“El dret a la protesta, en perill”
Advocats de represaliats alerten que la redefinició del delicte de desordres públics “criminalitza” l’activisme politicosocial.
Asseguren que aquesta reforma penal ni beneficia ni perjudica gens els acusats.
La pena mínima puja a tres anys i impedeix evitar la presó a l’acusat.
(EMMA ANSOLA – BARCELONA)
Cau la sedició, però s’agreu­gen els delic­tes de desor­dres públics arran de la reforma exprés del Codi Penal pac­tada pel PSOE i Podem amb l’aval d’ERC. La polèmica no ha fet més que començar en aquest inici del tràmit legis­la­tiu, que pre­vi­si­ble­ment durarà fins a finals d’any, segons un dels seus impul­sors, el dipu­tat d’En Comú Podem Jaume Asens, que ahir con­vi­dava la resta de grups a pre­sen­tar-hi esme­nes.

La supressió dels sis arti­cles refe­rents al delicte de sedició ve acom­pa­nyada per la modi­fi­cació i rede­fi­nició dels punts que trac­ten el delicte de desor­dres públics. “Obs­ta­cu­lit­zar vies públi­ques i/o envair edi­fi­cis públics i ins­tal·laci­ons” serà cas­ti­gat amb penes de presó de sis mesos a tres anys de presó. Aquest càstig aug­menta si el delicte el comet una “mul­ti­tud” i passa de tres a cinc anys de presó. I si un dels actors és auto­ri­tat, la pensa s’eleva de sis a vuit anys. El fet que en el segon supòsit la pena mínima quedi fixada en tres anys impli­ca­ria de facto l’entrada a la presó de l’acu­sat, adver­teix Edu­ardo Cáliz, d’Arrels Advo­cats.

En espera de saber quin text s’acaba apro­vant a les Corts, l’anunci d’aquesta reforma pac­tada per des­ju­di­ci­a­lit­zar la política pas­sarà sense pena ni glòria en el cas dels cen­te­nars de repre­sa­li­ats que hi ha a Cata­lu­nya, la majo­ria dels quals ja estan sent pro­ces­sats per un delicte de desor­dres públics, amb penes que oscil·len entre els dos i els qua­tre anys, explica Cáliz.

Res per als repre­sa­li­ats

La causa inde­pen­den­tista ha dei­xat cen­te­nars de ciu­ta­dans a les por­tes de judici, però aquesta reforma ha cau­sat certa per­ple­xi­tat i pre­o­cu­pació entre els pena­lis­tes que defen­sen mani­fes­tants, ja que no bene­fi­cia gens els acu­sats. Ara bé, tam­poc pot agreu­jar la seva situ­ació judi­cial. La raó és sim­ple: cap dels pro­ces­sats, a excepció dels diri­gents polítics del 2017, està acu­sat d’un pre­sumpte delicte de sedició, amb la qual cosa l’eli­mi­nació del delicte no els afecta. Sí que se’ls atri­bu­ei­xen, però, delic­tes de desor­dres públics. En aquest cas, com que la reforma d’aquests delic­tes podria agreu­jar la pena i l’amplia amb noves con­duc­tes, la nova llei no seria d’apli­cació, d’acord amb el prin­cipi que només es pot tenir en compte allò que pugui bene­fi­ciar la per­sona acu­sada o resul­tar-li més favo­ra­ble, i això sem­bla lluny de pro­duir-se en aquesta reforma del delicte de desor­dres públics.

Així ho explica Cáliz, que defensa alguns dels joves que van ser detin­guts durant les pro­tes­tes a Urqui­na­ona arran de la sentència con­tra l’1-O i les mani­fes­ta­ci­ons con­tra l’empre­so­na­ment de Pablo Hasél. Cáliz és un dels advo­cats més crítics amb aquesta reforma del Codi Penal, si bé valora posi­ti­va­ment que s’hagi eli­mi­nat un delicte “tan arcaic” com el de la sedició, que data del 1822, va ser refor­mat el 1995 i el 2015 i només s’ha apli­cat un cop forçant totes les coti­lles jurídiques: el 2019, amb la sentència del Tri­bu­nal Suprem con­tra els líders inde­pen­den­tis­tes cata­lans.

Endu­ri­ment del delicte

Què passa, doncs, amb els cen­te­nars de per­so­nes que encara espe­ren judici per talls de vies i mani­fes­ta­ci­ons? Ni l’indult abans ni ara aquesta reforma de la sedició els bene­fi­cia gens i l’endu­ri­ment del delicte de desor­dres públics no pot ser apli­ca­ble pre­ci­sa­ment perquè no els seria favo­ra­ble.

Ara bé, els advo­cats sí que aler­ten, en canvi, del perill que aquesta reforma suposa per a futu­res pro­tes­tes i altres drets fona­men­tals a causa de “l’endu­ri­ment” d’aquests delic­tes, que el PP ja es va encar­re­gar de cas­ti­gar el 2015. I tot això, a més, quan els par­tits polítics encara no han abor­dat la llei de segu­re­tat ciu­ta­dana, cone­guda com a “llei mor­dassa”, que es van com­pro­me­tre a eli­mi­nar. S’obre un camí perillós.

En el preàmbul de la pro­po­sició de llei, els legis­la­dors ja dei­xen clara la volun­tat que hi ha al dar­rere de la reforma d’aquest tipus penal de desor­dres públics: “Donar una res­posta jurídica i penal ade­quada a nous fenòmens soci­als que afec­ten la figura de l’exer­cici de les legítimes com­petències per part de les auto­ri­tats.” Per aquest motiu, s’hi intro­du­eix una “nova regu­lació” per tal d’esta­blir i des­criure més clara­ment els ele­ments neces­sa­ris per a la comissió d’aquest delicte. Tot ple­gat, amb l’objec­tiu clar de pre­ser­var l’“ordre públic”, con­cepte que pot ser força inter­pre­ta­ble per a advo­cats i jut­ges.

Asse­gu­rar l’ordre públic

Aquests ele­ments són, segons el text de la pro­posta: “L’actu­ació en grup, la fina­li­tat d’atemp­tar con­tra la pau pública, entesa com la nor­ma­li­tat de la con­vivència amb un ús pacífic dels drets, espe­ci­al­ment els drets fona­men­tals, i, final­ment, l’existència de violència i inti­mi­dació.”

A més a més, la pro­posta rebla l’endu­ri­ment del delicte adme­tent fins i tot una mirada enrere, ja que, diu, “es rein­te­gra l’exigència de l’actu­ació en grup i es retorna, així, a la for­mu­lació ori­gi­nal com­presa en el Codi Penal del 1995”. Final­ment, també s’inclou una moda­li­tat “agreu­jada” de desor­dres públics que exi­geix que el delicte sigui comès per “una mul­ti­tud” que afecti greu­ment l’ordre públic. De fet, “el bé jurídic de l’ordre públic es con­ver­teix en el cen­tre d’aquesta figura penal”, asse­nyala el preàmbul de la pro­po­sició de llei.

En aquest sen­tit, Cáliz asse­nyala que mani­fes­ta­ci­ons i pro­tes­tes que s’han dut a terme en àmbits com ara la defensa de l’habi­tatge, pro­tes­tes de dis­sidència política i fins i tot vagues labo­rals i actu­a­ci­ons dels piquets es podrien veure més cri­mi­na­lit­za­des del que ja ho esta­ven amb aquesta reforma.

La incor­po­ració de l’ele­ment de la “inti­mi­dació” en els desor­dres públics també ha cau­sat pre­o­cu­pació entre aquests advo­cats pel caràcter sub­jec­tiu que du asso­ciat, cosa que podria com­por­tar la incri­mi­nació de pro­tes­tes, que ara, recor­dem-ho, són un dret. Tot­hom té al cap el terme inti­mi­dació ambi­en­tal, que va fer ser­vir el pre­si­dent del Suprem, Manuel Marc­hena, per con­dem­nar la pro­testa del 2011 davant del Par­la­ment. Cáliz posa l’exem­ple dels piquets que solen actuar en una vaga gene­ral, l’actu­ació dels quals també podria ser inter­pre­tada fent ús del con­cepte d’“inti­mi­dació”.

Els advo­cats lamen­ten que no s’hagi apos­tat sim­ple­ment per la dero­gació d’arti­cles molt qüesti­o­nats des que el PP els va intro­duir el 2015, sinó que l’eli­mi­nació hagi vin­gut acom­pa­nyada de la intro­ducció de nous ele­ments. L’arti­cle 557 bis ha ser­vit per encau­sar molts dels mani­fes­tants en les pro­tes­tes post­sentència del 2019 i, si bé ara es vol eli­mi­nar, també s’aposta per incloure-hi nous ele­ments que cri­mi­na­lit­zen les pro­tes­tes, com el fet que a par­tir d’ara també es pugui incri­mi­nar “la pro­vo­cació, la cons­pi­ració i la pro­po­sició” de desor­dres, que per­me­tria apli­car la via penal a tot mani­fes­tant.

Pagava la pena eli­mi­nar el delicte de sedició per enfor­tir el de desor­dres públics? Cáliz ho té clar: no.

Crida a la manifestació el 6-D
Vint-i-quatre hores després de l’anunci de la reforma del Codi Penal, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) convocava ahir mateix una manifestació per al 6 de desembre, dia de la Constitució, en contra precisament de la modificació del delicte de desordres públics que s’inclou en aquesta reforma del Codi Penal que es vol aprovar a finals d’any. “Vist que la reforma del delicte de sedició té un doble objectiu no dissimulat que és castigar la mobilització independentista als carrers i penalitzar més còmodament fets com els de l’1-O per haver ocupat instal·lacions o edificis, no podem deixar que aquest projecte de llei tiri endavant, i menys encara amb els vots dels nostres representants polítics”, assenyalava ahir l’ANC, que qualificava l’esmena del Codi Penal d’“atemptat contra els drets fonamentals”.

La preocupació ha arribat a les files d’advocats penalistes que defensen centenars de represaliats per la justícia espanyola i que en cap moment han vist reduïdes les seves penes ni han estat objecte d’actuacions polítiques que suavitzin la repressió que el mateix govern condemna.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (13-XI-2022)