LA PRIMERA TRANSMISSIÓ DE RUGBI EN CATALÀ A CATALUNYA DEL NORD VA ESTAR A PUNT DE PETAR EL SERVIDOR

Skip to content

Contacte

“La primera retransmissió de rugbi en català va estar a punt de fer petar el servidor”

( RAÜL G. ARANZUEQUE )

Raül G. Aranzueque

La periodista de Ràdio Arrels Laura Bertran és un dels responsables de les retransmissions de rugbi en català que l’emissora de Perpinyà va engegar el dijous passat, un esdeveniment que ha generat una gran expectació a la Catalunya Nord. El Diari de la llengua ha parlat amb ella per valorar l’experiència i repassar la situació de la llengua al nord del país.

Com va anar la primera retransmissió?

Va anar bé. Com que era el primer cop tots estàvem pendents de les connexions, del so…Més dels aspectes tècnics que dels esportius. Va ser emocionant, amb remuntada inclosa i una victòria ajustada.

Sou aficionada al rugbi?

He de reconèixer que soc més aficionada al futbol, però aquí, encara que no segueixis tots els partits, sempre acabes mirant què ha fet l’USAP, què han fet els Dracs… i t’engresques quan arriba el final de temporada.

Qui és més popular: la USAP o els Dracs?

No m’hi pronunciaré per no provocar una guerra civil! Conviuen prou bé. Potser fa vint anys hi havia més guerra entre rugbi a 13 i a 15 i ara s’ha apaivagat una mica.

Quants oients van seguir la primera retransmissió?

No sabem el nombre d’oients de l’FM però el director diu que vam estar a punt de petar el servidor d’internet. Hi havia moltes connexions i suposem que és perquè també hi havia molta atenció del territori de parla catalana que, evidentment, no ens podia escoltar per l’FM. També sabem de gent que ho mirava, malgrat el decalatge, amb el so de Ràdio Arrels i a la televisió. Algú ens va dir que amb una retransmissió d’una televisió russa hi havia quasi sincronització.

Déu n’hi do.

Està bé saber que hi ha gent que t’escolta, però Ràdio Arrels mai ha estat una ràdio obsessionada per l’audiència, ni tenim publicitat. Si algú vol sentir la llengua catalana sap que pot sintonitzar Ràdio Arrels. Si volguéssim que ens escoltés molta gent ho faríem en francès.

Com s’ha rebut a la Catalunya Nord la iniciativa?

Ha arribat una mica per sorpresa, amb la temporada ja començada. La Plataforma per la Llengua ho havia anunciat fa unes setmanes, però potser la notícia no va acabar d’arribar a Catalunya Nord. Vam fer el comunicat la setmana passada perquè no volíem anunciar-ho fins que estigués a punt i ara ja ho hem comunicat a totes les penyes. Esperem que partit rere partit es vagi engrescant la cosa.

“La llei de les llengües dites regionals és un pas endavant que no ha de quedar en paper mullat”

Sou el Puyal del rugbi?

No farem la mateixa tasca que Puyal. No tenim els mitjans, ni un filòleg al costat que ens ajudi. No pretenem arribar tan lluny, però al nostre nivell intentarem introduir novetats i recuperar paraules del rugbi dels vilatges. Cada poble té el seu equip de rugbi i intentarem escoltar-los més i quan hi ha un mot en català agafar-lo. Esperem anar incrementant el vocabulari. Encara hi ha mots que estàs acostumat a utilitzar-los en francès i no saps com adaptar-los.

Heu incorporat ja alguna paraula?

Sí. Per exemple, el que en francès es diu coup de sifflet, la xiulada de l’àrbitre, nosaltres ho hem adaptat com a cop de xiulet. També farem incorporacions que la gent ens fa per les xarxes.

Una mica de tasca de l’estil de la de Puyal sí que feu.

Sí, però no és el mateix desplegament. Aquí som tres per fer tota la transmissió, la part tècnica…, però no per manca de mitjans volem que sigui menys bo. No tindrem un filòleg que ens escolti per després corregir-nos, però les xarxes socials poden fer aquest paper. La gent que ens escolta ens pot dir: “això es pot dir així” i ho podem valorar.

Quin paper juga la Plataforma per la Llengua en les retransmissions de rugbi?

Un paper financer i de divulgació. Ràdio Arrels és una ràdio associativa amb pocs treballadors: som uns cinc o sis perquè alguns són a mitja jornada i l’amplitud horària és limitada i fer un partit de rugbi suposa que durant la jornada hi ets menys hores. Amb l’aportació de la Plataforma per la Llengua podem ampliar l’horari laboral sense que repercuteixi sobre el cost de funcionament de Ràdio Arrels. La Plataforma per la Llengua és també un referent a nivell de divulgació de la notícia.

Com és l’oient tipus de Ràdio Arrels?

Hi ha gent molt diversa. Hi ha gent que aprèn el català, hi ha gent que ens escolta només per la música perquè intentem posar una música diferent de les ràdios comercials, hi ha el militant que ens coneix de sempre i ens segueix perquè som en català, hi ha els que es volen informar del que passa a Catalunya Sud…

“Els catalans del sud de seguida ens canvien al castellà o al francès i això desmoralitza”

Aquest any Ràdio Arrels fa quaranta anys. Feu alguna cosa especial per celebrar-ho?

La idea és de fer una festa i d’implicar-hi les escoles Arrels. Estàvem treballant amb els alumnes perquè fessin entrevistes a antics alumnes o a antics càrrecs de la història d’Arrels. La festa és prevista, de moment, per al 29 de maig al Palau dels Reis de Mallorca. De moment no està pas anul·lada, però estem pendents de la pandèmia. També hi haurà una exposició amb un llibre de quaranta anys de ràdio i de país.

Abans parlàveu de l’escola Arrels. Quin impacte tindrà en l’educació en català la Llei de “llengües regionals” aprovada fa uns dies a l’Assemblea Nacional?

Primer he de dir que l’exemple que va posar el diputat Paul Molac d’única escola pública amb immersió lingüística és l’escola Arrels. És l’única que, des del 1995, va aconseguir l’especificitat de fer ensenyament immersiu en llengua dita regional de tot l’Estat francès. L’escola Arrels va ser l’única que ho va aconseguir bàsicament perquè només hi havia un sol centre i els van deixar fer pensant que potser no aguantarien. Hi havia una escletxa que es va mig obrir. Ara estaria bé que les Bressola es poguessin incloure en l’ensenyament públic, que se les ajudi i que els pares d’alumnes sàpiguen que encara que al seu poble no hi hagi ensenyament bilingüe se’ls ajudarà econòmicament per inscriure els seus fills a l’escola del vilatge veí.

Quins altres aspectes positius té la llei?

També hi ha la qüestió dels noms. Les Núria, Martí, Lluís podran portar accent, que és força important. I la retolació bilingüe. El més important és que no quedi en paper mullat. Una cosa és que hi hagi la llei i l’altra, que es faci aplicar, que es posin mitjans i no sigui una declaració d’intencions que al final no s’acaba aplicant. Ja n’hi havia, de lleis, i no totes s’aplicaven del tot. Però és un pas endavant.

Sou optimista pel que fa a la situació de la llengua a la Catalunya Nord?

Jo soc optimista per a tot. Si no, pleguem, me’n vaig a qualsevol mitjà francès, guanyaré més i fora noses. No hauré d’explicar per què parlo català quan m’ho pregunten pel carrer. Ara molta gent et diu: “És una llàstima que no l’hagi après, que no me l’hagin parlat a casa, ni ensenyat a l’escola”. Ho troben com una mancança quan fa un temps deien que no servia de res. Com més mundialitzats som més necessitem pertànyer a un lloc. I això també ho noten la gent que ve de fora: veuen la bandera, l’eslògan de fier d’être catalan, en el rugbi, van a les classes de sardana, escolten Ràdio Arrels i s’apunten als cursos de català per a adults.

I ja tenen prou àmbits per practicar-lo?

Hi ha molta gent que fa classes de català per a adults i vol anar a practicar al mercat de Figueres. Els costa molt perquè els catalans del sud quan noten una mica de dificultats de seguida els canvien al castellà o al francès i això els desmoralitza perquè pensen que parlen malament i no és forçosament això. A mi m’ha passat que quan dic que soc de Perpinyà, si abans em parlaven en català, es passen al castellà. Canvien de xip.
Informa:DIARIDELALLENGUA.CAT (13-4-2021)

114 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: