LA NOVA LLEI D’EDUCACIÓ DE LES ILLES, UN ALTRE NYAP PER AL CATALÀ

Entrevista a Ivan Solivellas, delegat de Plataforma per la Llengua a les Illes i una de les cares visibles del Moviment per l’Escola en Català
(MARTÍ GELABERT )
La setmana passada va començar la tramitació d’una llei d’educació a les Illes que consagra el castellà com a llengua vehicular. Deixa a les mans dels centres la possibilitat de fer més del 50% de les classes en català. Una llei que ha topat amb el Moviment per l’Escola en Català, que aquesta setmana ha exigit que se n’aturi la tramitació perquè no protegeix la llengua catalana ni la seva normalització. En parlem amb Ivan Solivellas, delegat de la Plataforma per la Llengua a les Illes, que és lingüista i una de les cares visibles del moviment.

—Aquesta setmana heu demanat al govern que aturi la tramitació de la nova llei d’educació. Per què no hauria de tirar endavant?
—És una llei buida i que educativament parlant no aporta gaires canvis. És molt descriptiva i des del punt de vista educatiu no desenvolupa ni aborda els principals entrebancs de l’educació, com per exemple la burocratització dels mestres i l’excés de les ràtios. No aporta res. La impressió que em fa és que és una llei per a fer-se la fotografia i que fa aigües pertot.

—Exigiu que s’hi defensi la llengua.
—És evident que no és una llei de llengües, és una llei d’educació. Però actualment l’educació és un dels pocs àmbits en què es pot normalitzar lleugerament la llengua. I quins inconvenients hi ha? Primer de tot, que inclourà el castellà com a llengua vehicular. Si es fa una lectura legalista del castellà com a llengua vehicular, no sé per què no es fa una altra lectura legalista i s’atreveixen a demanar el 75% del català a les aules. És fer-se trampes al solitari. Crec que els polítics haurien de jugar més net.

—Per què no n’hi ha prou, amb el decret de mínims?
—El decret de mínims no ha funcionat fins ara i no sempre s’ha aplicat en moltes escoles i instituts. Les coses com són: no ha funcionat perquè inspecció educativa tampoc no s’ha volgut centrar en aquesta qüestió. No ha volgut analitzar realment si tots els centres ho complien, en quin grau, què feien els docents… De tota manera, és un decret de mínims. Això ho hem de tenir en compte. Ho diu la paraula. Però és que, a més, és una eina de l’any 1997.

—Està desfasat?
—Si miram l’enquesta d’usos lingüístics del 2004 i la del 2014, en relació amb els parlants que tenen el català com a llengua d’ús habitual, podem veure que hi ha una baixada d’un 8,2%. Si miràssim dades del 1997, veuríem que la davallada ha estat més grossa. Ara el consens que hi havia en aquella època, que va permetre l’aprovació del decret de mínims en favor de la llengua, s’ha perdut. Vivim un moment en què molts parlants ignoren, per exemple, quin és el marc, quines són les raons, per a mantenir una llengua. La consciència lingüística s’ha perdut. I això no s’aborda.

—Quina situació té el català a les aules?
—El nivell competencial, sobretot oral, dels alumnes és magre. Un dels estudis de l’Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE) del govern explica que el 45,3% dels alumnes de 6è de primària no té un nivell satisfactori o adequat de la llengua catalana. No en saben, no tenen prou competències per a expressar-se bé en català. I això és una realitat. També és cert que cada centre educatiu és un món. I que en alguns la realitat a les aules és que tothom parla castellà. I hi hem d’afegir que als patis hi ha una convergència brutal de castellà: un infant que parla en castellà i cinc que parlen en català, i la convergència és de tots cinc cap a un.

—Després, això es trasllada en l’àmbit social. Com està la llengua al conjunt de les Illes?
—Hi ha una bona part de la societat que no és que no sàpiga parlar català, és que l’ignora. Ignora l’existència de la llengua pròpia de les Illes. Fa el 100% de la seva vida en castellà i no té cap problema. Els autèntics bilingües són els catalanoparlants, que són els que majoritàriament veuen els seus drets lingüístics vulnerats, i això sembla que no ho tenen en compte. De fet, la realitat és aquesta: estam en situació d’emergència lingüística. Això no vol dir que el català s’hagi d’extingir o estigui a punt de morir-se. Hem de tenir en compte que la llengua no es morirà en 15-20 anys, però a les Illes, i això és molt important, hi ha un conflicte lingüístic: una part de la societat és bilingüe, respecta allò que diu la llei, i una altra part, no; una part és discriminada per parlar la seva llengua, i una altra part, no.

—Què necessita aquesta llei que ara no tengui?
—Per una banda, hauria d’abordar tot un seguit qüestions educatives: manca de recursos, la qüestió econòmica, la formació del professorat, sobretot en matèria sociolingüística, també la formació en educació inclusiva, les ràtios… A més, tenim una taxa d’abandonament i fracàs escolar molt alta i això no ho aborda, tampoc. I el seu articulat és de tot menys precís i concret.

—Quin seria el canvi prioritari?
—El canvi prioritari és que no pots fer una llei sense consensuar-la amb la comunitat educativa. Primer es va dir que la llei era fruit d’un text proposat per Illes per un Pacte. Això és mentida.

—El govern continua dient que parteix del document d’Illes per un Pacte, que entitats i ciutadania van presentar-hi prop d’un miler d’al·legacions, la majoria de les quals incorporades al text, i que, per tant, és una llei participada…
—És mentida. Si agafes el projecte d’Illes per un Pacte i el primer projecte de llei del conseller March, veus que no tenen res a veure. Amb algunes esmenes incloses de Més per Menorca, sí que hi té alguna similitud, però tampoc no el recupera. Quan hi ha tants actors de la part d’educació en contra, no pots fer una llei. No si vols anar de pacte de progrés. Entenc que un Partit Popular o un govern de PP i Vox pugui tirar pel dret i li importi molt poc la societat civil organitzada. Però pens que un pacte de progrés hauria de ser molt més valent i tenir en compte els seus votants.

—El diàleg que s’havia recuperat després de la legislatura de José Ramón Bauzá s’ha tornat a rompre?
—No es va recuperar mai, el diàleg. Estam acostumats a fer una política de maquillatge.

—Heu mantingut converses amb els partits de govern en relació amb les vostres demandes?
—Sé que el govern va convocar la permanent del Consell Social quan vam fer la conferència de premsa dimecres passat, però no per demanar diàleg, sinó per convèncer-los de les bondats d’una llei d’educació que no en té de cap mena. De fet, nosaltres vàrem demanar reunió amb el conseller March i la presidenta Armengol i no ens han dit res. I precisament, ni Més per Mallorca ni Més per Menorca han tengut la decència de demanar-nos una reunió per explicar les coses amb calma.

—Més per Mallorca diu que el text blinda el català a les aules i sembla que entre els partits del pacte no hi ha dubtes.
—Blindar el decret de mínims seria una cosa així com que la constitució espanyola l’incorporés, perquè saps que no la canviaran. Però aquesta llei, quan arribi el pròxim govern de PP i Vox, tard o d’hora, es canviarà. I tindran l’excusa perfecta, perquè és la llei March, és la llei dels socialistes. Ja no és un decret de mínims que va proposar el PP i aprovar tot el parlament. És una llei que no blinda el català i no té consens. No blinda res. Els polítics venen com la gran fita el fet de mantenir la política lingüística del 1997. I no van més enllà. No sé si viuen a una torre d’ivori o què. Però la realitat és molt diferent.

—Us sorprèn el posicionament de Més per Mallorca?
—Sobretot m’ha sorprès el posicionament de Més per Menorca. Perquè des de fora del govern dóna un suport bastant estrany a una llei que és del govern. I Més per Mallorca crec que tampoc no és conscient del mal que pot fer aquesta llei. Què diuen? Que la covehicularitat del català i el castellà ja era així perquè des del punt de vista jurídic, arran de sentències i tota la lectura que es fa de la constitució, el castellà com a llengua oficial de l’estat és també llengua vehicular de l’ensenyament. Però no podem assumir el marc mental jurídic dels tribunals, crec que la política ha d’anar un pas més enllà.

—Us sentiu sols davant aquesta lluita?
—El Moviment per l’Escola en Català són moltes entitats i tots teníem molt clar que aquesta llei no podia tirar endavant. Això és una realitat. La sort que tenim és aquesta, que som moltes entitats i ja treballàvem de fa estona. Vàrem començar a treballar el 2020 per engegar un clam per reivindicar la qüestió de la llengua i l’escola i el moviment continuarà endavant amb més afers i propostes. Tot d’una ens vam reunir a principi d’any per abordar això i tots ho vàrem tenir molt clar. Per tant, no és que estiguem sols.

—Us mobilitzeu ara que la proposta ha arribat al parlament, però feia temps que el govern hi treballava. Per què en feu més ressò ara?
—Com a Plataforma per la Llengua, ens van dir que la llei seria una cosa i després hi ha hagut canvis pel mig. I quan ens en vam assabentar, tothom va reaccionar. Crec que ha estat una manca de transparència. Perquè ens van dir que la llei era una cosa, que assumia unes propostes, i després n’ha estat una altra.

—Si no es recula i la llei tira endavant, quin és el pas següent?
—Supòs que cada entitat del moviment d’alguna manera prendrà un paper a partir d’aquí. El moviment és molt transversal, hem fet front comú, però després hi ha diferents sensibilitats. Com a Plataforma per la Llengua, d’entrada, i si tot va bé i ens donen els permisos, dimarts convocam una concentració al parlament a les 15.00. Perquè consideram que hem de fer pressió, almenys.

—Creieu que pot ser una realitat un altre moviment social com va ser la marea verda contra el TIL, però aquesta vegada en contra del pacte?
—No ho crec. Sis anys de pacte de progrés han desmobilitzat tota la força que tenia el moviment. L’assemblea de docents no és activa, evidentment. També hem de tenir en compte que tenim un govern que es diu progressista, que és dels nostres, i això desarticula una part de la gent. Tothom que té una certa filiació amb X partit ja no es mobilitza. Moltes entitats tampoc no es volen mobilitzar contra un partit amb el qual tenen certes sinergies. També perquè la llei és dolenta, però no és el TIL. I després hi ha molta població desencantada, que es mobilitzaria, però que no té una contrapartida. Perquè, quan els teus governen, i no ho fan bé: quina és l’alternativa?
Informa:VILAWEB.CAT (20-2-2022)

67 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: