LA NOTA D’HUMOR: ” CATALUNYA HA DE TENIR UN FINANÇAMENT D’ACORD A LES SEVES NECESSITATS ” ( CASADO )

( ISABEL GARCÍA PAGÁN )

Pablo Casado ( Palència, 1981) fa 15 setmanes seguides que visita Catalunya. El líder del PP assegura que es tracta d’un compromís personal que va més enllà de la campanya electoral del 14- F, en què participaran tots els presidents autonòmics populars. Assegura que no es pot tenir un projecte per a Espanya sense conèixer Catalunya i omple la seva agenda de reunions públiques i privades. Les seves propostes defugen ara el xoc pel procés i busquen adeptes al terreny econòmic: finançament, baixades d’impostos…

Demana la dimissió de Salvador Illa. S’està fent electoralisme amb la pandèmia?

Sens dubte. Illa és el pitjor ministre de Sanitat d’Europa i no entenc com continua al càrrec. Que a més la seva presència pública serveixi per llançar una candidatura és absolutament inadmissible. El ministre Illa ha pres decisions a favor del candidat Illa i el president Sánchez evita prendre decisions per interessos electorals del PSC, en lloc de pensar en els interessos sanitaris dels catalans.

Quines decisions? No avançar el toc de queda?

O bé és per interès electoral o és per absoluta incompetència. No es pot entendre que 15 de 17 autonomies demanin un marc legal per augmentar les restriccions i no prenguin decisions. Són els mateixos que van obligar Madrid a decretar un estat d’alarma amb la meitat d’incidència que les comunitats que demanen actuar ara. O és electoralisme ara o llavors va ser arbitrarietat.

Què hauria d’haver fet el Govern central aquesta setmana?

El que demano és que es pugui exercir el dret al vot garantint el dret a la salut. Sánchez està fent com un estruç, amagar el cap perquè els problemes desapareguin. Qui ha gestionat de manera tan deficient la pandèmia i les repercussions econòmiques difícilment pot ser ara un bon president de la Generalitat.

La seva presència continuada a Catalunya és una esmena a la totalitat a l’estratègia del Govern de Mariano Rajoy?

No ho sé. El que tinc clar és que vull ser president del Govern d’Espanya i Catalunya és clau. No es pot tenir un projecte per a Espanya sense entendre les necessitats i problemes de Catalunya. No parlaré mai del problema català, el que hi ha són persones que han creat un problema i vull ser part de la solució.

El punt de partida són quatre diputats al Parlament.

Soc conscient que aquí som un partit petit però som un partit important: governem a Europa, hem governat a Espanya i en ajuntaments catalans. Si creiem que Catalunya ha de tornar a ser la locomotora econòmica d’ Espanya o una de les regions més puixants d’Europa cal ser-hi. Fa 15 setmanes que vinc i veig la gent contenta de veure’ns, sense problemes ni retrets.

Què els explica?

A moltes empreses i entitats hi ha certa sorpresa quan coneixen de primera mà que la meva posició és central, autonomista, europeista… Hi havia clixés sobre el PP però ningú no nega la seva importància institucional. Aquesta és una aposta personal. Estic compromès personalment amb Catalunya.

El PP no ha estat altaveu de clixés sobre Catalunya que ara descobreix que no són reals?

Probablement hem comès l’error de parlar de Catalunya només en termes del procés i, òbviament, en contra. Ara els catalans tenen altres prioritats: l’ ocupació, la sanitat, la seguretat o triar l’educació dels seus fills. La meva actitud no és revengista. Vinc a escoltar i a ser útil. Reconec que fins ara no ho havia aconseguit traslladar.

No hi ha ni “problema català” ni “conflicte polític”?

El conflicte és legal. Hi ha hagut polítics que han incomplert la llei i això ha tingut un retret penal. No es persegueix ser independentista, el que es persegueix és la il·legalitat. Qui vulgui canviar el model d’ Estat que ho faci per les vies legals. Això és la convivència. Espero que se superi amb un canvi real en les pròximes eleccions.

Quin és el canvi real?

Si hi ha una altra aliança independentista o un altre tripartit, ja sabem a què condueix. Si el PP forma part de la governabilitat exigirà que es parli de salut, de seguretat i d’ ocupació.

Quina és la seva proposta política per a Catalunya? Amb Rajoy van ser els tribunals.

Quina va ser la proposta entre Tarradellas i Suárez? Entendre’s. No va fer falta parlar de bicapitalitat, ni de traslladar institucions a Catalunya. Van parlar d’una nació plural, democràtica, diversa, descentralitzada però unida.

Però cal concretar…

Proposem un nou model de finançament autonòmic. Catalunya ho necessita. No cal compartir el mantra independentista de l’“ Espanya ens roba”. Del que es tracta és de treballar sobre el model. El que millor va funcionar va ser el del 2002. Després es va canviar de manera gairebé unilateral. Ara, Múrcia, Madrid, Andalusia, les Balears, València o Catalunya es consideren infrafinançades. Ningú no està satisfet.

El 2002 hi havia menys participació en impostos estatals.

Em refereixo al consens. Un model de finançament no pot tenir èxit si s’exclou el principal partit de l’oposició. El 2002 hi havia PP i PSOE i CiU. El que proposo al Govern central és asseure’ns a negociar un finançament que respongui a les necessitats de Catalunya. I això ha de ser compatible amb complir amb els pressupostos.

El Govern Sánchez presumeix de complir el percentatge d’inversió que fixa l’Estatut.

Sánchez no està sent honest amb Catalunya. Parla d’inversions i no les executa. L’any passat va quedar pendent un 50%. El pressupost ­actual és paper mullat. Catalunya necessita inversions en Rodalies, aclarir què passa amb els peatges, l’ampliació del Prat, acabar els ­accessos al port, o el corredor mediterrani; per què no es compleixen les partides anuals que vam deixar?

Amb el PP els percentatges d’inversió eren inferiors.

L’execució era més gran. Els grans trams del corredor mediterrani es van fer amb el PP. El que demanem és no només pressupostar, sinó complir.

El pacte de pressupostos amb ERC inclou estudiar una harmonització fiscal.

El que fa falta a Catalunya és abaixar impostos. Jo em comprometo a suprimir patrimoni, donacions i successions. Si el PP és decisiu a Catalunya, una condició serà bonificar-los, com a Andalusia o a Madrid. També volem reduir el tram autonòmic de l’IRPF i cal suprimir els 15 impostos propis. El problema de Catalunya no és qüestió d’harmonització fiscal, és d’impostos alts. Si abaixessin els impostos, les empreses tornarien.

No se’n van anar pel procés?

Lluitaré perquè torni fins a l’última empresa que va canviar la seu social. Cal enviar un missatge: ­ningú no s’alegra que se n’anessin, hi ha d’haver seguretat jurídica, competitivitat fiscal i eliminar traves burocràtiques. El problema no és l’esquema polític, és utilitzar bé les competències.

Madrid o València les van rebre amb els braços oberts.

Jo vull que tornin a Catalunya. Siguin a Madrid, a València o a l’ Aragó. No se’n van anar per gust i estic convençut que voldrien tornar.

L’hi han traslladat així?

Moltes d’aquests empreses sí. Volen un entorn d’estabilitat política, seguretat jurídica i convivència social que els permeti tornar. Si aconseguim bonificar successions o patrimoni, tornaran. El millor que té Catalunya és que tothom vol viure aquí.

Hi ha un problema de convivència a Catalunya que impedeix que tornin?

No. És una qüestió de govern. Faltava seguretat jurídica i un esquema productiu favorable a la creació d’ocupació. A la societat no li agrada veure els carrers cremant o un assalt al Parlament, com no li han agradat les banyes de bisó al Capitoli. És el mateix. Això no és el seny català. L’independentisme i el populisme ha creat barreres i polaritzat la societat. S’ha vist als Estats Units amb Trump, a Hongria amb Orbán… Vull tornar a la Catalunya que tots envejàvem.

El que sí que ha canviat és el discurs del PP.

La meva proposta és compatible amb dir que no seré condescendent amb qui se salta la llei. Cal respectar la llei, la Constitució és vàlida, però hi ha moltes coses per millorar a Catalunya. I l’ Estat també té responsabilitat.

El Govern central està tramitant els indults als presos independentistes.

Quan la justícia dicta sentència poc més podem dir els polítics. La llei deixa clar que hi ha d’haver un penediment, cosa que contrasta amb allò de “ ho tornarem a fer”. Un líder polític no ha de ser qui interpreti una sentència del Suprem.

Posi un número a la seva expectativa electoral.

Venim de molt avall, les enquestes diuen que pujarem. El que volem és ser part de la governabilitat. Si Junts i ERC sumen o si ERC i PSC sumen, formaran govern i no hi haurà canvi real. El canvi el genera el PP sent clau.

S’ofereix a donar suport a un govern presidit per Illa?

No. Ens oferim a posar sobre la taula projectes per condicionar el futur de Catalunya.

Però hi ha d’haver president.

Fa 18 anys que PSC i ERC van firmar el pacte del Tinell i no n’han abjurat mai. Al que aspirem és que les nostres propostes siguin decisives.

I si pot evitar que hi hagi un president independentista?

El PSC i ERC és el mateix. Les mateixes polítiques, els mateixos pressupostos i decrets econòmics ruïnosos, la mateixa llei d’educació… S’estan disputant qui és el president i el conseller en cap. És una operació salvar el soldat Illa: fingir al CIS que està molt fort, que és una alternativa al nacionalisme, i que suposarà un canvi històric. Són mentides. El que necessitem és canvi i només s’aconsegueix amb fórmules que no s’han assajat.

Quines fórmules?

El PP vol créixer, és un partit de govern. No és un producte complementari ni comparsa.

Hi ha una altra batalla el 14- F: el PP fitxa Lorena Roldán i Eva Parera. És una opa a Ciutadans?

El PP és un partit de porta ampla. Som la casa gran del constitucionalisme, però no volem servir només als constitucionalistes. M’és igual si el mig milió d’aturats catalans té al balcó la senyera, l’estelada o la bandera espanyola, els serviré a tots.

També competeix amb Vox.

És molt fàcil ser populista, el difícil és escollir l’altre camí. És el que jo he triat. No soc populista, soc moderat, liberal, centrista… Crec en l’ Estat de dret i la concòrdia civil. Les posicions temperades i eficaces seran reconegudes.

La disputa amb Cs afectarà els seus governs autonòmics?

Són coalicions sòlides i la relació és bona. Estan donant bons resultats.

Posa com a exemple de gestió el Govern de Madrid i hem vist caos pel temporal i poca capacitat de vacunació.

Poso d’exemple a tots els governs del PP, els de coalició de Múrcia, Castella i Lleó, Andalusia i Madrid, però també el de Galícia. Han demostrat que es podia donar una resposta ponderada a la pandèmia o han tingut posicions en matèria de seguretat o educativa que funcionen. Són una referència del que ens tocarà fer al Govern d’Espanya.

Isabel Díaz Ayuso fa massa soroll i tapa la gestió del PP en altres comunitats?

Potser com que és una nova presidenta ha tingut a sobre el focus mediàtic. Però les seves polítiques són molt semblants a les d’altres legislatures: impostos baixos, llibertat individual per decidir sobre els serveis públics, catifa vermella a la inversió internacional…

Amenaça el seu lideratge?

Ella mateixa ha descrit la nostra bona relació. També l’hi preguntaven a Feijóo o a Juanma Moreno. Ara ja no ho fan.

Les eleccions catalanes han paralitzat acords com el de la renovació del CGPJ.

Per la nostra part, no. L’ha paralitzat Sánchez.

Hi ha acord o no?

Des del setembre del 2018 mantinc una condició: reforçar la independència judicial tal com fixa la Constitució i ara ens demana el Consell d’Europa.

I que Podem no participi en la negociació…

Això és un afegit perquè el PSOE va incomplir el primer pacte. Teníem un acord de dos partits i a l’estiu van voler incorporar Podem. Si PP i PSOE ja sumàvem els tres cinquens del Congrés no ens sembla bé que hi sigui Podem, que ataca el poder judicial. Un altre error va ser presentar una proposició de llei que va contra els estàndards europeus. Són errors de Sánchez. Espero que després del 14- F fem el que inicialment vam quedar que faríem.

Hi ha altres pactes possibles?

El del CGPJ és ell qui ho està fent impossible. També ha rebutjat pactes en sanitat, educació o amb els fons europeus.

Des de quan no parlen?

Em va tornar una trucada a mitjans de desembre. Jo faig el que puc, no sé per què no pot pactar amb el PP.

Sí que pactaran les mesures per a la modernització de la Corona.

No hem parlat però entenc que sí. El Rei està exercint la direcció de l’ Estat de manera exemplar, complint amb els compromisos ètics i morals que es va fixar en la seva proclamació davant les Corts. Ara tenim la responsabilitat de recuperar la bona percepció que sempre ha tingut. També a Catalunya. La posició davant l’1- O va ser la correcta i la que li reserva la constitució. El Rei sempre ha tingut una gran sensibilitat cap a Catalunya que seria bo que les institucions catalanes també tinguessin amb ell.

Què ha de fer el rei emèrit?

Em quedo amb el que està fent el rei Felip. Fa el correcte separant completament el seu regnat i actuant amb transparència.
Informa:LAVANGUARDIA.CAT (25-1-2021)

110 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: