Un any després que el govern espanyol i Pedro Sánchez prometessin a la Generalitat que demanarien que es pogués fer servir el català al Parlament Europeu, la petició segueix estancada. Aquesta situació coincideix amb la nova oferta de Yolanda Díaz, en el marc de les negociacions per facilitar una investidura a l’estat espanyol, que proposava reformar el reglament del Congrés dels Diputats per poder fer servir les llengües cooficials.
Pel que fa a la petició al Parlament Europeu, promesa feta durant la reunió de la taula de diàleg, Moncloa només es va comprometre a fer la sol·licitud, que es va tramitar la tardor del 2022. Tanmateix, la Mesa de l’Eurocambra encara no ha pres una decisió al respecte i ara ERC pretén exigir al PSOE en les negociacions d’investidura que “culmini” el pacte per garantir “l’ús de la llengua catalana al Parlament Europeu”.
Plataforma per la Llengua ho veu insuficient i reclama un pas més: l’oficialitat del català a la UE. “Volem el pa sencer, no engrunes”, reivindica la vicepresidenta de l’entitat, Mireia Plana, en declaracions a l’ACN. En plena presidència espanyola del Consell de la UE, Plana diu que és “un bon moment” perquè l’Estat “advoqui per la presència del català de manera oficial”. “No volem promeses, volem fets”, avisa la representant de l’entitat, que intensificarà la seva campanya per exigir que el català sigui llengua oficial a la UE.
Per ara, el Govern i l’executiu de PSOE i Podem s’han centrat en l’ús del català al Parlament Europeu i no en fer-lo oficial a tota la UE. En canvi, Plataforma per la Llengua alerta que és “molt més important” el segell d’oficialitat per “tots els preceptes lingüístics” que hi ha vinculats. Per exemple, l’etiquetatge de productes.
Dificultats tècniques i la situació al Senat
El govern espanyol també es va comprometre a “treballar per aconseguir una majoria suficient que avali aquesta petició” abans de finals del 2022. Al novembre, el ministre d’Exteriors, José Luis Albares, ja va refredar les opcions de complir aquesta promesa al·legant “dificultats tècniques” i “polítiques” que, segons ell, li havia traslladat la presidenta de l’Eurocambra, Roberta Metsola. Des de llavors, no hi ha hagut novetats i la petició continua estancada.
La revisió de la reforma del reglament del Senat no ha tirat endavant. Socialistes i republicans han mantingut algunes converses, però no han fructificat. Des d’ERC lamenten l’actitud tant del PSOE com del govern espanyol, i critiquen que, pel que fa a aquest tema, els socialistes actuïn de la mateixa manera que el PP.
Informa:NACIODIGITAL.CAT N(3-VIII-2023)