LA PREMSA INTERNACIONAL CRITICA LA SENT√ąNCIA DE L’1-O I EL PAPER D’ESPANYA

( MIQUEL RIERA – BARCELONA )
Diver¬≠sos dia¬≠ris d‚Äôarreu d‚ÄôEuropa han con¬≠ti¬≠nuat publi¬≠cant arti¬≠cles d‚Äôopini√≥ en els dar¬≠rers dies sobre la sent√®ncia als l√≠ders inde¬≠pen¬≠den¬≠tis¬≠tes cata¬≠lans i les pro¬≠tes¬≠tes que hi ha hagut a Cata¬≠lu¬≠nya en aques¬≠tes √ļlti¬≠mes set¬≠ma¬≠nes.

Cata­lu­nya, en espera d’una solució política

Cor­res­pon als tri­bu­nals fer com­plir la llei i no fer política. Però, com que la crisi cata­lana és emi­nent­ment política, què cal fer amb aquesta sentència judi­cial? La democràcia espa­nyola hau­ria d’apli­car la sentència seguint un estricte com­pli­ment de la llei o hau­ria de tro­bar una porta oberta que per­meti tole­rar solu­ci­ons pacífiques per al futur? Entre el càstig que crea màrtirs i ins­tiga la radi­ca­lit­zació del virus naci­o­na­lista i un indult als con­dem­nats capaç de curar les feri­des i res­ta­blir el diàleg, s’obre una dis­cussió cru­cial per al futur.

Es poden bus­car mil i una jus­ti­fi­ca­ci­ons per des­car­tar un perdó. El govern espa­nyol ha dit que la llei és la llei i que, per tant, s’ha de com­plir. Les pors que el perdó sigui con­si­de­rat un signe de debi­li­tat són per­ti­nents. Els naci­o­na­lis­tes radi­cals cata­lans con­ti­nu­a­ran amb la seva causa, tant si l’Estat és magnànim com si no ho és. Cert, però el pur càstig d’una causa política només pot com­por­tar cos­tos pit­jors. Els con­dem­nats es con­ver­ti­ran en màrtirs, con­dició fona­men­tal per a qual­se­vol causa.

El civisme amb el qual es va ges­ti­o­nar la lluita inde­pen­den­tista con­trasta amb la gra­ve­tat amb què el poder de l’Estat la va trac­tar, mal­grat que al final la con­demna no fos per rebel·lió. Els cata­lans par­len de pre­sos polítics i afir­men que la sentència és una prova que viuen sota la tutela d’un estat ocu­pant i repres­siu.

Sabem qu√® passa quan la pol√≠tica no troba solu¬≠ci¬≠ons a casos d‚Äôaquesta gra¬≠ve¬≠tat: l‚Äôextre¬≠misme gua¬≠nya poder i l‚Äôacci√≥ vio¬≠lenta es con¬≠ver¬≠teix en l‚Äô√ļnic cam√≠ pos¬≠si¬≠ble per a molts. Despr√©s de tots els errors en s√®rie que ha com√®s, com negar-se a fer can¬≠vis en l‚Äôestat auton√≤mic i l‚Äôexces¬≠siva mobi¬≠lit¬≠zaci√≥ de mit¬≠jans per supri¬≠mir una pro¬≠testa il¬∑legal, per√≤ pac√≠fica, Espa¬≠nya ho tin¬≠dria tot per gua¬≠nyar si fos capa√ß de cal¬≠mar el seu ins¬≠tint puni¬≠tiu con¬≠tra Cata¬≠lu¬≠nya i obrir el cam√≠ a una soluci√≥ pac√≠fica. Manuel Car¬≠valho. (P√ļblico, Por¬≠tu¬≠gal. 15 oct.)

Cata­lu­nya ha creat un nou tipus d’acti­visme en línia. Tot­hom hi ha de parar atenció

Un grup inde¬≠pen¬≠den¬≠tista est√† apro¬≠fi¬≠tant les xar¬≠xes soci¬≠als i la tec¬≠no¬≠lo¬≠gia per orques¬≠trar les mas¬≠ses que pro¬≠tes¬≠ten. Ning√ļ sap qui hi ha al dar¬≠rere.

[…] Tsu¬≠nami Democr√†tic t√© un altre punt que marca la difer√®ncia: una nova apli¬≠caci√≥ per coor¬≠di¬≠nar l‚Äôacti¬≠vi¬≠tat de pro¬≠testa a tot Cata¬≠lu¬≠nya. Tsu¬≠nami l‚Äôha pre¬≠sen¬≠tat com una eina orga¬≠nit¬≠za¬≠tiva que pro¬≠met mane¬≠res inno¬≠va¬≠do¬≠res d‚Äôeva¬≠dir la detecci√≥ de la poli¬≠cia i coor¬≠di¬≠nar les acci¬≠ons.

L’apli­cació uti­litza tec­no­lo­gies de geo­lo­ca­lit­zació i d’amic a amic per garan­tir que només hi tin­guin accés mem­bres de con­fiança. Lau­rie Clarke (Wired, Estats Units. 19 oct.)

Els punts febles de la UE. De Tur­quia a Cata­lu­nya

Un dels prin­ci­pis de la Unió Euro­pea és inten­tar man­te­nir la pau. Ho porta en el seu ADN fun­da­ci­o­nal. El pro­blema és que, tot sovint, això sigui motiu de con­tra­dic­ci­ons. En el cas de l’atac de Tur­quia als kurds, per exem­ple, la Unió Euro­pea ha estat molt pru­dent a l’hora de con­dem­nar la invasió turca. Els turcs són clau per man­te­nir el flux de refu­gi­ats a l’Ori­ent Mitjà sota con­trol.

Cata­lu­nya n’és un altre exem­ple. Les llar­gues con­dem­nes de presó als polítics cata­lans només ser­vei­xen per tirar més lle­nya al foc. La Unió Euro­pea està para­lit­zada davant del govern espa­nyol. A causa del com­promís de la UE d’asso­lir el màxim con­sens pos­si­ble, no pot con­dem­nar res ni inter­ve­nir a Cata­lu­nya com els cata­lans insis­tei­xen que hau­ria de fer.

Cata­lu­nya i Tur­quia posen en evidència els punts febles de la Unió Euro­pea. D’altra banda, haver d’asso­lir com­pro­mi­sos cons­ta­ment també té els seus avan­tat­ges. Egil Hel­ga­son. (DV, Islàndia. 16 oct.)

L’atròfia d’un estat cons­ti­tu­ci­o­nal anti­de­mocràtic

L‚Äôestat de dret deixa molt marge per a la ima¬≠gi¬≠naci√≥ a Espa¬≠nya. Aix√≤ no sig¬≠ni¬≠fica que el pa√≠s es pugui posar al mateix sac que Pol√≤nia i Hon¬≠gria. En aquests pa√Įsos, hi ha una erosi√≥ de les ins¬≠ti¬≠tu¬≠ci¬≠ons i el poder tre¬≠ba¬≠lla estruc¬≠tu¬≠ral¬≠ment per acon¬≠se¬≠guir una erosi√≥ √†mplia de les regles del joc. No √©s el cas d‚ÄôEspa¬≠nya, on la causa del des¬≠con¬≠ten¬≠ta¬≠ment es troba en un altre lloc: en l‚Äôestat de dret, que situa un desig (leg√≠tim) democr√†tic en un √†mbit tab√ļ i no s‚Äôarriba a donar res¬≠posta als seus opo¬≠si¬≠tors. A hores d‚Äôara ja es pot afir¬≠mar que el seces¬≠si¬≠o¬≠nisme catal√† con¬≠ti¬≠nuar√† sent un mal¬≠de¬≠cap. Tal com va dir Jos√© Ortega y Gas¬≠set el 1921, Cata¬≠lu¬≠nya √©s com l‚Äôestat d‚Äô√†nim d‚Äôun home con¬≠dem¬≠nat a viure amb una dona que l‚Äôali¬≠menta per√≤ que no li agrada. Maar¬≠ten Colette (De Stan¬≠da¬≠ard, B√®lgica. 28 oct.)

El naci­o­na­lisme espa­nyol està confós

El naci¬≠o¬≠na¬≠lisme angl√®s des¬≠fer¬≠mat pel Bre¬≠xit no √©s el mateix que el naci¬≠o¬≠na¬≠lisme espa¬≠nyol des¬≠en¬≠ca¬≠de¬≠nat per la crisi cata¬≠lana. Encara no, almenys. El que marca el naci¬≠o¬≠na¬≠lisme espa¬≠nyol √©s fins a quin punt els apa¬≠rells jur√≠dics de l‚ÄôEstat han de fer com¬≠plir, sense pie¬≠tat, els prin¬≠ci¬≠pis d‚Äôuni¬≠tat espa¬≠nyola. Hi ha un pro¬≠fund naci¬≠o¬≠na¬≠lisme resi¬≠dual al cor de l‚ÄôEstat espa¬≠nyol que t√© les seves arrels en el per√≠ode fran¬≠quista i que mai ha estat puri¬≠fi¬≠cat ade¬≠qua¬≠da¬≠ment despr√©s de la dic¬≠ta¬≠dura. A Espa¬≠nya, el naci¬≠o¬≠na¬≠lisme esta¬≠tal est√† conf√≥s. √Čs per aix√≤ que podem tenir pol√≠tics ele¬≠gits envi¬≠ats a la pres√≥ pel sim¬≠ple fet d‚Äôhaver seguit els desit¬≠jos de l‚Äôelec¬≠to¬≠rat. I √©s per aix√≤ que hem d‚Äôenviar un mis¬≠satge fort: no podem tole¬≠rar els pre¬≠sos pol√≠tics en un estat nomi¬≠nal¬≠ment democr√†tic, a la UE, al segle XXI. Ignasi Ber¬≠nat i David Whyte (Open Demo¬≠cracy, Gran Bre¬≠ta¬≠nya. 14 oct.)
Informa:ELPUNTAVUI.CAT ( 4-11-2019)

191 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: