, quan Borrell va ser nomenat cap de la diplomĂ cia europea, SĂĄnchez va col·locar Arancha GonzĂĄlez Laya al palau de Santa Cruz.

D’un perfil mĂ©s tĂšcnic que no pas incendiari, Laya va decidir de prescindir de Lozano el gener del 2020. L’ex-diputada d’UPyD, sense ministeri ni secretaria d’estat, va acabar al Consell Superior de l’Esport i mĂ©s tard entre les files socialistes a l’Assemblea de Madrid.
El reenfocament i la decadĂšncia

El canvi a Afers Estrangers tambĂ© va implicar un reenfocament del projecte d’España Global, de manera que la secretaria d’estat va deixar de ser un simple aparell de propaganda. D’aquesta manera, Laya en va reforçar el pressupost i l’estructura, tot afegint les competĂšncies en diplomĂ cia econĂČmica i l’Oficina d’InformaciĂł DiplomĂ tica (OID).

Manuel Muñiz, fins llavors degĂ  de l’Escola d’Afers Globals i PĂșblics de l’IE Business School, va ser l’encarregat d’agafar el timĂł. Com la ministra, tenia un perfil mĂ©s aviat sigil·lĂłs, perĂČ mantenia estable el rerefons ideolĂČgic. Mesos abans de ser nomenat, el nou secretari va signar un article a El PaĂ­s en quĂš enumerava els desafiaments de l’estat, entre els quals esmentava el “nacionalpopulisme” i la dependĂšncia del sistema polĂ­tic espanyol dels partits catalans i bascs.

Sota la direcciĂł de Muñiz, España Global va deixar enrere les grans pĂ­fies i els escĂ ndols. Ara, la desapariciĂł dels mitjans de comunicaciĂł tambĂ© va implicar una pĂšrdua de pes gradual, fins a convertir la secretaria d’estat en una cosa gairebĂ© residual. La pandĂšmia i el context catalĂ , sense grans protestes ni daltabaixos polĂ­tics, tambĂ© van afavorir aquest procĂ©s de decadĂšncia.

El maig d’enguany, en una entrevista poc abans de deixar el cĂ rrec, Muñiz va assegurar que la crisi d’imatge d’Espanya tenia per origen “equivocacions o errors” dels governs de Rajoy, sobretot durant l’1-O, perĂČ tambĂ© de Pedro SĂĄnchez. “És molt mĂ©s fĂ cil i rĂ pid de difondre un relat simple com el que ha utilitzat l’independentisme –David contra Goliat, l’oprimit contra l’opressor, urnes, manifestacions i banderes– que no explicar com durant mĂ©s de quaranta anys de democrĂ cia, Catalunya ha aconseguit els seus mĂ xims nivells d’autogovern, protecciĂł i respecte a la identitat, la llengua i el pluralisme polĂ­tic. A aquesta tasca es va dedicar gairebĂ© en exclusiva España Global des de final del 2018 fins al 2020”, afegia.

El 10 juliol de 2021, poques setmanes desprĂ©s dels indults als presoners polĂ­tics, SĂĄnchez va decidir de remodelar el seu govern. Entre les cares que van caure hi havia Arancha GonzĂĄlez Laya, especialment qĂŒestionada per la manera com havia gestionat l’anomenat cas Gali –l’entrada secreta del dirigent del Front Polisario a l’estat espanyol per a rebre tractament contra la covid-19. Fou substituĂŻda per JosĂ© Manuel Albares, el tercer ministre d’Afers Estrangers en tres anys.

L’endemĂ , Muñiz va presentar la dimissiĂł, tot adduint motius personals, perĂČ la decisiĂł era indestriable de la destituciĂł de la ministra. El secretari d’estat va desitjar sort a Albares i va expressar el desig de tornar al mĂłn acadĂšmic. “SerĂ  des d’allĂ , des d’on continuarĂ© intentant de contribuir al meu paĂ­s i la seva projecciĂł internacional”, deia en una carta oberta.

El 14 de juliol, amb una España Global decapitada i sense rumb, l’equip de comunicaciĂł de l’organisme va fer les Ășltimes publicacions a Facebook i a Twitter. I aixĂ­, sense anuncis ni estridĂšncies, el govern espanyol desconnectava el principal ariet de propaganda contra l’independentisme.
Informa:VILAWEB.CAT (15-XI-2021)

55 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: