LA REFORMA DEL CODI PENAL POSA EN PERILL EL DRET A LA PROTESTA

“El dret a la protesta, en perill”
Advocats de represaliats alerten que la redefinici√≥ del delicte de desordres p√ļblics ‚Äúcriminalitza‚ÄĚ l‚Äôactivisme politicosocial.
Asseguren que aquesta reforma penal ni beneficia ni perjudica gens els acusats.
La pena mínima puja a tres anys i impedeix evitar la presó a l’acusat.
(EMMA ANSOLA – BARCELONA)
Cau la sedici√≥, per√≤ s‚Äôagreu¬≠gen els delic¬≠tes de desor¬≠dres p√ļblics arran de la reforma expr√©s del Codi Penal pac¬≠tada pel PSOE i Podem amb l‚Äôaval d‚ÄôERC. La pol√®mica no ha fet m√©s que comen√ßar en aquest inici del tr√†mit legis¬≠la¬≠tiu, que pre¬≠vi¬≠si¬≠ble¬≠ment durar√† fins a finals d‚Äôany, segons un dels seus impul¬≠sors, el dipu¬≠tat d‚ÄôEn Com√ļ Podem Jaume Asens, que ahir con¬≠vi¬≠dava la resta de grups a pre¬≠sen¬≠tar-hi esme¬≠nes.

La supressi√≥ dels sis arti¬≠cles refe¬≠rents al delicte de sedici√≥ ve acom¬≠pa¬≠nyada per la modi¬≠fi¬≠caci√≥ i rede¬≠fi¬≠nici√≥ dels punts que trac¬≠ten el delicte de desor¬≠dres p√ļblics. ‚ÄúObs¬≠ta¬≠cu¬≠lit¬≠zar vies p√ļbli¬≠ques i/o envair edi¬≠fi¬≠cis p√ļblics i ins¬≠tal¬∑laci¬≠ons‚ÄĚ ser√† cas¬≠ti¬≠gat amb penes de pres√≥ de sis mesos a tres anys de pres√≥. Aquest c√†stig aug¬≠menta si el delicte el comet una ‚Äúmul¬≠ti¬≠tud‚ÄĚ i passa de tres a cinc anys de pres√≥. I si un dels actors √©s auto¬≠ri¬≠tat, la pensa s‚Äôeleva de sis a vuit anys. El fet que en el segon sup√≤sit la pena m√≠nima quedi fixada en tres anys impli¬≠ca¬≠ria de facto l‚Äôentrada a la pres√≥ de l‚Äôacu¬≠sat, adver¬≠teix Edu¬≠ardo C√°liz, d‚ÄôArrels Advo¬≠cats.

En espera de saber quin text s‚Äôacaba apro¬≠vant a les Corts, l‚Äôanunci d‚Äôaquesta reforma pac¬≠tada per des¬≠ju¬≠di¬≠ci¬≠a¬≠lit¬≠zar la pol√≠tica pas¬≠sar√† sense pena ni gl√≤ria en el cas dels cen¬≠te¬≠nars de repre¬≠sa¬≠li¬≠ats que hi ha a Cata¬≠lu¬≠nya, la majo¬≠ria dels quals ja estan sent pro¬≠ces¬≠sats per un delicte de desor¬≠dres p√ļblics, amb penes que oscil¬∑len entre els dos i els qua¬≠tre anys, explica C√°liz.

Res per als repre­sa­li­ats

La causa inde¬≠pen¬≠den¬≠tista ha dei¬≠xat cen¬≠te¬≠nars de ciu¬≠ta¬≠dans a les por¬≠tes de judici, per√≤ aquesta reforma ha cau¬≠sat certa per¬≠ple¬≠xi¬≠tat i pre¬≠o¬≠cu¬≠paci√≥ entre els pena¬≠lis¬≠tes que defen¬≠sen mani¬≠fes¬≠tants, ja que no bene¬≠fi¬≠cia gens els acu¬≠sats. Ara b√©, tam¬≠poc pot agreu¬≠jar la seva situ¬≠aci√≥ judi¬≠cial. La ra√≥ √©s sim¬≠ple: cap dels pro¬≠ces¬≠sats, a excepci√≥ dels diri¬≠gents pol√≠tics del 2017, est√† acu¬≠sat d‚Äôun pre¬≠sumpte delicte de sedici√≥, amb la qual cosa l‚Äôeli¬≠mi¬≠naci√≥ del delicte no els afecta. S√≠ que se‚Äôls atri¬≠bu¬≠ei¬≠xen, per√≤, delic¬≠tes de desor¬≠dres p√ļblics. En aquest cas, com que la reforma d‚Äôaquests delic¬≠tes podria agreu¬≠jar la pena i l‚Äôamplia amb noves con¬≠duc¬≠tes, la nova llei no seria d‚Äôapli¬≠caci√≥, d‚Äôacord amb el prin¬≠cipi que nom√©s es pot tenir en compte all√≤ que pugui bene¬≠fi¬≠ciar la per¬≠sona acu¬≠sada o resul¬≠tar-li m√©s favo¬≠ra¬≠ble, i aix√≤ sem¬≠bla lluny de pro¬≠duir-se en aquesta reforma del delicte de desor¬≠dres p√ļblics.

Aix√≠ ho explica C√°liz, que defensa alguns dels joves que van ser detin¬≠guts durant les pro¬≠tes¬≠tes a Urqui¬≠na¬≠ona arran de la sent√®ncia con¬≠tra l‚Äô1-O i les mani¬≠fes¬≠ta¬≠ci¬≠ons con¬≠tra l‚Äôempre¬≠so¬≠na¬≠ment de Pablo Has√©l. C√°liz √©s un dels advo¬≠cats m√©s cr√≠tics amb aquesta reforma del Codi Penal, si b√© valora posi¬≠ti¬≠va¬≠ment que s‚Äôhagi eli¬≠mi¬≠nat un delicte ‚Äútan arcaic‚ÄĚ com el de la sedici√≥, que data del 1822, va ser refor¬≠mat el 1995 i el 2015 i nom√©s s‚Äôha apli¬≠cat un cop for√ßant totes les coti¬≠lles jur√≠diques: el 2019, amb la sent√®ncia del Tri¬≠bu¬≠nal Suprem con¬≠tra els l√≠ders inde¬≠pen¬≠den¬≠tis¬≠tes cata¬≠lans.

Endu­ri­ment del delicte

Qu√® passa, doncs, amb els cen¬≠te¬≠nars de per¬≠so¬≠nes que encara espe¬≠ren judici per talls de vies i mani¬≠fes¬≠ta¬≠ci¬≠ons? Ni l‚Äôindult abans ni ara aquesta reforma de la sedici√≥ els bene¬≠fi¬≠cia gens i l‚Äôendu¬≠ri¬≠ment del delicte de desor¬≠dres p√ļblics no pot ser apli¬≠ca¬≠ble pre¬≠ci¬≠sa¬≠ment perqu√® no els seria favo¬≠ra¬≠ble.

Ara b√©, els advo¬≠cats s√≠ que aler¬≠ten, en canvi, del perill que aquesta reforma suposa per a futu¬≠res pro¬≠tes¬≠tes i altres drets fona¬≠men¬≠tals a causa de ‚Äúl‚Äôendu¬≠ri¬≠ment‚ÄĚ d‚Äôaquests delic¬≠tes, que el PP ja es va encar¬≠re¬≠gar de cas¬≠ti¬≠gar el 2015. I tot aix√≤, a m√©s, quan els par¬≠tits pol√≠tics encara no han abor¬≠dat la llei de segu¬≠re¬≠tat ciu¬≠ta¬≠dana, cone¬≠guda com a ‚Äúllei mor¬≠dassa‚ÄĚ, que es van com¬≠pro¬≠me¬≠tre a eli¬≠mi¬≠nar. S‚Äôobre un cam√≠ perill√≥s.

En el pre√†mbul de la pro¬≠po¬≠sici√≥ de llei, els legis¬≠la¬≠dors ja dei¬≠xen clara la volun¬≠tat que hi ha al dar¬≠rere de la reforma d‚Äôaquest tipus penal de desor¬≠dres p√ļblics: ‚ÄúDonar una res¬≠posta jur√≠dica i penal ade¬≠quada a nous fen√≤mens soci¬≠als que afec¬≠ten la figura de l‚Äôexer¬≠cici de les leg√≠times com¬≠pet√®ncies per part de les auto¬≠ri¬≠tats.‚ÄĚ Per aquest motiu, s‚Äôhi intro¬≠du¬≠eix una ‚Äúnova regu¬≠laci√≥‚ÄĚ per tal d‚Äôesta¬≠blir i des¬≠criure m√©s clara¬≠ment els ele¬≠ments neces¬≠sa¬≠ris per a la comissi√≥ d‚Äôaquest delicte. Tot ple¬≠gat, amb l‚Äôobjec¬≠tiu clar de pre¬≠ser¬≠var l‚Äô‚Äúordre p√ļblic‚ÄĚ, con¬≠cepte que pot ser for√ßa inter¬≠pre¬≠ta¬≠ble per a advo¬≠cats i jut¬≠ges.

Asse¬≠gu¬≠rar l‚Äôordre p√ļblic

Aquests ele¬≠ments s√≥n, segons el text de la pro¬≠posta: ‚ÄúL‚Äôactu¬≠aci√≥ en grup, la fina¬≠li¬≠tat d‚Äôatemp¬≠tar con¬≠tra la pau p√ļblica, entesa com la nor¬≠ma¬≠li¬≠tat de la con¬≠viv√®ncia amb un √ļs pac√≠fic dels drets, espe¬≠ci¬≠al¬≠ment els drets fona¬≠men¬≠tals, i, final¬≠ment, l‚Äôexist√®ncia de viol√®ncia i inti¬≠mi¬≠daci√≥.‚ÄĚ

A m√©s a m√©s, la pro¬≠posta rebla l‚Äôendu¬≠ri¬≠ment del delicte adme¬≠tent fins i tot una mirada enrere, ja que, diu, ‚Äúes rein¬≠te¬≠gra l‚Äôexig√®ncia de l‚Äôactu¬≠aci√≥ en grup i es retorna, aix√≠, a la for¬≠mu¬≠laci√≥ ori¬≠gi¬≠nal com¬≠presa en el Codi Penal del 1995‚ÄĚ. Final¬≠ment, tamb√© s‚Äôinclou una moda¬≠li¬≠tat ‚Äúagreu¬≠jada‚ÄĚ de desor¬≠dres p√ļblics que exi¬≠geix que el delicte sigui com√®s per ‚Äúuna mul¬≠ti¬≠tud‚ÄĚ que afecti greu¬≠ment l‚Äôordre p√ļblic. De fet, ‚Äúel b√© jur√≠dic de l‚Äôordre p√ļblic es con¬≠ver¬≠teix en el cen¬≠tre d‚Äôaquesta figura penal‚ÄĚ, asse¬≠nyala el pre√†mbul de la pro¬≠po¬≠sici√≥ de llei.

En aquest sen­tit, Cáliz asse­nyala que mani­fes­ta­ci­ons i pro­tes­tes que s’han dut a terme en àmbits com ara la defensa de l’habi­tatge, pro­tes­tes de dis­sidència política i fins i tot vagues labo­rals i actu­a­ci­ons dels piquets es podrien veure més cri­mi­na­lit­za­des del que ja ho esta­ven amb aquesta reforma.

La incor¬≠po¬≠raci√≥ de l‚Äôele¬≠ment de la ‚Äúinti¬≠mi¬≠daci√≥‚ÄĚ en els desor¬≠dres p√ļblics tamb√© ha cau¬≠sat pre¬≠o¬≠cu¬≠paci√≥ entre aquests advo¬≠cats pel car√†cter sub¬≠jec¬≠tiu que du asso¬≠ciat, cosa que podria com¬≠por¬≠tar la incri¬≠mi¬≠naci√≥ de pro¬≠tes¬≠tes, que ara, recor¬≠dem-ho, s√≥n un dret. Tot¬≠hom t√© al cap el terme inti¬≠mi¬≠daci√≥ ambi¬≠en¬≠tal, que va fer ser¬≠vir el pre¬≠si¬≠dent del Suprem, Manuel Marc¬≠hena, per con¬≠dem¬≠nar la pro¬≠testa del 2011 davant del Par¬≠la¬≠ment. C√°liz posa l‚Äôexem¬≠ple dels piquets que solen actuar en una vaga gene¬≠ral, l‚Äôactu¬≠aci√≥ dels quals tamb√© podria ser inter¬≠pre¬≠tada fent √ļs del con¬≠cepte d‚Äô‚Äúinti¬≠mi¬≠daci√≥‚ÄĚ.

Els advo¬≠cats lamen¬≠ten que no s‚Äôhagi apos¬≠tat sim¬≠ple¬≠ment per la dero¬≠gaci√≥ d‚Äôarti¬≠cles molt q√ľesti¬≠o¬≠nats des que el PP els va intro¬≠duir el 2015, sin√≥ que l‚Äôeli¬≠mi¬≠naci√≥ hagi vin¬≠gut acom¬≠pa¬≠nyada de la intro¬≠ducci√≥ de nous ele¬≠ments. L‚Äôarti¬≠cle 557 bis ha ser¬≠vit per encau¬≠sar molts dels mani¬≠fes¬≠tants en les pro¬≠tes¬≠tes post¬≠sent√®ncia del 2019 i, si b√© ara es vol eli¬≠mi¬≠nar, tamb√© s‚Äôaposta per incloure-hi nous ele¬≠ments que cri¬≠mi¬≠na¬≠lit¬≠zen les pro¬≠tes¬≠tes, com el fet que a par¬≠tir d‚Äôara tamb√© es pugui incri¬≠mi¬≠nar ‚Äúla pro¬≠vo¬≠caci√≥, la cons¬≠pi¬≠raci√≥ i la pro¬≠po¬≠sici√≥‚ÄĚ de desor¬≠dres, que per¬≠me¬≠tria apli¬≠car la via penal a tot mani¬≠fes¬≠tant.

Pagava la pena eli¬≠mi¬≠nar el delicte de sedici√≥ per enfor¬≠tir el de desor¬≠dres p√ļblics? C√°liz ho t√© clar: no.

Crida a la manifestació el 6-D
Vint-i-quatre hores despr√©s de l‚Äôanunci de la reforma del Codi Penal, l‚ÄôAssemblea Nacional Catalana (ANC) convocava ahir mateix una manifestaci√≥ per al 6 de desembre, dia de la Constituci√≥, en contra precisament de la modificaci√≥ del delicte de desordres p√ļblics que s‚Äôinclou en aquesta reforma del Codi Penal que es vol aprovar a finals d‚Äôany. ‚ÄúVist que la reforma del delicte de sedici√≥ t√© un doble objectiu no dissimulat que √©s castigar la mobilitzaci√≥ independentista als carrers i penalitzar m√©s c√≤modament fets com els de l‚Äô1-O per haver ocupat instal¬∑lacions o edificis, no podem deixar que aquest projecte de llei tiri endavant, i menys encara amb els vots dels nostres representants pol√≠tics‚ÄĚ, assenyalava ahir l‚ÄôANC, que qualificava l‚Äôesmena del Codi Penal d‚Äô‚Äúatemptat contra els drets fonamentals‚ÄĚ.

La preocupaci√≥ ha arribat a les files d‚Äôadvocats penalistes que defensen centenars de represaliats per la just√≠cia espanyola i que en cap moment han vist redu√Įdes les seves penes ni han estat objecte d‚Äôactuacions pol√≠tiques que suavitzin la repressi√≥ que el mateix govern condemna.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (13-XI-2022)

118 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: