LA NOTA D’HUMOR: EL 84% DELS CATALANOPARLANTS VOLEN L’OFICIALITAT A EUROPA

El 84 % dels catalanoparlants de Catalunya volen que el català sigui oficial a la Unió Europea.
Plataforma per la Llengua apunta que el domini del castellà és del 95,3% a Catalunya.
(MARTA SÁNCHEZ)

El 84 % dels catalanoparlants de Catalunya volen que el català sigui oficial a la Unió Europea. Si segmentem per la llengua inicial, un 61,8 % de la població catalana està d’acord o molt d’acord que el català sigui una llengua oficial de la Unió Europea, mentre que només un 26,6 % hi està en contra. Mentre que en el cas dels castellanoparlants, s’hi mostren d’acord o molt d’acord el 52,6 %. Una àmplia majoria considera que el català és útil per als joves: ho creuen el 95,3 % dels habitants de Catalunya, el 86,5 % dels de la zona catalanoparlant del País Valencià i el 77,8 % dels residents a les illes Balears. Així ho revela la dotzena edició de l’InformeCAT, de la Plataforma per la Llengua, que recull 50 dades significatives sobre l’estat del català a partir de fonts oficials i d’estudis d’elaboració pròpia, que s’ha presentat aquest dilluns.

El 95% dels catalans parlen bé el castellà, un 75% el català

L’InformeCAT 2023 també ha apuntat que el 95,0% dels habitants de Catalunya, el País Valencià i les illes Balears diuen que parlen bé el castellà, però només un 65,1% reconeixen que parlen bé el català. Catalunya és el territori amb un percentatge més alt de persones que afirmen que s’expressen bé en català, un 75%, seguit de les Illes Balears, amb el 59,5% i el País Valencià, amb un 51,6%. Tanmateix, en tots els territoris el percentatge de gent que afirma que parla bé el castellà supera els que parlen bé el català. Així ho revela la dotzena edició de l’InformeCAT, de la Plataforma per la Llengua, que recull 50 dades significatives sobre l’estat del català a partir de fonts oficials i d’estudis d’elaboració pròpia, que s’ha presentat aquest dilluns.

Plataforma per la Llengua ha recordat que els enquestats que han respost a la pregunta només tenien tres opcions de resposta: no parlen “gens” la llengua, la parlen “amb dificultat” o la parlen “bé”. Segons l’organització, “el decalatge entre el coneixement de tots dos idiomes” s’explica per la “imposició legal” del castellà a tots els ciutadans i per la tendència de molts catalanoparlants a canviar al castellà. El president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha lamentat que aquest decalatge és preocupant, perquè més enllà del nivell de coneixement de cada llengua, “si la gent no es veu capaç de parlar bé el català, difícilment s’hi expressarà habitualment. A més, com en un cercle viciós, com menys parlants habituals de català que hi hagi, menys espais d’ús tindrà la llengua i menys seran les oportunitats per parlar-la. Aquestes tendències contribueixen decisivament a la minorització del català i a la substitució lingüística”.
Desprotecció jurídica del català

El president de Plataforma per la Llengua ha definit la situació com a “complexa” per comptar amb amenaces com la “desprotecció jurídica del català” i les debilitats dels hàbits dels catalanoparlants. Tot i això, ha celebrat que pot haver-hi optimisme per l’estima i la valoració cap a la llengua. Pel que fa a la desprotecció jurídica, ha dit que més enllà d’una manca d’una regulació que protegeixi eficientment la llengua, hi ha “atacs i hostilitats”. En aquest sentit, l’entitat ha tornat a fer una crida als catalanoparlants a millorar els seus hàbits lingüístics i a no canviar de llengua quan els sembla que no els entendran.

Escuder també ha parlat de l’escenari polític després dels resultats electorals del 28-M i de cara a les eleccions generals del 23-J. Respecte al panorama s’obre al País Valencià, des de l’entitat han dit que els governs de PP i VOX són un “perill i una amenaça pel català”. Tot i això, ha recordat que els governs socialistes que hi ha hagut els últims anys als territoris “no han estat capaços de revertir la situació generada pels seus antecessors”.
El català i els funcionaris de l’estat espanyol

L’estudi ha constatat una majoria social als tres territoris de parla catalana que reclamen que els funcionaris de l’Estat hagin de saber català. El 88,7 % dels enquestats a Catalunya consideren que els funcionaris de l’Estat que atenen el públic haurien de saber el català, el 81,8 % a les zones catalanoparlants del País Valencià, i el 67,6 % a les illes Balears. La plataforma ha assegurat que aquesta dada del requisit lingüístic a les Illes Balears i al País Valencià és “sorprenent” perquè aquests territoris han comptat durant anys amb governs autonòmics clarament “alineats amb el nacionalisme espanyol, moviment que s’ha caracteritzat els darrers anys per l’impuls continuat de campanyes contràries a l’existència d’un requisit perquè els funcionaris sàpiguen català”.

L’InformeCAT 2023 revela que el català és la llengua habitual de només el 5,1% dels joves de Nou Barris i no arriba al 50% a cap dels districtes de Barcelona. Segons han explicat, el Ripollès és la comarca catalana amb més percentatge d’habitats que s’identifiquen únicament amb el català (amb un 95,2%), seguit de Montsià (89,3%) i el Baix Ebre (85,5%). El Baix Llobregat (29,3%), el Vallès Occidental (30,5%) i el Barcelonès (33%) són les comarques amb menys percentatge de població que s’identifica únicament amb el català. El percentatge global d’identificació única amb el català a Catalunya és del 42,1%.
Informa:ELNACIONAL.CAT (3-VII-2023)