LA PRODUCCIÓ CINEMATOGRÀFICA EN CATALÀ CONTINUA TOCANT FONS

La producció de cinema en català segueix sota mínims. Així es desprèn de la llista de candidatures als 14ns premis Gaudí, la cerimònia de lliurament dels quals se celebrarà el diumenge 6 de març a la Sala Oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), tal com informa l’Acadèmia del Cinema Català. La nova junta, presidida per Judith Colell, vol “impulsar un canvi de format en la cerimònia i traslladar-la a aquest espai emblemàtic del Palau Nacional de Montjuïc, un dels escenaris més espectaculars de Barcelona i una de les sales més grans d’Europa”. El Premi Especial del Públic s’entregarà, per segon any consecutiu, des de la Sala Mozart de Calella, el cinema més antic de Catalunya. Les nominacions als premis Gaudí es coneixeran el 25 de gener. De moment ja se saben les candidatures que els acadèmics podran votar fins a l’11 de gener del 2022. Per les 22 estatuetes competiran 59 títols: 23 llargmetratges de ficció, 10 documentals, 1 film d’animació, 4 pel·lícules per a televisió, 6 pel·lícules europees i 15 curtmetratges.

La producció cinematogràfica en català continua amb les mateixes xifres preocupants de l’any passat, quan va tocar fons, amb només 6 llargmetratges de ficció en llengua catalana, “una de les xifres més baixes de la història dels premis (només superada per la primera edició dels Gaudí, amb 4 pel·lícules candidates)”, tal com recorda l’Acadèmia. En el total de categories, 22 de les 53 produccions catalanes candidates s’han rodat en català, 29 en altres llengües (25 d’elles en castellà) i 2 són sense diàlegs. Per tant, el 41% de produccions de l’any són en versió original catalana, “xifra que representa una lleugera pujada respecte a l’any passat, quan de les 54 produccions catalanes candidates només 17 (un 33%) tenien el català com a llengua original majoritària”. La recuperació es deu sobretot a l’augment de llargmetratges documentals (3 el 2021, 1 el 2020) i curtmetratges rodats en català (10 el 2021, 6 el 2020).

Segons l’Acadèmia, “la dada més alarmant en relació amb la llengua és la mitjana de pressupost: mentre que les pel·lícules en versió original catalana no superen els 720.000 euros de mitjana, les que han estat rodades en altres llengües se situen en els 2 milions d’euros de pressupost mitjà, i inclouen els únics 5 títols que superen els 3,2 milions de pressupost mitjà europeu”. Males notícies també pel que fa a la paritat i a la diversitat, tal com recull l’informe de l’Acadèmia i els col·lectius Dones Visuals i Ficcial.

Les sis candidates a ser nominades com a millors pel·lícules del 2021 són Sis dies corrents, de Neus Ballús; El ventre del mar, d’Agustí Villaronga; Visitant, d’Alberto Evangelio; El cau, de Pere Solés; Cineclub, de Mireia Schröder i Carles Gorres, i Tros, de Pau Calpe Rufat. En la categoria de millor pel·lícula en llengua no catalana competeixen 17 llargmetratges: ¡Corten!, de Marc Ferrer; 15 horas, de Judith Colell; Armugán. El último acabador, de Jo Sol; Bajocero, de Lluís Quílez; Chavalas, de Carol Rodríguez; Donde caben dos, de Paco Caballero; Dos, de Mar Targarona; Las leyes de la frontera, de Daniel Monzón; Libertad, de Clara Roquet; El amor en su lugar, de Rodrigo Cortés; Mediterráneo, de Marcel Barrena; Mía y Moi, de Borja de la Vega; Ombligo, de José Val Bal; Pan de limón con semillas de amapola, de Benito Zambrano; Solo una vez, de Guillermo Ríos; Tres, de Juanjo Giménez, i Un film dans les rêves, de Francesc Alarcón.

En la categoria de millor pel·lícula d’animació no hi haurà emoció, perquè només hi ha una candidata: Mironins (la pel·lícula),de Mikel Mas Bilbao i Txesco Montalt. En la categoria de pel·lícules per a televisió participen Berenàveu a les fosques, de Sílvia Quer; Frederica Montseny: la dona que parla, de Laura Mañá; Tocats pel foc, de Santi Lapeira, i Un mundo para Julius, de Rossana Díaz Costa.

Les deu pel·lícules documentals, seleccionades d’entre els 19 títols inscrits, són Balandrau, infern glaçat, de Guille Cascante; Breathe, de Susanna Barranco; El niño de fuego, d’Ignacio Acconcia; L’última cinta des de Bòsnia, d’Albert Solé; Magaluf Ghost Town, de Miguel Ángel Blanca; Pedra pàtria, de Macià Florit; Perifèria, de Xavi Esteban i Odei A. Etxearte; Sedimentos, d’Adrián Silvestre; El retorn: la vida després de l’ISIS, d’Alba Sotorra, i Un blues per a Teheran, de Javier Tolentino.

Informa:ARA.CAT (17-XI-2021)

80 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: