LA PANDÈMIA FA EMERGIR CALIFÒRNIA QUE VOL SER “ESTAT-NACIÓ “

La pandèmia fa emergir Califòrnia, que es reclama com a “estat-nació”
Gavin Newsom, governador de Califòrnia des de gener de 2019, ha invocat el dret de Califòrnia a gestionar com vulgui la lluita contra la COVID-19 perquè és “un estat-nació”, cosa que entronca amb l’esperit del moviment independentista Yes California.
( MIQUEL PAYERAS )

Gavin Newsom guanyà les eleccions a governador de Califòrnia el novembre de 2018 i el gener de l’any següent prenia possessió del càrrec. No havia passat ni un mes i ja xocà frontalment amb el president federal, Donald Trump, per mor del tren d’alta velocitat -amb finançament federal – que es preveu construir a l’estat. Quasi ni cal dir-ho, Newsom és demòcrata i Trump és republicà.

Des d’aleshores, les topades entre governador i president no han fet més que intensificar-se. Entren en batusses dialèctiques de cap a cap del país sense aturar. Ara, la crisi de la COVID-19 no ha fet altra cosa que multiplicar fins a l’infinit l’enfrontament. Estan en desacord amb tot. Basta que un digui o faci blanc que l’altre exigirà que sigui negre.

En l’any i mig escàs -el farà el juny – que porta al càrrec, Newsom s’ha convertit en una de les grans de futur del Partit Demòcrata. No són pocs els analistes que el veuen presentant-sea la presidència a les eleccions de 2024 o més tard. Va néixer el 1967 a San Francisco. El 10 d’octubre d’enguany complirà 53 anys. Un jovenet, dins dels paràmetres de la gerontocràcia federal nord-americana. Ara bé, abans de somiar amb aventures presidencials primer haurà de resoldre els no pocs problemes seriosos que té en el seu estat. Sobretot les obres del citat tren d’alta velocitat, la insuficiència pressupostària per a les escoles públiques, l’eterna falta d’una sanitat pública -que ell reivindica per a tothom-, la crisi de l’habitatge i les profundes desigualtats socials que existeixen en l’estat més ric de tot el país. Tan ric és que si fos independent seria el cinquè o sisè del món. Fins ara aquesta comparació no entrava mai en dels discursos polítics. Però el nou governador li ha entrat de ple.

Del coronavirus a l’«estat-nació» californià. Des l’aparició de l’epidèmia, Gavin Newsom xocà frontalment amb Trump. Mentre que el president deia que no calia preocupar-se gaire del virus i que amb «les bones temperatures del mes d’abril» se solucionaria el problema, el governador demòcrata s’aprestà a decretar mesures de prevenció social així com recomanava no sortir de casa si no era estrictament necessari. Això ja no agradà gens a l’administració federal. I menys encara agradà que Newsom decretés el 20 de març el confinament obligatori de tota la població -uns 40 milions de persones -, això sí: amb la possibilitat de sortir a fer un breu passeig cada dia, però sempre guardant la distància de seguretat de 2 metres.

Si amb les mesures restrictives Califòrnia xocà amb Washington, dos quarts del mateix està passant ara amb les normes d’aixecament progressiu del confinament. Newsom obrí les platges a finals d’abril però l’afluència descontrolada de gent que no guardava la distància de seguretat obligà el governador a tornar tancar-les. Cosa que ha provocat manifestacions de protesta. Els republicans critiquen l’actitud del governador, però ell no s’ha acovardit i segueix fent el que creu oportú a cada moment, que és sempre el contrari del que recomana Trump, davant la irritació creixent dels conservadors californians.

La història d’aquest enfrontament polític no tindria més transcendència si no fos per un detall que no ha passat desapercebut per als mitjans nacionals i de l’estat. Newsom ha invocat el dret de Califòrnia a decidir el que creu necessari fer davant de la COVID-19 perquè és «un estat-nació», és a dir amb capacitat per decidir el que li convé fer.

El governador era conegut des de feia temps per adoptar postures que irritaven les files conservadores i grinyolaven entre no pocs grups demòcrates. Com per exemple quan el 2004, recent elegit alcalde de San Francisco, començà a donar llicències de matrimoni homosexual, sabent que legalment no ho podia fer. El 2008 un referèndum al seu estat no aprovà el matrimoni gay. Però ell segui desafiant la normativa legal, donant per vàlids aquests matrimonis. A la fi el Tribunal Suprem els legalitzà el 2015, cosa que convertí el demòcrata en una mena d’heroi per als progressistes del país, alhora que entre les files republicanes se’l veia com un «radical liberal». Durant tota la seva progressió política – passà d’alcalde a ser vicegovernador estatal el 2010 – s’ha mostrat favorable a tesis clàssiques del progressisme californià com el consum de marihuana, finalment aprovat el 2015; l’abolició de la pena de mort, que segueix vigent a l’estat; la implementació d’un sistema sanitari públic universal… Però no ha estat fins ara, amb la crisi del coronavirus, que Newsom ha ampliat les fronteres del seu progressisme. Ha assumit que d’alguna manera Califòrnia té un mena de dret sobirà, a pesar de ser un dels estats del país federal.

Quan Newsom ordenà la compra massiva de mascaretes per repartir entre els californians, l’administració federal s’enfurismà, igual que els conservadors locals. Però el governador insistí -i de fet comprà 200 milions de mascaretes– i en una entrevista concedida al canal de notícies de 24 hores MSNBC -nascut el 1996 de l’acord entre Microsoft i la National Broadcasting Company o NBC – justificà la seva posició per raons polítiques, perquè, digué, «Califòrnia és un estat-nació» que té prou recursos econòmics i que ell els usaria per fer front a l’epidèmia tal i com considerés oportú, tant si agradava com si no als republicans en general i a Trump en particular.

El canal Blumberg valorà que el que deia Newsom era talment «una declaració d’independència». Des de mitjans progressistes radicals, com el portal web Daily Kos, considerat proper a l’ala esquerra del Partit Demòcrata, s’intentà rebaixar la declaració del governador perquè «només és retòrica». El grans mitjans del país es mostraren sorpresos, com fouel cas de The New York Times que en un article d’anàlisi es demanavasi «Califòrnia és un estat–nació o no?».

La polèmica no ha tingut, de moment, més recorregut. Ja es veurà si revifa quan s’acostin les eleccions presidencials. Però a banda de les lectures en clau de futur electoral, la posició de Newsom no és una astracanada ni està orfe de suports socials.

Yes California. Conta el San Francisco Chornicle que la posició del governador ja era coneguda en ambients locals californians, que no és cosa d’ara perquè «ja l’any passat havia demostrat que la seva visió no era sols convertir-se en la resistència contra Trump sinó en crear el seu propi estat–nació». Segons aquesta interpretació, Newsom representà una concepció dels Estats Units profundament multicultural -Califòrnia té més llatins, 15 milions, que blancs, 14,9: val a dir que als Estats Units es distingeix en els registres oficials entre les dues condicions – ques’oposa al federalisme clàssic del país dels blancs anglosaxons, el tradicional, l’històric.

La posició del governador, així, entroncaria d’alguna manera amb l’esperit del moviment Yes California que es creà el 2015 i que va créixer molt després de la victòria presidencial de Donald Trump. Aquest corrent vol separar l’estat de la Unió. Louis J. Marinelli, activista de multitud de causes progressistes, es posà al front del moviment que va créixer exponencialment a través de xarxes socials, que té el suport d’important milionaris californians que el financen i que reclama un referèndum d’independència. Segons Marinelli, els californians han d’entendre que el seu país «és la sisena economia del món, nosaltres hem de competir amb les altres nacions, no amb els altres 49 estats».

Val a dir que el Tribunal Suprem dels Estats Units ha declarat il·legal en diverses ocasions la possibilitat d’una secessió. L’última vegada fou el 2013, després que un moviment pro independència de Texas –l’únic estat que va ser país independent, amb Constitució pròpia, abans d’entrar a la Unió– intentés forçar un referèndum. Però Yes Califòrnia no defalleix, per això. Segons Marinelli, el fet que no hi hagi un camí per sortir de la federació no vol dir que no es pugui crear.

Val a dir que no consta cap relació entre Newsom i Yes Califòrnia. Tanmateix, com s’ha dit, és impossible no veure una certa convergència, almenys en esperit, entre el que diu ara el governador i el que reivindica des de fa 5 anys el sobiranisme californià.
Informa:ELTEMPS.CAT (10-5-2020)

152 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: