LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA VOL LA FI DE LA REPRESSI√ď DE LA LLENGUA PER LA POLICIA

La Plataforma per la Llengua s’ha personat aquest dimarts a la Delegaci√≥ del Govern espanyol a Catalunya per acompanyar Kris C. a denunciar el tracte vexatori que va rebre de la Gu√†rdia Civil a l’Aeroport del Prat.

Els fets van esdevenir-se el dilluns 9 de desembre, quan l’afectat, un ciutad√† belga originari de Flandes i resident a Catalunya, es disposava a creuar l’arc de seguretat a l’Aeroport del Prat. El gu√†rdia de seguretat va notar que K.C. portava alguna cosa sota la roba i li va demanar que l’hi mostr√©s. L’afectat li va explicar, en catal√†, que era una bossa d’estoma, col¬∑locada despr√©s d’una operaci√≥ de c√≤lon per motiu d’un c√†ncer, i que no la mostrava ni als seus familiars perqu√® no era agradable de veure. La resposta va ser totalment ir√≤nica, fent broma de la seva bossa d’excrements: ¬ęestoma, estoma, qu√© es una estoma?¬Ľ. A m√©s, el treballador li va exigir que li parl√©s en castell√†. K.C li va explicar que era nascut a B√®lgica, i que sabia parlar neerland√®s, angl√®s, franc√®s i alemany, a m√©s del catal√†, per√≤ que no sabia parlar el castell√† i que l’entenia amb certa dificultat.

En aquell moment el gu√†rdia de seguretat va cridar dos agents de la Gu√†rdia Civil que eren prop del control. Els policies van dir a K.C de manera poc amable que tampoc entenien el catal√† i li van exigir que canvi√©s d’idioma. Quan K.C va explicar que vivia a Bigues i Riells i que la gent del poble parlava en catal√†, ra√≥ per la qual no dominava el castell√†, els funcionaris primerament van preguntar on era la poblaci√≥ i quan van saber que era a Catalunya es van indignar i li van etzibar que ¬ęesto es Espa√Īa y aqu√≠ hablamos espa√Īol¬Ľ. En aquest sentit, els policies no van oferir a K. C en cap moment ser at√®s en catal√† o per alg√ļ que l’entengu√©s b√©, en clar incompliment de la llei. Cal recordar que l’article 54.11 del Reial Decret Legislatiu 5/2015, del text ref√≥s de la Llei de l’estatut b√†sic de l’empleat p√ļblic, obliga els treballadors p√ļblics a garantir ¬ęla atenci√≥n al ciudadano en la lengua que lo solicite siempre que sea oficial en el territorio¬Ľ.

Tot i que l’afectat va repetir als policies que preferia no ensenyar l’estoma perqu√® es tractava de quelcom √≠ntim i desagradable, davant la insist√®ncia dels agents i l’angoixa que li generava la situaci√≥, sempre dificultada per la seva capacitat limitada d’entendre el castell√†, el ciutad√† va acabar per cedir. Davant la insist√®ncia, K.C es va abaixar els pantalons, l’√ļnica manera de mostrar la bossa de l’estoma. En aquest moment, la parella d’agents es van abraonar sobre K.C i se’l van emportar a una sala petita on, en pres√®ncia de quatre agents m√©s, van redactar una primera den√ļncia contra ell per ¬ępertorbaci√≥ de l’ordre p√ļblic¬Ľ, malgrat que l’afectat s’havia limitat a complir les ordres que li havien donat i que nom√©s podia comprendre amb vaguetat pel seu desconeixement de la llengua castellana.

Addicionalment, els policies van ordenar a l’afectat que es despull√©s per mostrar la bossa d’excrements, per√≤ alhora li van ordenar que no s’abaix√©s els pantalons, malgrat que aquesta era l’√ļnica manera de poder inspeccionar la bossa i aquest era el motiu que s’havia addu√Įt per portar-lo all√†. Al final, el ciutad√† va acabar per treure’s la samarreta, en una situaci√≥ absurda. Fet aix√≤, els agents van comen√ßar a registrar-li l’equipatge i li van tornar a demanar per la localitat de resid√®ncia. Ell els va respondre que vivia a Bigues i Riells i com que van escriure ¬ęRiels del Fai¬Ľ (sic), un poble dins del terme municipal de Bigues i Riells, els va advertir de l’error. Aquesta precisi√≥, per√≤, no va agradar als agents, que van posar-li una segona den√ļncia, en aquest cas per ¬ęnegar-se a cooperar amb la policia¬Ľ. Durant l’estona en qu√® va ser present en aquella sala, els agents de la Gu√†rdia Civil en cap cas van informar K.C dels seus drets b√†sics ni de la possibilitat de comptar amb un advocat, ni tampoc van portar cap agent que es pogu√©s comunicar amb ell en una llengua que pogu√©s entendre correctament.

M√©s tard, quan l’afectat ja era assegut a l’avi√≥, un agent de seguretat va entrar a l’aeronau i va comunicar que la policia li havia prohibit volar i que havia de sortir de l’avi√≥, per la qual cosa en va √©sser immediatament expulsat. A m√©s, tampoc va poder aconseguir un altre bitllet, perqu√® la companyia Ryanair li va comunicar que els seg√ľents vols anaven plens, afirmaci√≥ que K.C va poder comprovar, via internet, que era falsa. Finalment, l’afectat no va poder volar i va tornar a la seva localitat de resid√®ncia amb dues den√ļncies de la policia espanyola.

Tercera discriminaci√≥ ling√ľ√≠stica en qu√® s’aplica la Llei Mordassa

Els serveis jur√≠dics de la Plataforma per la Llengua ja treballen amb l’afectat per a prestar-li assessorament legal en defensa dels seus drets ling√ľ√≠stics. La directora de l’entitat, Neus Mestres, ha demanat “que obliguin als cossos policials a complir els protocols i es sancioni aquells treballadors que no ho compleixin”, tamb√© ha afegit “que tota convocat√≤ria p√ļblica laboral de l’Estat a Catalunya exigeixi les mateixes compet√®ncies en llengua catalana i castellana”.

La demanda de parlar amb la delegada del govern a Catalunya, Teresa Cunillera, no ha rebut resposta. La Plataforma per la llengua recorda que no √©s la primera vegada que agents dels cossos i forces de seguretat de l’Estat aprofiten l’articulat d’aquesta pol√®mica Llei Mordassa per reprimir els ciutadans que se’ls adrecen en catal√†. De fet, l’ONG del catal√† ja ha assessorat el professor de la UPC Xavier Casanovas i del rider d’Elx Jafet Pinedo pel mateix motiu, un cas que va acabar amb la disculpa i el reconeixement dels fets per part dels agents.

Una setantena de casos en 12 anys

En els darrers anys, la Plataforma per la Llengua ha recollit nombrosos casos de discriminacions ling√ľ√≠stiques als ciutadans catalanoparlants produ√Įts per la Gu√†rdia Civil i per la Policia Nacional. En l’estudi del Comportament ling√ľ√≠stic davant dels cossos policials espanyols, l’entitat recull dades sobre els 68 casos detectats des de l’any 2007.

L’ONG constata que en totes les discriminacions hi ha hagut un tracte vexatori i en un 15% s’ha arribat a l’agressi√≥ f√≠sica cap als ciutadans. La majoria de discriminacions no tenen cap conseq√ľ√®ncia a nivell legal o judicial i nom√©s en un 3% dels casos s’acaba condemnant els agents dels cossos policials.
Informa:RACOCATALA.CAT (18-12-2019)

170 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: