LA ” PUNYALADA” DE MART√ćN VILLA A L’INDEPENDENTISME CANARI

( ORIOL CORTACANS )
La “punyalada” de Mart√≠n Villa
Arran la citaci√≥ de la just√≠cia argentina a l‚Äôexministre i exdiputat del PP Mart√≠n Villa per crims contra la humanitat per la seua possible responsabilitat en 12 assassinats durant la Transici√≥, rescatem aquest article publicat en el n√ļmero 608 d‚Äôaquest setmanari, als quioscos durant la tercera setmana de febrer de 1996. L‚Äôadvocat de Tenerife Antonio Cubillo, fundador del Moviment per l‚ÄôAutodeterminaci√≥ i Independ√®ncia de l‚ÄôArxip√®lag Canari, va ser un dels qui m√©s va investigar els afers t√®rbols de Mart√≠n Villa durant la Transici√≥, quan feia de ministre espanyol d‚ÄôInterior, des d‚Äôon se sospita que va intentar assassinar el l√≠der independentista canari, que va faltar el 2012 als 82 anys.

Antonio Cubillo podria dur Rodolfo Mart√≠n Villa, ex-ministre de Governaci√≥ de l’√®poca d’UCD, al banc dels acusats. El seu cas ha estat reobert fa poc, amb proves suficients per condemnar un dels actuals l√≠ders del PP.

El cas Cubillo √©s el d’un atemptat fallit per frenar l’independentisme canari. Els serveis secrets espanyols es barregen amb els alemanys en uns tr√†fecs obscurs, absolutament al marge de la llei, en qu√® hi ha involucrats el PSOE i actuals dirigents del PP.

El 5 d’abril del 1978 ha quedat per sempre en la mem√≤ria d’Antonio Cubillo, llavors exiliat a Alg√®ria: “Anava cap a casa, vaig ficar-me a l’ascensor i, amb mi, van entrar-hi dos individus vestits de cuir negre. Quan vaig pitjar el bot√≥ i es va encendre el llum em van agafar entre tots dos, l’un per davant i l’altre per darrere i em van cosir a punyalades”. Per sort un ve√≠ ho va veure i va espantar els agressors, que van sortir corrents, van tirar el ganivet de pesca submarina ensangonat als jardins d’un col¬∑legi que hi havia a prop i van fugir.

Unes hores despr√©s la policia algeriana els detenia. A requeriment de Cubillo tamb√© van detenir Enrique Ballester: “Els vaig dir que hi tenia a veure. L’home havia estat un agent franquista molt conegut de la policia algeriana. Despr√©s va tornar a Alg√®ria, presentat per Felipe Gonz√†lez com a representant dels socialistes. Hi va fer negocis molt grossos en benefici del PSOE, a Alg√®ria”. Per√≤ Ballester tenia contactes dins el departament algeri√† dels moviments d’alliberament, en concret amb un coronel algeri√† de passat turbulent, anomenat Hofman, que el va treure de la pres√≥. M√©s endavant, Hofman, que passava informaci√≥ al PSOE, fou descobert pels algerians i expulsat del pa√≠s.

Al cap d’un mes de l’atemptat hi va haver el judici. Juan Antonio Alfonso Gonz√†lez i Jos√© Luis Cort√©s Rodr√≠guez foren condemnats a pena de mort i a vint anys de pres√≥ respectivament. Despr√©s de passar set anys com a presos pol√≠tics, el nou president algeri√†, Chadli Benjedid els va indultar. Aix√≠, doncs, el dia 15 de gener de 1985, Alfonso i Cort√©s tornen Madrid a cremadent per explicar qui era que els havia contractat per fer l’atemptat. Aquest mateix any, Antonio Cubillo tamb√© aconsegueix de tornar a les Can√†ries i de seguida presenta una den√ļncia per intent d’assassinat. Per√≤ abans ha de passar per Madrid on l’esperava un sol sumari contra seu: com a inductor d’uns quants delictes d’estralls, el 1978, en qualitat de l√≠der del Moviment Per l’Autodeterminaci√≥ i la Independ√®ncia de l’Arxip√®lag Canari (MPAIAC). Va guanyar el judici perqu√® durant les dates d’actuaci√≥ que li imputaven ell era a l’hospital Mustaf√† d’Alger en convalesc√®ncia. El cas fou sobresegut.

Amb la moral del victori√≥s, si b√© minusv√†lid a conseq√ľ√®ncia de l’atemptat, va comen√ßar la persecuci√≥ judicial dels responsables de l’agressi√≥.

Espinosa, l’home de Mart√≠n Villa

El cas Cubillo va passar a l’Audi√®ncia Nacional espanyola. I aqu√≠ comencen a investigar els fets i a prendre declaraci√≥ tant a Cort√©s com a Alfonso. Evidentment, van cantar tot d’una. El tribunal va trobar culpable “en fase preparat√≤ria, interm√®dia i de realitzaci√≥ del fet” un reconegut confident de la policia, i alhora representant d’UGT i del PSOE a Alg√®ria, anomenat Jos√© Luis Espinosa. Per√≤ la sent√®ncia anava m√©s enll√† i destacava la participaci√≥ de tercers, “homes de darrere”, que pertanyien a l’aparell de la policia espanyola i que havien dirigit Espinosa. Tal com van explicar Espinosa i els dos mercenaris a la premsa, la preparaci√≥ va anar d’aquesta manera: sota les ordres del Ministeri de Governaci√≥, decidides en una reuni√≥ a Madrid amb els comissaris Roberto Conesa i Jos√© Sanz i el ministre Mart√≠n Villa, Espinosa va anar a Bordeus a buscar Juan Antonio Alfonso Gonz√†lez. Es coneixien de quan Espinosa s’havia infiltrat dins el FRAP. Calia conv√®ncer el mercenari que Cubillo era un espia de la CIA a Alg√®ria i que calia matar-lo.

Alfonso havia estat minaire a Ast√ļries, paracaigudista, era h√†bil amb el ganivet i decidit. Va acceptar. Van fer cap a Alg√®ria per con√®ixer el terreny i la v√≠ctima. Alfonso no les tenia totes, per√≤ Espinosa el va pressionar per continuar l’operaci√≥. Van buscar un segon mercenari, Jos√© Luis Cort√©s Ram√≠rez, natural de Huelva i ex-legionari franc√®s. Durant el judici Alfonso va insistir molt a implicar els serveis secrets espanyols, i va explicar: “El govern em va prometre una feina que encara ara espero”.

A Espinosa, li van caure vint anys de pres√≥ major, quan es va acabar el judici, l’any 1988. Tamb√© hi van apar√®ixer noms de policies com Roberto Conesa, Mariano Nicol√†s, o √†dhuc el general Gonz√†lez Hierro. La sent√®ncia, ratificada despr√©s pel Tribunal Suprem, era la primera que parlava de crim d’estat, i recomanava d’obrir noves dilig√®ncies per esbrinar qui hi havia al darrere. Antonio Cubillo ho veia, i ho veu, molt clar: Rodolfo Mart√≠n Villa. L’al¬∑ludit ja havia sentit aix√≤ de boca d’Espinosa, per√≤ no defensar- se, si ho deia Cubillo, era confirmar l’acusaci√≥, i per aix√≤ va emprendre una querella. Tant la querella que va arribar a l’Audi√®ncia Nacional espanyola com la que va anar al Suprem van ser guanyades, totes dues, per Cubillo.

Aix√≠ les coses, l’any 91 es van obrir les dilig√®ncies pr√®vies per continuar la investigaci√≥. Per√≤ la incompareixen√ßa del supercomissari Conesa, que havia fugit al Carib, i la desestimaci√≥ d’unes proves, van fer arxivar el cas.

El passaport, els policies i els alemanys

Per√≤ Cubillo no volia deixar-ho aqu√≠, per m√©s que es veia frenat pel govern socialista, que no volia ocupar-se del cas perqu√® era “d’un altre govern”, en termes de Cubillo. Durant un parell d’anys va anar de l’un cant√≥ a l’altre, sense cap resultat, fins que el 18 de juliol de l’any passat va demanar que reobrissin les dilig√®ncies pr√®vies, demanant una s√®rie de proves.

Finalment el jutge central don Carlos D√≠var Blanco el 28 de desembre de 1995 va obrir un acte acordant la reobertura de les dilig√®ncies pr√®vies, conjuntament interessades pel ministeri fiscal. El jutge acceptava la demanda de l’advocat de Cubillo, Adolfo Barreda Salamanca, sobre la creaci√≥ d’una comissi√≥ rogat√≤ria per demanar a Alg√®ria les dilig√®ncies polic√≠aques vinculades a l’atemptat, el testimoni del sumari, la llista dels detinguts, la sent√®ncia del judici algeri√† i, sobretot, el passaport legal amb qu√® Juan Antonio Alfonso Gonz√†lez havia entrar a Alg√®ria. Espinosa, en declaracions a la premsa, sempre deia que aquest passaport l’havia anat a buscar a la Direcci√≥ General de Seguretat. I Alfonso corroborava aquesta versi√≥.

Les dilig√®ncies pr√®vies tamb√© demanen m√©s documents, entre ells la relaci√≥ d’alguns funcionaris polic√≠acs adscrits a la Brigada Central d’Informaci√≥ durant els anys 1977 i 1978, quan era comissari general Roberto Conesa, j a traspassat. Amb el passaport, aquests testimonis -entre ells hi ha Mariano Nicol√†s, i Gonz√†lez Hierro- s√≥n, a parer de l’advocat Adolfo Barreda, una prova molt important, juntament amb el testimoni d’Espinosa. “Els seus noms havien aparegut en els processos anteriors, per√≤ la majoria no han declarat mai. √önicament ho va fer Conesa”.

Tamb√© hi ha una carta mal escrita, ortogr√†ficament i sint√†cticament, per Espinosa, datada del 19 de novembre de 1989 i adre√ßada al seu advocat. Espinosa llavors feia un any que era a la pres√≥ i demanava l’agilitaci√≥ de solucions per a ell: “Fa un un any que s√≥c a la pres√≥ i els qui es diuen representants del poble, que s√≥n els responsables de (il¬∑legible) no hi s√≥n a la pres√≥, com Su√†rez, Villa, Mariano Nicol√†s i Emilio S√†nchez, que s√≥n els clars culpables. El que fan amb mi √©s una injust√≠cia, perqu√® no demanen que declari (…) per qu√® no apareix el Coronel Valero, (…) per qu√® no pregunten en quin pis vivia (Juan Antonio Alfonso Gonz√†lez) a Madrid? El pis era dels serveis del senyor ministre d’Interior Mart√≠n Villa. (…) vull que facis tot el que la llei diu perqu√® aquests senyors compareguin. Tot el que et demano √©s que s√≥c un que ho ha donat tot per la p√†tria i estic pagant una cosa que no √©s; jo sempre el que he fet √©s informar quan Oriol caiguda del Grapo”.

A m√©s d’aquestes proves, encara hi ha un document molt important, que demostra la connexi√≥ amb els serveis secrets alemanys per atemptar contra Cubillo. Es tracta d’unes actes d’octubre del 1989 del Parlament alemany de la Baixa Sax√≤nia, que investiguen l’actuaci√≥ al marge de la llei del servei secret alemany.

Aquests documents confirmen la idea que l’atemptat a Cubillo no pretenia, com van dir llavors, posar fi a les emissions de r√†dio independentistes d’Alg√®ria a les Can√†ries. Ben altrament, Cubillo explica: “A final de gener de 1978, Felipe Gonz√†lez va visitar Alg√®ria i va prometre el seu suport a la causa sahariana i una ruptura de relacions amb el Marroc. Els algerians, en canvi, van clausurar la r√†dio”. El que realment perseguien amb l’atemptat era tallar la volada internacional que tenia l’independentisme Canari de l’MPAIAC, dirigit per Cubillo. I √©s que, com explica ell mateix, el l√≠der canari, amb ple suport de l’Organitzaci√≥ per la Uni√≥ Africana (OUA), havia d’anar a la seu de l’ONU, a Nova York per establir un calendari de descolonitzaci√≥ de les Can√†ries. L’ONU t√© obert des de l’any 70 un expedient de les Can√†ries sobre el qual ha treballat el Comit√® de Descolonitzaci√≥. Aquesta possible acceleraci√≥ de l’autodeterminaci√≥ de Can√†ries afectava en gran mesura els interessos tur√≠stics alemanys a l’arxip√®lag, segons que es despr√®n de les actes parlament√†ries de la Baixa Sax√≤nia. Els serveis secrets alemanys pretenien d’infiltrar-se dintre l’MPAIAC per entrar, despr√©s, en contacte amb grups armats alemanys en possibles camps d’entrenament algerians. L‚Äôexist√®ncia d’aquests camps mai no s’ha pogut provar. L’informe parlamentari recull, tanmateix, la tasca duta a terme per dos agents alemanys, anomenats Werner Maus i Susak, a sou d’empreses tur√≠stiques alemanyes (1.020.000 pessetes el mes) per aturar l’activitat sabotadora de l’MPAIAC a les Can√†ries, que tirava bombes contra interessos tur√≠stics alemanys.

En l’informe apareix molt clara la relaci√≥ d’aquests agents i el servei secret alemany amb el Ministeri de l’Interior espanyol per assassinar l’independentista canari. Fins i tot hi ha una carta, prova que va descabdellar la investigaci√≥, en qu√® l’agent Susak menciona que els agents sabien la intenci√≥ d’assassinar Cubillo dos dies abans dels fets. Ara, amb grans dosis de cinisme, reconeixen: “Amb tot, √©s discutible si aix√≤ [avisar Cubillo o les autoritats algerianes], en inter√®s de la ind√ļstria alemanya, era desitjable, perqu√® amb l’assassinat del l√≠der del moviment independentista canari hi havia l’oportunitat de continuar, un cop ell mort, amb molta m√©s tranquil¬∑litat, els interessos econ√≤mics de la ind√ļstria alemanya”.

En aquestes actes tamb√© apareix clarament que els agents alemanys sabien que Cubillo havia d’anar a Roma, els dies 8 i 9, abans d’anar a Nova York. I fins i tot, des del Ministeri d’Interior espanyol havien demanat perm√≠s a les autoritats italianes per poder actuar amb tranquil¬∑litat, en cas que fos necessari. Si, finalment, Adolfo Barreda i el seu client Antonio Cubillo aconsegueixen d’aplegar totes les proves demanades, els “homes del darrere” de la sent√®ncia d’Espinosa tenen els dies comptats. Evidentment, s√≥n delictes que no han prescrit i que posarien a la banqueta dels acusats ex-policies, policies, pol√≠tics del PP, del PSOE i d’alguna altra formaci√≥. Si el cas GAL ha arribat a Barrionuevo, el cas Cubillo podria arribar a Mart√≠n Villa i esquitxar m√©s gent. Tot just acaba de comen√ßar.
Informa:ELTEMPS.CAT (6-9-2020)

209 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: