LA REPRESSIÓ POLÍTICA ESPANYOLA ES GIRA ARA TAMBÉ CONTRA EL PSOE

“La por arriba a Madrid”.

“Era sols qüestió de temps que la maniobra d’externalització de la repressió política en mans de la justícia es giràs a Espanya, també, contra el PSOE”.

( VICENT PARTAL )

Encara s’ha de veure com acabarà l’afer del diputat Alberto Rodríguez, de Podem, però ara com ara tot això que passa a Madrid ja és molt interessant.

Rodríguez va ser condemnat pel Tribunal Suprem, acusat de donar un colp a un policia l’any 2014, en una manifestació contra la llei Wert. Li imposaren una pena principal de quaranta-cinc dies de presó, substituïbles pel pagament de 450 euros, i una pena accessòria d’inhabilitació. Amb el codi penal espanyol a la mà, el jutge no pot triar entre quaranta-cinc dies de presó i 450 euros, perquè la pena de presó solament és una manera de comptar a quants diners puja la multa i si es paga aquesta quantitat –que s’ha pagat– ja està. I també és indiscutible, de primer de dret, que l’extinció d’una pena principal extingeix l’accessòria. La discussió, doncs, sobre si Alberto Rodríguez ha de ser diputat simplement no hauria d’existir. Ara, parlem de Manuel Marchena, d’un diputat de Podem i d’una presidenta del congrés espanyol catalana, Meritxell Batet. I és aquesta combinació de factors que causa un enorme rebombori a Madrid. I, segons com acabe, pot tenir conseqüències importants.

El PSOE i Podem, d’entrada, s’han atrinxerat en un informe legal del congrés que diu que Rodríguez pot continuar essent diputat. Però la presidenta Batet, segons que s’ha filtrat, estudia seriosament d’acatar l’amenaça de Marchena. I dic “amenaça” perquè no sé entendre de cap altra manera la insòlita carta que el Suprem ha enviat immediatament al congrés espanyol exigint de saber “la data d’inici de compliment de la pena d’inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu”.

Segurament si no hagués passat allò que va passar amb el president Torra –en el seu cas, afavorit pel TSJC i la Junta Electoral espanyola– o allò que va passar al congrés espanyol amb els presos del procés; i si no s’haguessen sabut les amenaces contra càrrecs públics catalans en cas que incomplissen les ordres directes dels tribunals, la senyora Batet ara tot això s’ho miraria d’una altra manera. Però, ves per on, la por ha arribat a Madrid.

Sobretot perquè, en un gest perfectament estudiat, immediatament tota la dreta espanyola ha eixit a enfrontar-se amb la presidenta i l’ha amenaçada de querellar-se per prevaricació si no retira l’acta de diputat a Rodríguez. I aquesta és la mateixa jugada que la dreta espanyola no ha deixat de fer al Parlament de Catalunya del 2016 ençà, amb una sola diferència, molt important: a Catalunya el PSOE s’afegia entusiàsticament al joc i participava en l’amenaça, mentre que a Madrid el PSOE és la víctima de l’amenaça i qui perilla. Batet tem acabar a la presó o inhabilitada. I si passa això serà gràcies als precedents que va establir el seu partit. Enhorabona, xicots. Enhorabona.

Els socialistes i els seus dependents de Podem ja veurem com reaccionen i què fan, però el marge de maniobra és zero. L’independentisme ja els advertí que era sols qüestió de temps que la maniobra d’externalització de la repressió política en mans de la justícia, la maniobra que Mariano Rajoy va pactar amb Pedro Sánchez amb motiu del 155, es giraria a Espanya, també, contra el PSOE. Però no hi ha més cec que el que no hi vol veure. O no hi ha més cec que aquell que porta una bandera nacional tan grossota que li tapa completament els ulls.

Ho vaig deixar escrit el maig del 2020 en aquest editorial: el missatge enviat conjuntament pel PP i el PSOE a la població espanyola en el moment de la independència de Catalunya va ser inequívoc i tindrà conseqüències molt profundes en el funcionament del sistema:

1) La unitat de la nació espanyola passa per damunt de la democràcia.
2) L’estat profund és més poderós que no el govern i, per tant, és més eficaç per a combatre les idees que no t’agraden.
3) La violència política no solament és legítima, sinó que és encoratjada si la pàtria perilla.
4) I, en conseqüència, si un govern no t’agrada, pots seguir procediments no democràtics per tombar-lo sense remordiments.

Que es maten entre ells ara, doncs. Que s’enfonsen i enfonsen Espanya encara una mica més en l’espiral suïcida que ells mateixos van desencadenar per a evitar de resoldre políticament un problema que era polític i prou. I nosaltres, a la nostra.

Informa:VILAWEB-CAT (22-X-2021)

81 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: