LA MÚSICA EN CATALÀ TORNA A FER EL SALT I OMPLENAR EL PALAU SANT JORDI

“La música en català fa el salt al Palau Sant Jordi ”
17.000 fans celebraran aquest dissabte els 10 anys d’Oques Grasses al Sant Jordi. En els últims mesos, també han omplert el mateix recinte Zoo, Antònia Font o Sopa de Cabra,
(BLAI MARSÉ)

La música en català viu el seu millor moment, com a mínim pel que fa a la seva capacitat de convocatòria. Hi ha molts factors que han provocat aquest fenomen, i no queda clar si ha arribat per consolidar-se o només és flor d’un dia. El periodista musical Albert Puig, director del “Delicatessen” d’iCat, mànager i promotor, té algunes esmenes:

“Que ningú se m’enfadi, això no deixa de ser un petit miratge, moltes vegades aquests concerts del Palau Sant Jordi coincideixen amb el de final de gira, i aquestes gires de vegades venen amb una llarguíssima llista de concerts gratuïts en festes majors. Està molt bé fer una festa final on ve gent de tot arreu, però la realitat després és una altra.”

Precisament, el cantant d’Oques Grasses, Josep Montero, assegura que el grup vol allunyar-se d’aquest circuit de festes majors i tendir a fer cada vegada menys concerts, i compartir cartell només amb determinats artistes. Són declaracions a “La tarda de Catalunya Ràdio”:

“Vam començar amb 80 o 90 concerts l’any, després 60, 30 i aquest any passat en vam fer 15. A mi, personalment, em va agradar molt perquè tens temps de tenir vida: de refredar-te o d’agafar un pet a la nit i fer crits fins a quedar-te afònic. Necessitava aquest aire, que es troba tocant menys.”

La nova realitat postpandèmica

Ara hi ha menys concerts, més aforament i caixets més alts. Segons el director del Grup Enderrock, Lluís Gendrau, el dibuix de la música en català ha quedat alterat després de l’aturada per la covid-19:

“La revolució musical postpandèmica ha regenerat les ganes d’anar a concerts i festivals. Els grups més populars han aprofitat per augmentar preus i ajustar l’oferta. Això fa que les seves gires siguin més exclusives i, al mateix temps, els promotors han pogut subhastar els caixets perquè hi ha un increment de la demanda.”

I els que han patit la pujada d’aquests caixets són els festivals que des del principi havien apostat per aquests grups que ara omplen el Palau Sant Jordi. Gemma Recoder, directora del Canet Rock, remarca que ells van ser precursors a conrear un públic multitudinari amb grups de música en català, però reconeix que el panorama ha canviat:

“Els artistes que fins ara en tenien prou amb omplir un Canet Rock volen omplir un estadi ells sols, i ho fan perquè són boníssims. Tenim la sort que fins ara cap artista ens ha dit que no va a venir al festival per fer un Sant Jordi. A dia d’avui, les dues coses són compatibles.”

Dos d’aquests grups que han omplert el Sant Jordi en els últims mesos, Antònia Font i Zoo, compartiran cartell el 13 de maig a Vilanova i la Geltrú per celebrar els quinze anys d’El Tingladu, un festival autogestionat que ha notat un canvi de tendència al mercat musical. Raimon Ràfols és un dels organitzadors:

“Es genera una inflació en els preus de totes les bandes. Tant en les que omplen el Sant Jordi com en les que estan en un moment similar o proper. Com que no pots abastar a nivell de contractació a aquelles bandes, les altres aprofiten per augmentar els caixets. És un joc dins del sector on els d’El Tingladu no estem acostumats a entrar-hi.”

Ràfols afegeix, però, que no ens hauria de sorprendre que els artistes catalans omplin recintes com el Sant Jordi:

“Es tracta de ser un país normal on els principals grups del país omplen els principals escenaris del país. No hauria de ser una rara avis, sinó un fet comú i normal.”

Buhos, Doctor Prats i Lildami, els següents?
La llista de grups que omplen el Sant Jordi és limitat, però se’n podrien afegir més en un futur pròxim? Gemma Recorder llança un avís per a navegants:

“Ja sabem que no tothom pot posar 18.000 persones al Sant Jordi en solitari. És important que cada banda mesuri la seva capacitat de convocatòria per no patinar en l’intent de semblar que tothom té el mateix nombre de seguidors. Hi ha grups que encara no poden però podran en un futur, el més important és que la música catalana omple estadis.”

Què hi diuen els músics a tot plegat? Els següents grups a sumar-s’hi podrien ser Buhos, Doctor Prats o fins i tot Lildami. Per Joan Blázquez, bateria de Buhos, estem en temps de transició:

“Estem vivint una transformació, ens trobem molta gent jove connectada a la música en català i creiem que va a més.”

Una opinió compartida pel cantant principal de Doctor Prats, Marc Riera:

“L’escena de la música en català s’ha anat fent cada cop més forta i això envalenteix molta gent a fer aquest tipus de projectes, ja que hi veuen una sortida professional. Si fos una cosa molt més amateur, no hi hauria tanta motivació a fer coses en català, i si veuen que en la teva llengua pots omplir un recinte com ho fa en Bruno Mars, és brutal.”

I aquí hi afegim la veu de Mariona Batalla, periodista d’iCat, que també és cantant del grup de Lildami:

“M’agrada pensar en positiu i que aquesta gent poden ser referents perquè altres facin música en català. Sí que és veritat que aquests espais estan ocupats només per homes i ens fan falta també dones que també omplin estadis.”

)
Una fita a l’abast de tres artistes catalanes, però que canten en castellà: Rigoberta Bandini, Rosalía i en els pròxims dies també Bad Gyal. Mariona Batalla acaba d’estrenar un nou projecte musical, “Flora”. Precisament, Lluís Gendrau subratlla la importància dels grups de classe mitjana o baixa de l’escena catalana que han sorgit en els últims mesos i anys:

“Hi ha una nova generació d’artistes que també omplen espais mitjans. Al llarg de la història, després de cada crisi hi ha hagut una revolució musical, i els artistes postpandèmia formen part d’aquesta nova manera d’entendre i d’accedir a la música.”

El so deficient, el gran enemic del Palau Sant Jordi
La música catalana, de moment, sona més que mai al Sant Jordi, un recinte olímpic, però, també amb problemes, com manifesta el cantant de Doctor Prats:

“Té una deficiència a nivell acústic i és una llàstima. Mai he pogut gaudir al 100% els artistes que he vist al Palau Sant Jordi, però la sensació de veure reunida tanta gent en un lloc tan gran és increïble.”

És per això que Oques Grasses, com en el seu moment va fer Zoo, s’ha esforçat per minimitzar-ho:

“Hem fet una inversió important perquè pugui sonar bé. Els grups més grans el que fan és no omplir les grades de dalt i sonoritzen des d’allà. Nosaltres anàvem esveradíssims venent entrades i no sabíem res d’això, així que no podrem insonoritzar les grades de dalt, però hem fet una inversió a la part de darrere l’escenari.”

De fet, segons publica el diari Ara, el problema del Sant Jordi és que el so rebota amb molta agressivitat i resulta molt difícil de controlar. També explica que la millora de l’acústica, que seria molt costosa, implicaria posar panells microperforats per absorbir reverberacions al darrere i al sostre.

Ho podrem comprovar aquest dissabte a partir de les nou del vespre amb Oques Grasses, però apunteu-vos també l’11 de febrer, amb Bad Gyal, i el 22 d’abril, amb la celebració del cinquantè aniversari de la Companyia Elèctrica Dharma. I el 4 de novembre, La Pegatina també farà una festa, de 20 anys, just al costat, al Sant Jordi Club.

Informa:CATALUNYARADIO.CAT(27-I-2023)

62 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: