LA PLATAFORMA EXIGEIX EL RECONEIXEMENT DE LA UNITAT DEL CATALÀ

Plataforma per la Llengua apressa les institucions catalanes, aragoneses, balears i valencianes a que demanin el reconeixement “a efectes legals, pol√≠tics i jur√≠dics de la unitat de la llengua catalana” a tots els territoris on es parla. L’entitat reacciona aix√≠ a les dues sent√®ncies recents del Tribunal Suprem que tomben part del decret de la Generalitat valenciana que establia que les comunicacions amb Catalunya s’havien de fer nom√©s en catal√†. La Plataforma insta els grups parlamentaris de les respectives cambres a presentar “per via d’urg√®ncia” una iniciativa parlament√†ria que interpel¬∑li el Congr√©s i el govern espanyol i rebutgi mesures “que imposin impediments” als ciutadans de les comunitats aut√≤nomes on aquesta llengua √©s oficial.

Les sent√®ncies recents del Suprem contra els recursos de la Generalitat valenciana i un sindicat contra la sent√®ncia del TSJPV, que ja anul¬∑lava el mateix precepte, argumenten que la comunicaci√≥ entre comunitats √©s compet√®ncia de l’Estat i que tamb√© cal fer la traducci√≥ al castell√†. Davant d’aix√≤, la Plataforma per la Llengua sol¬∑licita als parlaments Pa√≠s Valenci√†, l‚ÄôArag√≥, les Illes Balears i Catalunya que presenten per via d‚Äôurg√®ncia una iniciativa parlament√†ria que “declari i reconegui la unitat de la llengua catalana sense que aquest fet comporti menystenir o impedir l’√ļs d’altres denominacions existents, com ara el terme valenci√†”. Una iniciativa que tamb√© hauria d’instar, afegeixen, el govern espanyol i les Corts a “recon√®ixer p√ļblicament, legalment i jur√≠dicament la unitat de la llengua catalana”. Aix√≠ mateix, reclamen que la iniciativa inclogui el rebuig a “qualsevol mesura” contr√†ria a la unitat ling√ľ√≠stica i que “imposi impediments normatius, administratius, t√®cnics o socials als ciutadans de les comunitats aut√≤nomes on aquesta llengua √©s oficial”. Demanen tamb√© que s’insti els governs d’aquestes comunitats a treballar de forma conjunta per “afavorir la normalitzaci√≥ de la llengua en tots els sectors” i d’acord amb la Declaraci√≥ de Palma, signada el febrer de 2017. Finalment, apunten que caldria instar la Generalitat Valenciana a incorporar-se a l‚ÄôInstitut Ramon Llull.

Analitzada per l‚Äô√Ärea de Drets Ling√ľ√≠stics de l‚Äôentitat, la sent√®ncia determina que la compet√®ncia sobre l’√ļs de les lleng√ľes fora del territori d’una comunitat aut√≤noma √©s estatal. Al seu parer, aquesta sent√®ncia “afectaria les comunicacions administratives de la ciutadania, no les comunicacions per escrit entre governs que no tinguin car√†cter administratiu ni tampoc les comunicacions verbals”. La Plataforma per la Llengua recorda l’exist√®ncia de “m√©s de quaranta” sent√®ncies judicials fermes “que avalen la unitat de la llengua”, i posa com aexemple la sent√®ncia n√ļmero 4/2013 del Tribunal Superior de Just√≠cia valenci√†, que dictava que hi havia ‚Äúprou jurisprud√®ncia per a afegir suport legal al reconeixement de la unitat ling√ľ√≠stica entre el valenci√† i el catal√†.
Informa:ELMON.CAT (16-6-2020)

141 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: