LA POR QUE FA PUIGDEMONT, UN HOME INDEPENDENT

“La por que fa Puigdemont ”
Els veuen com a intrusos, són indesitjables, són passavolants. No són ni homes ni dones de partit ni estan subjectes a la lògica perversa dels partits. I això no els ho perdonaran mai

( JORDI GALVES )
Els √ļnics interessats en continuar amb la divisi√≥ entre diferents partits independentistes s√≥n els pol√≠tics professionals. La gent, el poble, no la vol pas, per√≤ ells en viuen i s‚Äôha d‚Äôaguantar. Viuen de la divisi√≥, viuen del partit, s√≥n tot el que s√≥n gr√†cies al partit i saben molt b√© que si el partit un dia desapareix se‚Äôls acaba el m√≥n, se‚Äôls acaba aquesta feina tan feixuga, tan dif√≠cil, que consisteix en fer moltes reunions, en parlar per tel√®fon i en fer discursos sense dir gaire res. Els pol√≠tics independentistes professionals, en general, viuen exactament com els pol√≠tics espanyolistes professionals, excepte en una difer√®ncia. Que en situacions d‚Äôemerg√®ncia nacional mai no fan pinya pel b√© del pa√≠s, mai no fan pinya com fa el PSOE, el PP, Vox i Podemos per defensar la monarquia espanyola, o per continua la repressi√≥ contra l‚Äôindependentisme catal√†. Els partits independentistes catalans han d‚Äôexagerar permanentment les difer√®ncies encara m√©s que ning√ļ. Per, al final, acabar tots fent la mateixa pol√≠tica, sempre la mateixa, si arriben a un determinat govern municipal o territorial o de la Generalita
Han d‚Äôexagerar perqu√® en realitat estan d‚Äôacord en l‚Äôessencial, perqu√® al final tot el pa√≠s hi est√† d‚Äôacord, en el que √©s b√†sic, en tenir una sanitat i una educaci√≥ de primer nivell, en combatre intensament les desigualtats, en ajudar l‚Äôeconomia productiva del pa√≠s i en aconseguir molts m√©s recursos per al conjunt de la nostra societat. Ah, i tamb√© en no tenir cap projecte cultural per al pa√≠s, sostingut en el temps, que no sigui mantenir museus i fer festivals de m√ļsiques. La inversi√≥ en cultura, a Catalunya, la consideren sempre com una despesa i no com una inversi√≥. I, m√©s enll√† de les paraules, sembla un contrasentit que invertim en cultura quan, nom√©s pel fet de ser catalans, tots tenim la consci√®ncia que de cultura ens en sobra, en som una pot√®ncia mundial.

A l‚Äôhora de la veritat la divisi√≥ i la confrontaci√≥ entre els pol√≠tics no √©s ideol√≤gica sin√≥ partidista, de gestoria d‚Äôinteressos personals. De vegades for√ßa personals. A l‚Äôhora de la veritat, la CUP, per exemple, de tan independentista i de tan antisistema que diu que √©s, no ha fet altra cosa que contribuir a debilitar Junts per Catalunya i Esquerra Republicana de manera que, paradoxalment, aix√≤ ha ajudat for√ßa l‚Äôestrat√®gia repressiva de l‚ÄôEstat espanyol. Per exemple, quan Artur Mas i Oriol Junqueras van posar-se d‚Äôacord per tirar endavant un determinat proc√©s independentista, la CUP va creure, aleshores, que escap√ßar el lideratge dels convergents era el que m√©s necessitava el pa√≠s. Treure-li el principal actiu pol√≠tic al primer partit independentista del pa√≠s els va semblar una gran idea. Sembla que les pol√≠tiques antisocials i autonomistes no hagin disminu√Įt gaire des que la CUP va enterrar Mas. Per√≤ potser no es tractava ben b√© d‚Äôaix√≤, en realitat, sin√≥ d‚Äôacabar simplement amb Mas. Va esdevenir un afer de venjan√ßa personal per a alguns pol√≠tics.
‚ÄúSi s‚Äôha de sacrificar Mas se‚Äôl sacrifica‚ÄĚ, va dir Joan Tard√†. I un temps m√©s tard, el 28 de gener de 2018: ‚Äúsi cal haurem de sacrificar Puigdemont‚ÄĚ. √Čs el mateix principi can√≠bal que fa poques hores ha afirmat el tinent d‚Äôalcalde de Seguretat d‚ÄôAda Colau, Albert Batlle, qualificant Carles Puigdemont de ‚Äúdestorb‚ÄĚ, de ‚Äúllast‚ÄĚ per a la pol√≠tica catalana i un ‚Äúproblema‚ÄĚ. Per a algunes persones acabar amb els lideratges pol√≠tics d‚Äôaltres formacions √©s la soluci√≥ m√†gica, enfonsar el rival √©s la gran aportaci√≥ pol√≠tica, la gran proposta per a la societat. Especialment si el l√≠der, Carles Puigdemont, √©s avui l‚Äô√ļnic dirigent que potser, podria, eventualment, amb una mica de sort, aglutinar una llista de pa√≠s, una alian√ßa unit√†ria permanent i perdurable fins a la independ√®ncia.

Un espai polític que fes saltar pels aires les artificials fronteres entre partits polítics independentistes. Fronteres que el poble català, majoritàriament, ni reconeix ni creu que avui tinguin cap utilitat. Facilitar la repressió del Tribunal Suprem contra Laura Borràs ha anat en aquesta mateixa direcció fratricida, errònia. Si cal sacrificar-la, se la sacrifica, sembla que hagin pensat Mireia Vehí i Gabriel Rufián. Tothom sap que és una excel·lent candidata i eliminar-la políticament podria erosionar aquesta operació política unitària de Carles Puigdemont.

Disparen sobre tots els ajudants de Puigdemont. Per això, de sacrificis humans n’hem vist i encara en veurem més, com quan el Parlament de Catalunya va deixar el President de la Generalitat, Quim Torra, sense escó de diputat. O com quan molts polítics professionals van decidir no defensar la posició política reivindicativa de la pancarta Torra que reclamava la llibertat per als presos polítics. I és que ni Carles Puigdemont, ni Quim Torra ni Laura Borràs són polítics professionals. Els veuen com a intrusos, són indesitjables, són passavolants. No són ni homes ni dones de partit ni estan subjectes a la lògica perversa dels partits.
Informa:LAREPUBLICA.CAT (27-6-2020)

276 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: