LA PUGNA ETERNA ENTRE PUIGDEMONT I JUNQUERAS: UN ULL A LES NEGOCIACIONS I L’ALTRE A LA JUST√ćCIA

ova legislatura
La pugna infinita de Puigdemont i Junqueras
El 14-F afavoreix l’estrat√®gia del l√≠der d’ERC, per√≤ no fa desapar√®ixer la influ√®ncia de l’expresident, condicionat per l’horitz√≥ judicial a B√®lgica
( ORIOL MARCH )
La dist√†ncia pol√≠tica entre Lledoners i Waterloo, entre Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, ha anat m√©s enll√† dels 1.239 quil√≤metres que separen els dos punts. Des de la legislatura del refer√®ndum, les relacions entre els l√≠ders d’ERC i de Junts han impregnat el proc√©s i totes les convocat√≤ries electorals que s’han celebrat a Catalunya. La del 14-F no ha estat una excepci√≥: dins del camp independentista, el gran dubte que havien de dirimir les urnes √©s quina estrat√®gia s’imposava. Si la de Junqueras -“via √†mplia”, m√† estesa amb el govern espanyol, contemporitzaci√≥ del proc√©s- o b√© la de Puigdemont, amb la “confrontaci√≥ intel¬∑ligent” al frontispici i la legitimitat de l’1-O i de la declaraci√≥ d’independ√®ncia com a principals arguments. El president d’ERC, ja inhabilitat i amb Pere Aragon√®s com a relleu, ha vist com l’aposta pel pragmatisme ha funcionat malgrat que la campanya no va arrencar amb bones enquestes. Ha guanyat a Junts, per√≤ amb un marge esc√†s de 35.000 vots, 1,2 punts i un esc√≥ que no aparta els socis de l’equaci√≥.

Un bon coneixedor dels dos dirigents assenyala a Naci√≥Digital que el resultat ha “afectat” Puigdemont -√©s la primera vegada que, encap√ßalant una llista, ha perdut davant d’ERC-, per√≤ que al mateix temps Junts s’ha afanyat a donar-li la volta a la situaci√≥. En lloc de continuar criticant com en campanya el full de ruta dels republicans, els han cedit la iniciativa en la negociaci√≥ i els han reclamat comen√ßar, precisament, per quin ha de ser el futur del proc√©s. “Ara els toca aterrar la via √†mplia, m√©s enll√† del que digui el llibre de Junqueras i Marta Rovira”, assenyala un dirigent de Junts en refer√®ncia a l’assaig -Tornarem a v√®ncer i com ho farem (Ara Llibres)- publicat al setembre.

En certa manera, el llibre pensat per fixar estrat√®gia va acabar sent tamb√© una resposta a les mem√≤ries de Puigdemont, que van causar un terrabastall en bona part dels estrats en qu√® es divideix l’independentisme. La publicaci√≥ del primer volum va arribar quan feia poc que l’expresident i Junqueras havien reiniciat els contactes despr√©s d’anys de dificultats per la repressi√≥ i la vor√†gine -sovint empeltada de picabaralles- del dia a dia entre socis. La revocaci√≥ del tercer grau va impedir que el contacte entre els l√≠ders del Govern que va promoure l’1-O deriv√©s en una recuperaci√≥ completa de la confian√ßa. Que la sintonia pol√≠tica tendeix a ser escassa s’ha acabat demostrant en campanya: Junqueras va vincular Junts a casos de corrupci√≥, i Puigdemont va acusar ERC de voler rebre “medalles” com a homes d’Estat.

El resultat ha concedit als republicans l’oportunitat de governar la Generalitat per primera vegada en vuit d√®cades, i els deixa en posici√≥ de for√ßa per negociar amb els qui han estat els seus socis durant dues legislatures. “Ara tenen l’oportunitat de demostrar que estan preparats per substituir-nos”, remarca un alt dirigent de Junts. De moment, aix√≤ s√≠, el repartiment de cadires es troba en un segon pla: la prioritat √©s pactar una estrat√®gia i els de Puigdemont aspiren a calendaritzar com i quan ha de ser el nou pols amb l’Estat derivat de la negativa de Pedro S√°nchez a negociar. “No hem de renunciar a la unilateralitat”, insisteixen des de la sala de m√†quines de Junts. Al seu torn, ERC es referma en la idea del Govern del “3 d’octubre”, i posa pressi√≥ a les forces independentistes.

L’independentisme, en tot cas, ha de fer en els pr√≤xims dies tots els deures pendents des de la tardor del 2017. Ni hi va haver unitat estrat√®gica per afrontar la sent√®ncia del Suprem contra els l√≠ders de l’1-O, ni tampoc quan es va inhabilitar Quim Torra. Junqueras ha convertit Madrid en un dels epicentres de la via d’ERC -els republicans insisteixen portes endins que √©s una aposta “estrat√®gica” i no t√†ctica dins la qual s’hi inclou la taula de di√†leg-, i Puigdemont desconfia sense matisos de S√°nchez. L’amnistia amb el PSOE a la Moncloa, ha dit, √©s un “unicorn”. Per aix√≤, un dels problemes nuclears de la negociaci√≥ posterior al 14-F √©s pactar qu√® fer a Madrid, on l’independentisme suma 23 diputats i tres maneres de fer diferents.

Un ull a les negociacions, l’altre a la just√≠cia

L’expresident i l’exvicepresident no formen part del dia a dia de les negociacions, per√≤ les monitoritzen. Puigdemont reporta directament amb Laura Borr√†s, que fa dues setmanes va ser a Waterloo. Junqueras ha buscat, des que t√© el tercer grau, accentuar el perfil institucional amb reunions amb patronals, sindicats i agents econ√≤mics i socials del pa√≠s. Tots dos, aix√≤ s√≠, tenen un ull a la pol√≠tica i un als jutjats, perqu√® estan pendents de qu√® passa amb la classificaci√≥ penitenci√†ria -el l√≠der d’ERC- i l’aixecament de la immunitat per part del ple del Parlament Europeu -el cap de files de Junts-.

Junqueras t√© interioritzat que encara li poden quedar anys a la pres√≥, i Puigdemont es prepara per tornar davant la just√≠cia belga en cas que l’Eurocambra validi el suplicatori enviat pel Tribunal Suprem. Aquesta vegada, aix√≤ s√≠, les regles del joc poden canviar, perqu√® el magistrat instructor Pablo Llarena -vell conegut per tots els l√≠ders del proc√©s, arquitecte de la pres√≥ preventiva al costat de Carmen Lamela- planteja si el Tribunal de Just√≠cia de la Uni√≥ Europea (TJUE) t√© alguna cosa a dir sobre les euroordres.

Europa va registrar, el maig del 2019, l’√ļltim duel directe entre Puigdemont i Junqueras. El l√≠der de Junts es va imposar amb comoditat, per√≤ ha vist com en altres conteses -Congr√©s dels Diputats, municipals i les √ļltimes al Parlament- l’ha avan√ßat ERC. L’empat infinit entre els dos dirigents, estendards de l’independentisme i ancorats a primera fila malgrat el pas del temps i la promoci√≥ de nous lideratges, impacta de ple en unes negociacions que, per ara, tenen a veure m√©s amb el qu√® que amb el qui. Precisament, els dos conceptes que han causat m√©s lesions en la relaci√≥ que mantenen.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (7-3-2021)

163 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: