LA PREMSA INTERNACIONAL MOLT INTERESSADA PEL QUE OCORRE A CATALUNYA

“No decau l’interès internacional pel que ocorre a Catalunya ”
La premsa internacional segueix atenta a les protestes que s’esdevenen a Catalunya, per tercer dia consecutiu, contra la sentència del Tribunal Suprem espanyol als dirigents independentistes.

( MIQUEL PAYERAS )

A Amèrica Llatina segueixen amb atenció els fets que passen a Catalunya. “Crema el passeig de Gràcia”, destaca Clarín, de Buenos Aires: “aquesta avinguda distingida que, després de passar per les mans de Gaudí fou declarada Patrimoni de la Humanitat, ha estat aquesta nit de dimarts” escenari “de violentes protestes” entre els manifestant i les policies. “Per segon dia consecutiu seguiren les protestes contra la sentència als separatistes que el 2017 executaren un pla –fracassat- perquè Catalunya deixés de formar part d’Espanya”. Conta el rotatiu argentí que “fins unes 40.000 persones” es manifestaren pacíficament però que “la tensió anà desbordant la protesta i (grups de) manifestants començaren a llançar objecte a la policia”, començant així els aldarulls. “Els Comitès de Defensa de la República (CDR), tan qüestionats per les seves accions radicals a favor de la independència de Catalunya, convocaren els manifestants que prengueren fogueres i improvisaren barricades” en el centre de Barcelona. “La tensió més aspre es va viure la nit de dimarts a Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida, on els manifestants s’enfrontaren a les forces de seguretat”. Acaba la crònica amb un retrat si més no curiós: “quan les flames eren ja cendres i un silenci espès convertí la cridòria en un eco llunyà, diversos manifestants s’acostaven a acaramullar, enfront d’un comerç chic del Passeig de Gràcia, sabates, motxilles i cel·lulars perduts durant la batalla campal entre les forces de seguretat i els manifestants: ‘és perquè ho passin a buscar’ (els seus propietaris), escrigué amb foto un militant a les xarxes socials”.

El diari El Universal, tambĂŠ argentĂ­, fa una crònica breu dels fets del dimarts a Catalunya però sobretot l’interessa destacar que Josep Guardiola ha manifestat la seva crĂ­tica contra la sentència: “ha dit, mitjançant un vĂ­deo, que la sentència ‘és un atac directe als drets humans (…) ĂŠs inacceptable en l’Europa del segle XXI. Espanya viu una deriva autoritĂ ria’”.

A Ciutat de Mèxic, el diari Excelsior recull els aldarulls “que es viuen a Catalunya” com a conseqßència de la sentència del Tribunal Suprem: “els activistes que protesten contra la condemna als lĂ­der separatistes” han “xocat amb la policia” provocant aixĂ­ greus incidents. “Les autoritats espanyoles anunciaren que obriran una investigaciĂł contra el grup que convoca les protestes, auto anomenat Tsunami DemocrĂ tic (…) Una misteriosa organització” que s’organitza “a travĂŠs de les xarxes socials”.

A Europa, un dels diaris mĂŠs destacats del periodisme continental, el parisenc Le Monde, titula que “S’obre una nova etapa, plena d’incerteses, a Catalunya” i analitza que les posicions polĂ­tiques estan molt escorades i que no es veu una sortida, si mĂŠs no a curt termini. Explica que al respecte del referèndum d’autodeterminaciĂł es palesa la gran distĂ ncia que existeix entre les parts. Per una banda els independentistes el reclamen, diu, i fins i tot el consideren inexorable, com per exemple assegura Oriol Junqueras: “l’exvicepresident de la Generalitat, condemnat a 13 anys, deia ahir a Reuters que ‘estic que aquesta disputa es resoldrĂ  a les unes (…) Estem convençuts que tard o d’hora un nou referèndum serĂ  inevitable’”. Però, recorda el rotatiu francès, a l’altra banda, tant la dreta com el PSOE neguen aquesta possibilitat i els seus portaveus “asseguren que no hi ha cap possibilitat per portar endavant un referèndum d’autodeterminació” i a tall d’exemple posa les declaracions de la vicepresidenta del Govern espanyol, Carmen Calvo, quan deia, el dia anterior, que “aquest dret (d’autodeterminaciĂł) no existeix a cap ConstituciĂł europea: una part d’un territori no pot decidir pel conjunt”. Explica Le Monde que el Govern i el PSOE s’avenen, segons Calvo, “a una reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya” però, això sĂ­, “en el marc de la Constitució” i nomĂŠs desprĂŠs “d’haver reparat les ferides que ha provocat la fractura de la convivència” a Catalunya per mor del “procĂŠs d’independència”.

El britĂ nic The Guardian fa aquest dimecres un repĂ s als “enfrontament entre els manifestants i la policia” que “esclataren a Ăşltima hora del dimarts a Barcelona desprĂŠs que manifestacions pacĂ­fiques (…) acabaren per convertir-se en batalles”. Conta com “els manifestant encengueren focs i feren improvisades barricades pel centre de la ciutat abans que la policia espanyola i catalana carreguĂŠs amb porres” contra els activistes en ple “Passeig de GrĂ cia, que ĂŠs un elegant bulevard que alberga moltes de les botigues i hotels mĂŠs exclusius de la ciutat”.

“Batalla a Barcelona”, titula el Frankfurter Allgemeine Zeitung. Explica el rotatiu alemany que “una nova onada de protestes a la regió espanyola de Catalunya” s’han esdevingut “aquest dimarts” contra les sentències per als nou líders separatistes. “Barricades, caixes de cartró en flames, objectes contra la policia” i, per una altra banda, els agents “que vestien equips de protecció i escuts”. El resultat: “ferits i detinguts” tant a Barcelona com a Tarragona, Lleida i Girona com a conseqüència dels “greu enfrontaments”.

Amb paraules molt semblants descriu Der Spiegel els fets de la nit de dimarts. “Milers de persones sortiren als carrers per protestar” i inicialment “foren concentracions pacífiques” però “més tard hi hagué enfrontaments amb la policia, quan” alguns “partidaris del moviment per la independència ocuparen diversos carrers i carreteres i feren fogateres”.

El canal de rĂ dio i televisiĂł RĂşssia Today, coneguda com RT informa que “centenars de persones es concentraren aquest dimarts enfront la DelegaciĂł del Govern d’Espanya a Barcelona per mostrar el seu rebuig a la sentència del Tribunal Suprem que ha condemnat a nou lĂ­ders independentistes catalans a penes de 9 a 13 anys de presĂł. ‘Independència contra la sentència’ fou una de les consignes dels manifestants. Alguns, que anaven encaputxats, tiraren pedres contra els agents i intentaren rompre el cordĂł policial” i, aixĂ­, “es produĂŻren xocs” entre forces de seguretat i activistes, que aviat “s’estengueren per diverses zones de la ciutat” aixĂ­ com es repetiren “a d’altres ciutats de Catalunya”. Juntament amb la notĂ­cia RT aporta una anĂ lisi signada per l’escriptor i periodista madrileny Daniel BernabĂŠ, a la qual s’hi llegeix que “resulta xocant que persones que ocupaven un escĂł (…) siguin sentenciades a una dècada de presĂł. No hi ha antecedents comparables. Hores desprĂŠs de conèixer-se la sentència diferents protestes se succeeixen a les ciutats catalanes”. L’autor assegura que per arribar a aquest punt s’ha d’entendre que fa dos anys “es va reprimir salvatgement el referèndum independentista de l’1 d’octubre, sense valor legal, omplint els carrers catalans de policies i guĂ rdies civils (…) unes imatges que crearen una escena de component pre bèl¡lic entre trĂ gica i procaç. Salva pĂ tries en xandall dels diumenges”. Alhora, de l’altra banda “es proclamĂ  una repĂşblica d’un manera absolutament testimonial (…) un nyap de dimensions còsmiques” que fou “llegit per part de l’Estat com una mena del 23F de Felip VI, ĂŠs a dir com la manera d’acabar amb el qĂźestionament de les estructures polĂ­tiques i econòmiques” que estava creixent per mor de la gran crisi econòmica i del escĂ ndols de corrupciĂł. “Per tot això, lluny de buscar la resoluciĂł del conflicte el que es vol ĂŠs que no acabi, mantenint-lo aixĂ­ en un estat latent”.
Informa:ELTEMPS.CAT (17-10-2019)

271 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: