LA NOTA D’HUMOR: EL 84% DELS CATALANOPARLANTS VOLEN L’OFICIALITAT A EUROPA

El 84 % dels catalanoparlants de Catalunya volen que el catalĂ  sigui oficial a la UniĂł Europea.
Plataforma per la Llengua apunta que el domini del castellĂ  Ă©s del 95,3% a Catalunya.
(MARTA SÁNCHEZ)

El 84 % dels catalanoparlants de Catalunya volen que el catalĂ  sigui oficial a la UniĂł Europea. Si segmentem per la llengua inicial, un 61,8 % de la poblaciĂł catalana estĂ  d’acord o molt d’acord que el catalĂ  sigui una llengua oficial de la UniĂł Europea, mentre que nomĂ©s un 26,6 % hi estĂ  en contra. Mentre que en el cas dels castellanoparlants, s’hi mostren d’acord o molt d’acord el 52,6 %. Una Ă mplia majoria considera que el catalĂ  Ă©s Ăștil per als joves: ho creuen el 95,3 % dels habitants de Catalunya, el 86,5 % dels de la zona catalanoparlant del PaĂ­s ValenciĂ  i el 77,8 % dels residents a les illes Balears. AixĂ­ ho revela la dotzena ediciĂł de l’InformeCAT, de la Plataforma per la Llengua, que recull 50 dades significatives sobre l’estat del catalĂ  a partir de fonts oficials i d’estudis d’elaboraciĂł prĂČpia, que s’ha presentat aquest dilluns.

El 95% dels catalans parlen bé el castellà, un 75% el català

L’InformeCAT 2023 tambĂ© ha apuntat que el 95,0% dels habitants de Catalunya, el PaĂ­s ValenciĂ  i les illes Balears diuen que parlen bĂ© el castellĂ , perĂČ nomĂ©s un 65,1% reconeixen que parlen bĂ© el catalĂ . Catalunya Ă©s el territori amb un percentatge mĂ©s alt de persones que afirmen que s’expressen bĂ© en catalĂ , un 75%, seguit de les Illes Balears, amb el 59,5% i el PaĂ­s ValenciĂ , amb un 51,6%. Tanmateix, en tots els territoris el percentatge de gent que afirma que parla bĂ© el castellĂ  supera els que parlen bĂ© el catalĂ . AixĂ­ ho revela la dotzena ediciĂł de l’InformeCAT, de la Plataforma per la Llengua, que recull 50 dades significatives sobre l’estat del catalĂ  a partir de fonts oficials i d’estudis d’elaboraciĂł prĂČpia, que s’ha presentat aquest dilluns.

Plataforma per la Llengua ha recordat que els enquestats que han respost a la pregunta nomĂ©s tenien tres opcions de resposta: no parlen “gens” la llengua, la parlen “amb dificultat” o la parlen “bĂ©â€. Segons l’organitzaciĂł, “el decalatge entre el coneixement de tots dos idiomes” s’explica per la “imposiciĂł legal” del castellĂ  a tots els ciutadans i per la tendĂšncia de molts catalanoparlants a canviar al castellĂ . El president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha lamentat que aquest decalatge Ă©s preocupant, perquĂš mĂ©s enllĂ  del nivell de coneixement de cada llengua, “si la gent no es veu capaç de parlar bĂ© el catalĂ , difĂ­cilment s’hi expressarĂ  habitualment. A mĂ©s, com en un cercle viciĂłs, com menys parlants habituals de catalĂ  que hi hagi, menys espais d’Ășs tindrĂ  la llengua i menys seran les oportunitats per parlar-la. Aquestes tendĂšncies contribueixen decisivament a la minoritzaciĂł del catalĂ  i a la substituciĂł lingĂŒĂ­stica”.
DesprotecciĂł jurĂ­dica del catalĂ 

El president de Plataforma per la Llengua ha definit la situaciĂł com a “complexa” per comptar amb amenaces com la “desprotecciĂł jurĂ­dica del català” i les debilitats dels hĂ bits dels catalanoparlants. Tot i aixĂČ, ha celebrat que pot haver-hi optimisme per l’estima i la valoraciĂł cap a la llengua. Pel que fa a la desprotecciĂł jurĂ­dica, ha dit que mĂ©s enllĂ  d’una manca d’una regulaciĂł que protegeixi eficientment la llengua, hi ha “atacs i hostilitats”. En aquest sentit, l’entitat ha tornat a fer una crida als catalanoparlants a millorar els seus hĂ bits lingĂŒĂ­stics i a no canviar de llengua quan els sembla que no els entendran.

Escuder tambĂ© ha parlat de l’escenari polĂ­tic desprĂ©s dels resultats electorals del 28-M i de cara a les eleccions generals del 23-J. Respecte al panorama s’obre al PaĂ­s ValenciĂ , des de l’entitat han dit que els governs de PP i VOX sĂłn un “perill i una amenaça pel català”. Tot i aixĂČ, ha recordat que els governs socialistes que hi ha hagut els Ășltims anys als territoris “no han estat capaços de revertir la situaciĂł generada pels seus antecessors”.
El catalĂ  i els funcionaris de l’estat espanyol

L’estudi ha constatat una majoria social als tres territoris de parla catalana que reclamen que els funcionaris de l’Estat hagin de saber catalĂ . El 88,7 % dels enquestats a Catalunya consideren que els funcionaris de l’Estat que atenen el pĂșblic haurien de saber el catalĂ , el 81,8 % a les zones catalanoparlants del PaĂ­s ValenciĂ , i el 67,6 % a les illes Balears. La plataforma ha assegurat que aquesta dada del requisit lingĂŒĂ­stic a les Illes Balears i al PaĂ­s ValenciĂ  Ă©s “sorprenent” perquĂš aquests territoris han comptat durant anys amb governs autonĂČmics clarament “alineats amb el nacionalisme espanyol, moviment que s’ha caracteritzat els darrers anys per l’impuls continuat de campanyes contrĂ ries a l’existĂšncia d’un requisit perquĂš els funcionaris sĂ piguen català”.

L’InformeCAT 2023 revela que el catalĂ  Ă©s la llengua habitual de nomĂ©s el 5,1% dels joves de Nou Barris i no arriba al 50% a cap dels districtes de Barcelona. Segons han explicat, el RipollĂšs Ă©s la comarca catalana amb mĂ©s percentatge d’habitats que s’identifiquen Ășnicament amb el catalĂ  (amb un 95,2%), seguit de MontsiĂ  (89,3%) i el Baix Ebre (85,5%). El Baix Llobregat (29,3%), el VallĂšs Occidental (30,5%) i el BarcelonĂšs (33%) sĂłn les comarques amb menys percentatge de poblaciĂł que s’identifica Ășnicament amb el catalĂ . El percentatge global d’identificaciĂł Ășnica amb el catalĂ  a Catalunya Ă©s del 42,1%.
Informa:ELNACIONAL.CAT (3-VII-2023)

86 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: