(   JOSÉ ANTICH   )

Aquest dilluns i sobretot dimarts es viurĂ  al CongrĂŠs dels Diputats i tambĂŠ al Senat una situaciĂł insòlita en qualsevol democrĂ cia que es preĂŻ: quatre diputats i un senador elegits el passat 28 d’abril a les llistes electorals de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana abandonaran la presĂł de Soto del Real, primer per recollir les seves credencials com a parlamentaris i dimarts per desenvolupar les obligacions per a les quals van ser escollits. Una situaciĂł excepcional conseqßència d’un judici excepcional que es desenvolupa en el Tribunal Suprem i per al qual no han valgut les successives peticions de llibertat provisional formulades pels lletrats d’Oriol Junqueras, Jordi SĂ nchez, Jordi Turull, Josep Rull i RaĂźl Romeva i que han estat rebutjades per la Sala Segona que presideix Manuel Marchena.

Mentre tot això succeeix, ningĂş no es pregunta a Madrid com pot ser possible aquesta situaciĂł. Les Corts viuran aixĂ­ un bany de realisme dramĂ tic. Presos polĂ­tics i parlamentaris es podran mirar a la cara desprĂŠs de totes les barbaritats que hem sentit durant la llarga presĂł provisional en la qual es troben i que abandonaran per unes hores. Una llibertat condicional que no respecta ni de bon tros la voluntat popular dels electors i que col¡loca, òbviament, l’Estat en una situaciĂł incòmoda.

Escarcellers i presos mirant-se a la cara desprĂŠs que l’aprovaciĂł d’aquell 155 obrĂ­s la capsa de Pandora i s’iniciĂŠs una persecuciĂł sense quarter contra els dirigents independentistes i una causa general sobre tot el moviment. Malgrat això, l’independentisme continua guanyant eleccions a Catalunya, com va fer Esquerra Republicana el passat 28 d’abril i cinc dels presos polĂ­tics tenen acta de parlamentari. És molt mĂŠs fĂ cil cremar hores de debat sobre si Iceta podia o no ser senador autonòmic o sobre els nomenaments de Meritxell Batet i Manuel Cruz com a presidents del CongrĂŠs i del Senat que sobre una anomalia democrĂ tica com la que els presos polĂ­tics no hagin quedat en llibertat provisional per exercir amb plenitud tots els seus drets i exercir les funcions per als quals han estat elegits.

Un debat d’aquesta naturalesa obriria, de ben segur, una llum d’esperança. No pas l’entrada en un furgĂł policial pel pĂ rquing del CongrĂŠs i del Senat dels cinc presos polĂ­tics des de Soto del Real. Aquest gest nomĂŠs mostra la cara de la repressiĂł, no la de la polĂ­tica.

Informa:ELNACIONAL.CAT (20-5-2019)