LA ” PUNYALADA” DE MARTÍN VILLA A L’INDEPENDENTISME CANARI

( ORIOL CORTACANS )
La “punyalada” de Martín Villa
Arran la citació de la justícia argentina a l’exministre i exdiputat del PP Martín Villa per crims contra la humanitat per la seua possible responsabilitat en 12 assassinats durant la Transició, rescatem aquest article publicat en el número 608 d’aquest setmanari, als quioscos durant la tercera setmana de febrer de 1996. L’advocat de Tenerife Antonio Cubillo, fundador del Moviment per l’Autodeterminació i Independència de l’Arxipèlag Canari, va ser un dels qui més va investigar els afers tèrbols de Martín Villa durant la Transició, quan feia de ministre espanyol d’Interior, des d’on se sospita que va intentar assassinar el líder independentista canari, que va faltar el 2012 als 82 anys.

Antonio Cubillo podria dur Rodolfo Martín Villa, ex-ministre de Governació de l’època d’UCD, al banc dels acusats. El seu cas ha estat reobert fa poc, amb proves suficients per condemnar un dels actuals líders del PP.

El cas Cubillo és el d’un atemptat fallit per frenar l’independentisme canari. Els serveis secrets espanyols es barregen amb els alemanys en uns tràfecs obscurs, absolutament al marge de la llei, en què hi ha involucrats el PSOE i actuals dirigents del PP.

El 5 d’abril del 1978 ha quedat per sempre en la memòria d’Antonio Cubillo, llavors exiliat a Algèria: “Anava cap a casa, vaig ficar-me a l’ascensor i, amb mi, van entrar-hi dos individus vestits de cuir negre. Quan vaig pitjar el botó i es va encendre el llum em van agafar entre tots dos, l’un per davant i l’altre per darrere i em van cosir a punyalades”. Per sort un veí ho va veure i va espantar els agressors, que van sortir corrents, van tirar el ganivet de pesca submarina ensangonat als jardins d’un col·legi que hi havia a prop i van fugir.

Unes hores després la policia algeriana els detenia. A requeriment de Cubillo també van detenir Enrique Ballester: “Els vaig dir que hi tenia a veure. L’home havia estat un agent franquista molt conegut de la policia algeriana. Després va tornar a Algèria, presentat per Felipe Gonzàlez com a representant dels socialistes. Hi va fer negocis molt grossos en benefici del PSOE, a Algèria”. Però Ballester tenia contactes dins el departament algerià dels moviments d’alliberament, en concret amb un coronel algerià de passat turbulent, anomenat Hofman, que el va treure de la presó. Més endavant, Hofman, que passava informació al PSOE, fou descobert pels algerians i expulsat del país.

Al cap d’un mes de l’atemptat hi va haver el judici. Juan Antonio Alfonso Gonzàlez i José Luis Cortés Rodríguez foren condemnats a pena de mort i a vint anys de presó respectivament. Després de passar set anys com a presos polítics, el nou president algerià, Chadli Benjedid els va indultar. Així, doncs, el dia 15 de gener de 1985, Alfonso i Cortés tornen Madrid a cremadent per explicar qui era que els havia contractat per fer l’atemptat. Aquest mateix any, Antonio Cubillo també aconsegueix de tornar a les Canàries i de seguida presenta una denúncia per intent d’assassinat. Però abans ha de passar per Madrid on l’esperava un sol sumari contra seu: com a inductor d’uns quants delictes d’estralls, el 1978, en qualitat de líder del Moviment Per l’Autodeterminació i la Independència de l’Arxipèlag Canari (MPAIAC). Va guanyar el judici perquè durant les dates d’actuació que li imputaven ell era a l’hospital Mustafà d’Alger en convalescència. El cas fou sobresegut.

Amb la moral del victoriós, si bé minusvàlid a conseqüència de l’atemptat, va començar la persecució judicial dels responsables de l’agressió.

Espinosa, l’home de Martín Villa

El cas Cubillo va passar a l’Audiència Nacional espanyola. I aquí comencen a investigar els fets i a prendre declaració tant a Cortés com a Alfonso. Evidentment, van cantar tot d’una. El tribunal va trobar culpable “en fase preparatòria, intermèdia i de realització del fet” un reconegut confident de la policia, i alhora representant d’UGT i del PSOE a Algèria, anomenat José Luis Espinosa. Però la sentència anava més enllà i destacava la participació de tercers, “homes de darrere”, que pertanyien a l’aparell de la policia espanyola i que havien dirigit Espinosa. Tal com van explicar Espinosa i els dos mercenaris a la premsa, la preparació va anar d’aquesta manera: sota les ordres del Ministeri de Governació, decidides en una reunió a Madrid amb els comissaris Roberto Conesa i José Sanz i el ministre Martín Villa, Espinosa va anar a Bordeus a buscar Juan Antonio Alfonso Gonzàlez. Es coneixien de quan Espinosa s’havia infiltrat dins el FRAP. Calia convèncer el mercenari que Cubillo era un espia de la CIA a Algèria i que calia matar-lo.

Alfonso havia estat minaire a Astúries, paracaigudista, era hàbil amb el ganivet i decidit. Va acceptar. Van fer cap a Algèria per conèixer el terreny i la víctima. Alfonso no les tenia totes, però Espinosa el va pressionar per continuar l’operació. Van buscar un segon mercenari, José Luis Cortés Ramírez, natural de Huelva i ex-legionari francès. Durant el judici Alfonso va insistir molt a implicar els serveis secrets espanyols, i va explicar: “El govern em va prometre una feina que encara ara espero”.

A Espinosa, li van caure vint anys de presó major, quan es va acabar el judici, l’any 1988. També hi van aparèixer noms de policies com Roberto Conesa, Mariano Nicolàs, o àdhuc el general Gonzàlez Hierro. La sentència, ratificada després pel Tribunal Suprem, era la primera que parlava de crim d’estat, i recomanava d’obrir noves diligències per esbrinar qui hi havia al darrere. Antonio Cubillo ho veia, i ho veu, molt clar: Rodolfo Martín Villa. L’al·ludit ja havia sentit això de boca d’Espinosa, però no defensar- se, si ho deia Cubillo, era confirmar l’acusació, i per això va emprendre una querella. Tant la querella que va arribar a l’Audiència Nacional espanyola com la que va anar al Suprem van ser guanyades, totes dues, per Cubillo.

Així les coses, l’any 91 es van obrir les diligències prèvies per continuar la investigació. Però la incompareixença del supercomissari Conesa, que havia fugit al Carib, i la desestimació d’unes proves, van fer arxivar el cas.

El passaport, els policies i els alemanys

Però Cubillo no volia deixar-ho aquí, per més que es veia frenat pel govern socialista, que no volia ocupar-se del cas perquè era “d’un altre govern”, en termes de Cubillo. Durant un parell d’anys va anar de l’un cantó a l’altre, sense cap resultat, fins que el 18 de juliol de l’any passat va demanar que reobrissin les diligències prèvies, demanant una sèrie de proves.

Finalment el jutge central don Carlos Dívar Blanco el 28 de desembre de 1995 va obrir un acte acordant la reobertura de les diligències prèvies, conjuntament interessades pel ministeri fiscal. El jutge acceptava la demanda de l’advocat de Cubillo, Adolfo Barreda Salamanca, sobre la creació d’una comissió rogatòria per demanar a Algèria les diligències policíaques vinculades a l’atemptat, el testimoni del sumari, la llista dels detinguts, la sentència del judici algerià i, sobretot, el passaport legal amb què Juan Antonio Alfonso Gonzàlez havia entrar a Algèria. Espinosa, en declaracions a la premsa, sempre deia que aquest passaport l’havia anat a buscar a la Direcció General de Seguretat. I Alfonso corroborava aquesta versió.

Les diligències prèvies també demanen més documents, entre ells la relació d’alguns funcionaris policíacs adscrits a la Brigada Central d’Informació durant els anys 1977 i 1978, quan era comissari general Roberto Conesa, j a traspassat. Amb el passaport, aquests testimonis -entre ells hi ha Mariano Nicolàs, i Gonzàlez Hierro- són, a parer de l’advocat Adolfo Barreda, una prova molt important, juntament amb el testimoni d’Espinosa. “Els seus noms havien aparegut en els processos anteriors, però la majoria no han declarat mai. Únicament ho va fer Conesa”.

També hi ha una carta mal escrita, ortogràficament i sintàcticament, per Espinosa, datada del 19 de novembre de 1989 i adreçada al seu advocat. Espinosa llavors feia un any que era a la presó i demanava l’agilitació de solucions per a ell: “Fa un un any que sóc a la presó i els qui es diuen representants del poble, que són els responsables de (il·legible) no hi són a la presó, com Suàrez, Villa, Mariano Nicolàs i Emilio Sànchez, que són els clars culpables. El que fan amb mi és una injustícia, perquè no demanen que declari (…) per què no apareix el Coronel Valero, (…) per què no pregunten en quin pis vivia (Juan Antonio Alfonso Gonzàlez) a Madrid? El pis era dels serveis del senyor ministre d’Interior Martín Villa. (…) vull que facis tot el que la llei diu perquè aquests senyors compareguin. Tot el que et demano és que sóc un que ho ha donat tot per la pàtria i estic pagant una cosa que no és; jo sempre el que he fet és informar quan Oriol caiguda del Grapo”.

A més d’aquestes proves, encara hi ha un document molt important, que demostra la connexió amb els serveis secrets alemanys per atemptar contra Cubillo. Es tracta d’unes actes d’octubre del 1989 del Parlament alemany de la Baixa Saxònia, que investiguen l’actuació al marge de la llei del servei secret alemany.

Aquests documents confirmen la idea que l’atemptat a Cubillo no pretenia, com van dir llavors, posar fi a les emissions de ràdio independentistes d’Algèria a les Canàries. Ben altrament, Cubillo explica: “A final de gener de 1978, Felipe Gonzàlez va visitar Algèria i va prometre el seu suport a la causa sahariana i una ruptura de relacions amb el Marroc. Els algerians, en canvi, van clausurar la ràdio”. El que realment perseguien amb l’atemptat era tallar la volada internacional que tenia l’independentisme Canari de l’MPAIAC, dirigit per Cubillo. I és que, com explica ell mateix, el líder canari, amb ple suport de l’Organització per la Unió Africana (OUA), havia d’anar a la seu de l’ONU, a Nova York per establir un calendari de descolonització de les Canàries. L’ONU té obert des de l’any 70 un expedient de les Canàries sobre el qual ha treballat el Comitè de Descolonització. Aquesta possible acceleració de l’autodeterminació de Canàries afectava en gran mesura els interessos turístics alemanys a l’arxipèlag, segons que es desprèn de les actes parlamentàries de la Baixa Saxònia. Els serveis secrets alemanys pretenien d’infiltrar-se dintre l’MPAIAC per entrar, després, en contacte amb grups armats alemanys en possibles camps d’entrenament algerians. L’existència d’aquests camps mai no s’ha pogut provar. L’informe parlamentari recull, tanmateix, la tasca duta a terme per dos agents alemanys, anomenats Werner Maus i Susak, a sou d’empreses turístiques alemanyes (1.020.000 pessetes el mes) per aturar l’activitat sabotadora de l’MPAIAC a les Canàries, que tirava bombes contra interessos turístics alemanys.

En l’informe apareix molt clara la relació d’aquests agents i el servei secret alemany amb el Ministeri de l’Interior espanyol per assassinar l’independentista canari. Fins i tot hi ha una carta, prova que va descabdellar la investigació, en què l’agent Susak menciona que els agents sabien la intenció d’assassinar Cubillo dos dies abans dels fets. Ara, amb grans dosis de cinisme, reconeixen: “Amb tot, és discutible si això [avisar Cubillo o les autoritats algerianes], en interès de la indústria alemanya, era desitjable, perquè amb l’assassinat del líder del moviment independentista canari hi havia l’oportunitat de continuar, un cop ell mort, amb molta més tranquil·litat, els interessos econòmics de la indústria alemanya”.

En aquestes actes també apareix clarament que els agents alemanys sabien que Cubillo havia d’anar a Roma, els dies 8 i 9, abans d’anar a Nova York. I fins i tot, des del Ministeri d’Interior espanyol havien demanat permís a les autoritats italianes per poder actuar amb tranquil·litat, en cas que fos necessari. Si, finalment, Adolfo Barreda i el seu client Antonio Cubillo aconsegueixen d’aplegar totes les proves demanades, els “homes del darrere” de la sentència d’Espinosa tenen els dies comptats. Evidentment, són delictes que no han prescrit i que posarien a la banqueta dels acusats ex-policies, policies, polítics del PP, del PSOE i d’alguna altra formació. Si el cas GAL ha arribat a Barrionuevo, el cas Cubillo podria arribar a Martín Villa i esquitxar més gent. Tot just acaba de començar.
Informa:ELTEMPS.CAT (6-9-2020)

118 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: