LA REPRESSIÓ D’ESPANYA ARRIBA AL BARÇA-MADRID QUE S’AJORNA FINS AL DESEMBRE

|Escoltar l’audio🎧| 

(    RAMON SERRA   )

La repressió d’Espanya a Catalunya no deixa cap escletxa. I, naturalment, el Barça és una de les joies de la corona .I sort que l’esport no hauria de polititzar-se segons diuen els qui els fan servir per al seu nacionalisme que consisteix sobretot a negar el dels altres.

El cas de Xavier Tebas, president de la Lliga Professional de Futbol, és evident. Es tracta d’un feixista, d’un home d’extrema dreta de cap a peus. No ho dic jo sol. Ell mateix en presumeix. Per tant, no cal sorprendre´s de tot el que passi al futbol espanyol a mans d’un individu d’aquestes característiques. Els insults contra l’independentisme han estat constants .El Barça  gairebé no hi ha respost mai, segurament per aquella dita segons la qual “digua’m ruc i afarta’m”.El cert és que no cal negar les habilitats d’aquest senyor per aconseguir diners a través de les televisions pel  clubs. A Cadascú el que sigui seu. El diner fa emmudir la gent quan convé.

Recordem que el senyor Tebas es va negar de forma rotunda que el Barcelona ajornés el partit contra el Les Palmes que havia de jugar-se l’1 d’octubre de fa dos anys amb motiu del referèndum. Va amenaçar de sancionar el club amb set punts de penalització .Els jugadros es van esverar i al final el partit es va jugar a porta tancada. Tebas volia ignorar el referèndum, tot i la gran violència que s’hi produí per culpa de les forces d’ocupació. Però com que era un referèndum “il·legal” naturalment no existia per a ell. Tant se val si hagué violència policial espanyola per donar i per vendre.

Ara la situació és diferent. Ningú pot pensar que hi hauria aldarulls en el Barça-Madrid que en teoria s’hauria de disputar el dissabte dia 26 a la una del migdia.  Però ara ,ai las, el president de la Lliga professional veu les coses d’una altra  manera. I no es tracta pas d’evitar desordres públic com a primera vista es podria pensar. Es tracta simplement, segons les seves paraules, d’evitar que “siguin humiliats els símbols nacionals”. Vet aquí la qüestió, la gran qüestió. L’espanyolitat  per damunt de tot. Un Barça-Madrid és un riu de diners, el partit de màxima audiència en tot el món. Un partit on, ostres tu, el món veuria què passa a Catalunya, si més no des d’un punt de vista català. Però ell volia que es jugués al Bernabeu canviant l’ordre dels partits del calendari o que s’ajornés fins al desembre. Ara el Comitè de Competició l’ha ajornat fins al desembre amb el vist-i-plau del Gobierno.Of course!

Des de l’independentisme hem d’agrair-li aquesta franquesa. Ja sabem que els espanyols són capaços de tot per Espanya, la seva Espanya. Serien capaços de quedar cecs si nosaltres perdem un ull. D’aquí ve que caldrà aprofitar aquest partit quan es jugui per fer sentir la nostra veu amb més intensitat que mai .Ens posen en safata una ocasió immillorable per fer arribar al món a través de crits i pancartes la situació colonial que viu el país, gràcies a personatges com aquest.

Moltes gràcies, seyor Tebas, per indicar-nos què hem de fer  els afeccionats del Barça en aquest partit, per  si encara algú en tenia algun dubte. Que per molts anys Espanya ens ofereixi personatges d’aquesta mena. Ens empenyen cap a la independència de pet.

324 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: