LA REMODELACIÓ DEL GOVERN ALLUNYA EL FANTASMA DE LES ELECCIONS

“Remodelació ”
( PILAR RAHOLA )
La primera conclusió de la remodelació del Govern que ha culminat el president Torra és òbvia: està pensada per allunyar el fantasma de les eleccions, més enllà de la seva previsible inhabilitació. Es fa efectiu, així, l’acord segellat a Cot­lliure entre els dos presidents, Puig­demont i Torra, de no liquidar la legislatura a la tardor. Alhora, es remodelen tres conselleries que, per diferents motius, eren fruita madura: Cultura, Interior i Empresa, amb Cultura com la més indiscutible. Difícilment hi haurà laments públics per la sortida de Mariàngela Vilallonga, l’aportació ­política de la qual no passarà al hit parade català. Ans al contrari, ha estat vergonyós l’abandonament del món cultural per part d’una conselleria que ni ha tingut idees solvents, ni inicia­tives notables, i que, durant la pan­dèmia, ha deixat la indústria cultural totalment desprotegida. Catedràtica de Llatí, sovint hauria merescut la famosa proclama de Ciceró: “Quousque tandem abutere…”.

I si la remodelació a Cultura no sembla que hagi de moure soroll, la d’In­terior també sortia a totes les travesses cada vegada que la idea d’una crisi de Govern bategava als despatxos. És un fet que la governança de Buch ha mogut més polèmiques de les previsibles en una conselleria que sempre és problemàtica, tot i que també cal reco­nèixer que Miquel Buch ha hagut de batallar amb situacions molt complicades. Amb la relació amb el president Torra malmesa, la llarga cua de polèmiques públiques i els canvis de lideratge interns a Junts, la sortida del conseller estava cantada, i només podia aturar-la una convocatòria electoral. Evitada la convocatòria, consumat el relleu.

La remodelació del Govern està pensada per allunyar el fantasma electoral

La sortida d’Àngels Chacón, en canvi, no era tan previsible i, segurament, és la que generarà més al·lèrgies, es­pecialment al PDECat, on la pell ja està molt sensible. Però, sense ser previsible, és explicable. Per una banda, es fa difícil mantenir al Govern un dels lideratges més forts del PDECat, en plena (i surrealista) guerra judicial per les sigles, derivada en una guerra política que podria significar una competència electoral. Per l’altra, és un fet que, si no hi ha eleccions i es confirma la inhabilitació, JuntsxCat necessitarà tenir uns consellers forts (i lleials) que equilibrin la projecció del vicepre­sident Aragonès, necessàriament augmentada amb les atribucions de la presidència que assumeixi. Finalment, calia aire fresc per renovar energies davant els reptes que la Covid plan­teja. Només falta que ERC s’animi també amb les conselleries que té oxidades, i llarga vida al Govern.
Informa:LAVANGUARDIA.COM (4-9-2020)

145 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: