LA PREMSA INTERNACIONAL MOLT INTERESSADA PEL QUE OCORRE A CATALUNYA

“No decau l’interès internacional pel que ocorre a Catalunya ”
La premsa internacional segueix atenta a les protestes que s’esdevenen a Catalunya, per tercer dia consecutiu, contra la sentència del Tribunal Suprem espanyol als dirigents independentistes.

( MIQUEL PAYERAS )

A Amèrica Llatina segueixen amb atenció els fets que passen a Catalunya. “Crema el passeig de Gràcia”, destaca Clarín, de Buenos Aires: “aquesta avinguda distingida que, després de passar per les mans de Gaudí fou declarada Patrimoni de la Humanitat, ha estat aquesta nit de dimarts” escenari “de violentes protestes” entre els manifestant i les policies. “Per segon dia consecutiu seguiren les protestes contra la sentència als separatistes que el 2017 executaren un pla –fracassat- perquè Catalunya deixés de formar part d’Espanya”. Conta el rotatiu argentí que “fins unes 40.000 persones” es manifestaren pacíficament però que “la tensió anà desbordant la protesta i (grups de) manifestants començaren a llançar objecte a la policia”, començant així els aldarulls. “Els Comitès de Defensa de la República (CDR), tan qüestionats per les seves accions radicals a favor de la independència de Catalunya, convocaren els manifestants que prengueren fogueres i improvisaren barricades” en el centre de Barcelona. “La tensió més aspre es va viure la nit de dimarts a Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida, on els manifestants s’enfrontaren a les forces de seguretat”. Acaba la crònica amb un retrat si més no curiós: “quan les flames eren ja cendres i un silenci espès convertí la cridòria en un eco llunyà, diversos manifestants s’acostaven a acaramullar, enfront d’un comerç chic del Passeig de Gràcia, sabates, motxilles i cel·lulars perduts durant la batalla campal entre les forces de seguretat i els manifestants: ‘és perquè ho passin a buscar’ (els seus propietaris), escrigué amb foto un militant a les xarxes socials”.

El diari El Universal, també argentí, fa una crònica breu dels fets del dimarts a Catalunya però sobretot l’interessa destacar que Josep Guardiola ha manifestat la seva crítica contra la sentència: “ha dit, mitjançant un vídeo, que la sentència ‘és un atac directe als drets humans (…) és inacceptable en l’Europa del segle XXI. Espanya viu una deriva autoritària’”.

A Ciutat de Mèxic, el diari Excelsior recull els aldarulls “que es viuen a Catalunya” com a conseqüència de la sentència del Tribunal Suprem: “els activistes que protesten contra la condemna als líder separatistes” han “xocat amb la policia” provocant així greus incidents. “Les autoritats espanyoles anunciaren que obriran una investigació contra el grup que convoca les protestes, auto anomenat Tsunami Democràtic (…) Una misteriosa organització” que s’organitza “a través de les xarxes socials”.

A Europa, un dels diaris més destacats del periodisme continental, el parisenc Le Monde, titula que “S’obre una nova etapa, plena d’incerteses, a Catalunya” i analitza que les posicions polítiques estan molt escorades i que no es veu una sortida, si més no a curt termini. Explica que al respecte del referèndum d’autodeterminació es palesa la gran distància que existeix entre les parts. Per una banda els independentistes el reclamen, diu, i fins i tot el consideren inexorable, com per exemple assegura Oriol Junqueras: “l’exvicepresident de la Generalitat, condemnat a 13 anys, deia ahir a Reuters que ‘estic que aquesta disputa es resoldrà a les unes (…) Estem convençuts que tard o d’hora un nou referèndum serà inevitable’”. Però, recorda el rotatiu francès, a l’altra banda, tant la dreta com el PSOE neguen aquesta possibilitat i els seus portaveus “asseguren que no hi ha cap possibilitat per portar endavant un referèndum d’autodeterminació” i a tall d’exemple posa les declaracions de la vicepresidenta del Govern espanyol, Carmen Calvo, quan deia, el dia anterior, que “aquest dret (d’autodeterminació) no existeix a cap Constitució europea: una part d’un territori no pot decidir pel conjunt”. Explica Le Monde que el Govern i el PSOE s’avenen, segons Calvo, “a una reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya” però, això sí, “en el marc de la Constitució” i només després “d’haver reparat les ferides que ha provocat la fractura de la convivència” a Catalunya per mor del “procés d’independència”.

El britànic The Guardian fa aquest dimecres un repàs als “enfrontament entre els manifestants i la policia” que “esclataren a última hora del dimarts a Barcelona després que manifestacions pacífiques (…) acabaren per convertir-se en batalles”. Conta com “els manifestant encengueren focs i feren improvisades barricades pel centre de la ciutat abans que la policia espanyola i catalana carregués amb porres” contra els activistes en ple “Passeig de Gràcia, que és un elegant bulevard que alberga moltes de les botigues i hotels més exclusius de la ciutat”.

“Batalla a Barcelona”, titula el Frankfurter Allgemeine Zeitung. Explica el rotatiu alemany que “una nova onada de protestes a la regió espanyola de Catalunya” s’han esdevingut “aquest dimarts” contra les sentències per als nou líders separatistes. “Barricades, caixes de cartró en flames, objectes contra la policia” i, per una altra banda, els agents “que vestien equips de protecció i escuts”. El resultat: “ferits i detinguts” tant a Barcelona com a Tarragona, Lleida i Girona com a conseqüència dels “greu enfrontaments”.

Amb paraules molt semblants descriu Der Spiegel els fets de la nit de dimarts. “Milers de persones sortiren als carrers per protestar” i inicialment “foren concentracions pacífiques” però “més tard hi hagué enfrontaments amb la policia, quan” alguns “partidaris del moviment per la independència ocuparen diversos carrers i carreteres i feren fogateres”.

El canal de ràdio i televisió Rússia Today, coneguda com RT informa que “centenars de persones es concentraren aquest dimarts enfront la Delegació del Govern d’Espanya a Barcelona per mostrar el seu rebuig a la sentència del Tribunal Suprem que ha condemnat a nou líders independentistes catalans a penes de 9 a 13 anys de presó. ‘Independència contra la sentència’ fou una de les consignes dels manifestants. Alguns, que anaven encaputxats, tiraren pedres contra els agents i intentaren rompre el cordó policial” i, així, “es produïren xocs” entre forces de seguretat i activistes, que aviat “s’estengueren per diverses zones de la ciutat” així com es repetiren “a d’altres ciutats de Catalunya”. Juntament amb la notícia RT aporta una anàlisi signada per l’escriptor i periodista madrileny Daniel Bernabé, a la qual s’hi llegeix que “resulta xocant que persones que ocupaven un escó (…) siguin sentenciades a una dècada de presó. No hi ha antecedents comparables. Hores després de conèixer-se la sentència diferents protestes se succeeixen a les ciutats catalanes”. L’autor assegura que per arribar a aquest punt s’ha d’entendre que fa dos anys “es va reprimir salvatgement el referèndum independentista de l’1 d’octubre, sense valor legal, omplint els carrers catalans de policies i guàrdies civils (…) unes imatges que crearen una escena de component pre bèl·lic entre tràgica i procaç. Salva pàtries en xandall dels diumenges”. Alhora, de l’altra banda “es proclamà una república d’un manera absolutament testimonial (…) un nyap de dimensions còsmiques” que fou “llegit per part de l’Estat com una mena del 23F de Felip VI, és a dir com la manera d’acabar amb el qüestionament de les estructures polítiques i econòmiques” que estava creixent per mor de la gran crisi econòmica i del escàndols de corrupció. “Per tot això, lluny de buscar la resolució del conflicte el que es vol és que no acabi, mantenint-lo així en un estat latent”.
Informa:ELTEMPS.CAT (17-10-2019)

193 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: