LA PARTIDA D’ESCACS DELS PACTES: DE L’ASPIRACIÓ DEL GOVERN AMPLI A LA SUMA IMPROBABLE D’ILLA

( SARA GONZÁLEZ )
L’escrutini del 14-F obre ara el trencaclosques de la governabilitat. Sobre la taula, dos anuncis de presentar-se a la investidura: el de Salvador Illa i el de Pere Aragonès. Aritmèticament, hi ha dues possibilitats de pacte sobre la taula, però no sempre les sumes d’escons són sinònim d’aliances políticament viables. Amb la majoria independentista intacta, l’opció del tripartit que numèricament podrien configurar PSC, ERC i els comuns -74 diputats- és a hores d’ara poc probable pel veto creuat inamovible que mantenen socialistes i republicans. El PSC ja ha dit que no pensa investir Aragonès i ERC ha estat taxativa a l’hora d’afirmar que tampoc faran Illa president. Així doncs, el primer round d’aquest joc de trons es jugarà en el terreny sobiranista, on és ERC, amb 33 diputats i com a força independentista més votada, qui portarà la batuta.

La principal incògnita és si els republicans buscaran una reedició de l’acord entre ERC i Junts com el de la darrera legislatura -ara sumarien 65 diputats i necessitarien, almenys, la participació externa dels 9 representants de la CUP- o bé si s’hi implicarà algun actor més, com els anticapitalistes o els comuns, que han resistit amb vuit representants. Aquest darrer seria el propòsit d’Aragonès, que ja ha verbalitzat que pretén liderar una aliança de 82 diputats articulada al voltant de la República, l’amnistia, l’autodeterminació i la reconstrucció des de l’esquerra. Les negociacions començaran de forma “imminent” i tot just s’estan definint els interlocutors.

Amb tot, l’aspirant republicà ni tan sols té garantit a hores d’ara el suport dels de Carles Puigdemont a la investidura, que en campanya van avisar que caldrà assumir el programa “de mínims” de Junts. La mateixa candidata, Laura Borràs, ha passat de puntetes per aquesta qüestió i ha traslladat als republicans la pressió de respondre “en què s’ha de traduir” que s’hagi superat el 50% del vot independentista. En tot cas, han defensat que aspiren a negociar “un acord ampli de legislatura” sense línies vermelles del qual en formi part també la CUP.

En cas que l’entesa tornés a ser només a dos, tant els d’Oriol Junqueras com els de l’expresident de la Generalitat van admetre abans de la campanya que això hauria de passar per unes noves bases de pacte. La legislatura ha estat marcada per la disputa permanent entre socis, que ha anat in crescendo des de que Quim Torra la va donar per finiquitada el 29 de gener de l’any passat i que no va permetre treva ni tan sols davant la gestió de la pandèmia.

De fet, almenys hi ha tres carpetes conflictives per abordar. La primera, amb qui es forma Govern. Des d’ERC entenen que el resultat del 14-F és “inapel·lablement” favorable a un gir cap a l’esquerra i que el procés ha d’iniciar “una nova etapa” liderada per Aragonès. La gran dificultat és, però, que ni els de Jéssica Albiach estan disposats a acordar amb Borràs ni Borràs accepta acords amb partits que no siguin “nítidament independentistes”. Els comuns han assegurat aquest dilluns que admeten que hi ha “fórmules múltiples” per a un govern d’esquerres, però que en cap cas acceptaran entrar en una aritmètica on hi sigui Junts.

Per altra banda, que la CUP entri en escena tampoc serà fàcil, tot i que no perquè Junts i ERC no vegin clara la seva incorporació, sinó per les exigències que posen els anticapitalistes. Dolors Sabater, amb qui els cupaires han augmentat la representació de 4 a 9 diputats, ha deixat clar que estan preparats per assumir responsabilitats sempre i quan hi hagi un compromís per impulsar polítiques socials per fer front a la crisi i una determinació d’avançar cap a la independència que consideren que no ha tingut l’executiu sortint. El seu programa inclou la celebració d’un nou referèndum abans del 2025 i descarten la reactivació de la DUI que posa sobre la taula Borràs.

Precisament, la segona gran carpeta és la de determinar el rumb del procés i com s’encara el conflicte amb la Moncloa. Borràs ha defensat en campanya tant la reactivació de la declaració d’independència per reprendre la tardor de l’1-O com aconseguir un referèndum amb reconeixement internacional. Per contra, Aragonès insisteix que cal explotar fins al final la via dialogada i considera que la taula de negociació amb el govern espanyol és un instrument al qual no es pot renunciar. La mateixa nit de diumenge ja va llançar un missatge a la Moncloa: és hora de pactar un referèndum i d’encarar la resolució del conflicte “sense repressió”. En aquest sentit, el govern de Pedro Sánchez podria jugar amb la carta dels indults per intentar interferir en l’estesa entre els sobiranistes.

I la tercera carpeta és qui pot i qui no formar part del Govern. El principal escull per a ERC -i, de fet, també per a comuns i la CUP- és, en concret, el número tres de Junts, Joan Canadell, a qui des de l’esquerra se l’assenyala per haver fet afirmacions en contra dels catalans nascuts fora de Catalunya. També caldrà veure com afecta la situació judicial de Borràs en la negociació dels acords.

Els comuns són els únics que continuen reclamant als d’Aragonès i als d’Illa que aixequin el veto mutu per mirar de configurar un Govern alternatiu que transcendeixi els blocs i prescindeixi de partits com Junts. Però la possibilitat és lluny. De fet, és la combinació més improbable a hores d’ara, ja que els republicans consideren que difícilment es pot fer una combinació governamental prescindit de Junts.

Illa ha avançat que pensa optar a la investidura per forjar un govern amb els comuns i que el PSC aspira també a tenir la presidència del Parlament, però la suma no és possible si no hi participa ERC. Encara que PSC i comuns arribessin a un acord, ni tan sols podrien culminar-lo amb els suports de PP, Ciutadans i Vox. Conscient d’això, Albiach ja ha demanat a Illa que no es presenti a una investidura “fake”. La partida d’escacs, tot just comença.
Informa:NACIODIGITAl.CAT (15-2-2021)

107 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: