LA RESPOSTA A LA CRISI AFGANESA DIVIDEIX ELS PARTITS CATALANS

“La resposta a la crisi afganesa divideix els partits catalans”.
Les reaccions constaten visions diferenciades entre la necessitat d’acollir refugiats, les crítiques a la intervenció nord-americana, les acusacions de “bonisme” i proclames a favor de la “civilització”.
( PEP MARTÍ )
El conflicte a l’Afganistan ha ocupat el carril central de la informació i està protagonitzant les declaracions de la classe política. En el cas de Catalunya, totes les forces parlamentàries s’han posicionat i s’ha generat un debat viu davant l’anunci de la retirada de les tropes nord-americanes del territori i la conquesta del poder, tot seguit, pels talibans. Des del primer moment, per exemple, el president Pere Aragonès va mostrar la disposició del Govern a acollir refugiats afganesos.

La crisi afganesa -que ha coincidit amb el quart aniversari de l’atemptat a les Rambles del 17-A- reuneix un munt dels ingredients ideològics que nodreixen el debat públic els darrers anys: el lideratge global, el paper de les grans potències, l’emergència islamista, els drets de la dona o el futur de la democràcia. Cada sector polític ho ha interpretat des del seu punt de vista. Veiem-ne només uns exemples.

ERC: Catalunya, país d’acollida

ERC ha fet costat al discurs d’Aragonès d’oferir Catalunya com a terra d’acollida. En aquesta línia, la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, va incidir en declaracions a Catalunya Ràdio en el component de crisi humanitària de la crisi afganesa: “Estem davant d’una tragèdia humanitària de la població de l’Afganistan. Volem l’acollida de les persones més vulnerables perquè tinguin unes condicions de vida dignes”. “Des de Catalunya volem acollir. I ho volem fer garantint unes condicions de vida digna a les persones refugiades”, va indicar la consellera.

Junts, contra Borrell i a favor de l’exili

En un comunicat, Junts alertava contra “els danys causats pel règim talibà” i lamentava “la paràlisi i el fracàs col·lectiu que representa per la UE i l’OTAN el previsible col·lapse de l’estat afganès i l’abandó de milers de persones”. No desaprofitava l’ocasió d’escometre contra el màxim responsable de la política exterior de la UE, Josep Borrell, per aquesta raó: “Ha estat incapaç de donar una resposta coordinada. L’acció dels Estats sense coordinació de la UE deixa en la incertesa a centenars de ciutadans europeus”.

Des de Junts s’ha expressat també tot el seu suport “a l’oposició democràtica des de l’interior o des de l’exili que s’organitzi en les properes setmanes i mesos per aconseguir un Afganistan democràtic”. De fet, el fins ara vicepresident afganès, Amrullah Saleh, s’ha proclamat president legítim enfront el nou poder taliban.

PSC: consternació i cautela

El PSC ha expressat la seva “consternació” davant la situació afgana. Ha evitat, però, entrar en controvèrsies. El partit de Salvador Illa ha comunicat en alguns tuits que estan “impactats” i “consternats” pels últims esdeveniments, marcats per la retirada dels EUA, el “col·lapse” de la “precària institucionalitat” afganesa i la presa de control del país en mans dels talibans. La formació també expressa la “profunda preocupació per la situació de les dones i nenes afganeses que patiran una situació d’extrema vulnerabilitat i privació de drets i llibertats”.

Es percep que les responsabilitats de govern del PSOE aconsellen no entrar en posicionaments més enllà del previsible. El PSC subratlla “els esforços dels ministeris d’Exteriors i de Defensa” per fer efectiva la repatriació dels residents espanyols, personal de l’ambaixada i tots els afganesos que han col·laborat amb l’Exèrcit i la cooperació espanyola durant tot el temps de presència al país.

Colau; contra els “vint anys d’intervenció”

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, encara afectada per la xiulada que va haver d’escoltar en l’inici de la festa major de Gràcia, també s’ha afegit a l’onada general de preocupació pels esdeveniments a l’Afganistan. Com a alcaldessa, en línia amb el moviment efectuat pel president de la Generalitat, va oferir al ministeri d’Inclusió Social i Migracions 50 places inicials per a dones i nenes afganeses. Colau, des d’Instagram, es va apressar a manifestar que considerava “terrible” el que estava succeint a Kabul. Va reclamar a la comunitat internacional i a l’ONU que reaccionessin al “desastre” que va suposar la intervenció nord-americana.

PP: nostàlgia de l’aznarisme

Des de la dreta espanyola, el líder del PP, Pablo Casado, subratllava que la retirada nord-americana era “una greu derrota per als aliats occidentals contra el terrorisme islàmic” i li faltava temps per exigir a Pedro Sánchez que informés al Congrés sobre la posició d’Espanya, com havien fet Angela Merkel i Emmanuel Macron.

A Catalunya, el president del PP català, Alejandro Fernández, no deixava passar l’ocasió per dir, en un tuit, que la crisi afganesa plantejava les preguntes essencials: “És la civilització occidental i de drets humans superior moralment i ha de ser exportada a tot el món? Estem disposats a pagar el preu que això suposa amb els EUA al davant?”. Esmentant els EUA i obviant la UE, Alejandro Fernández deixava clar que, per ell, el “preu” era un poder militar sense manies.

Ciutadans, contra els “pacifistes”

El partit d’Inés Arrimadas s’ha posicionat en una línia molt similar a la del PP. El diputat de Ciutadans Nacho Martín Blanco també s’apunta a la reflexió sobre els “dogmes de l’hegemonia cultural progre com l’antiamericanisme, l’antimilitarisme i el concepte mateix de pacifisme”.

Martín Blanco va criticar l’anomenat “pensament Alicia”, amb què s’anomena la ingenuïtat de la progressia en política internacional, referint-se a “la demagògia dels “alicis” d’Occident, als quals considera “pacifistes que menyspreen la tasca dels exèrcits en pro de la democràcia i els drets humans”. “Que ho expliquin ara a dones i nens afganesos”, va indicar.

CUP: Occident, culpable

Per la CUP, els “dolents” són els nord-americans. Albert Botran saltava contra Alejandro Fernández per parlar de la superioritat occidental, tot dient això: “Van ser precisament els EUA els que van armar els fanàtics religiosos, no tan sols a Afganistan. De quin collons de superioritat occidental parla?”.

La diputada Eulàlia Reguant considerava en un tuit “indispensable” l’anàlisi d’Olga Rodríguez a eldiario.es, on criticava “el cinisme davant l’Afganistan, recordant que les dones estarien ara pitjor, però que de totes maneres ja vivien en un dels països on els seus drets estaven més amenaçats, i que la presència nord-americana no havia estat cap avenç.

Vox, contra la política d’acollida

Una crisi com l’afganesa és terreny abonat per a l’extrema dreta i els sectors xenòfobs. Vox, com ja va fer amb la situació a Ceuta, ha recorregut a l’artilleria pesada per etzibar contra tot el que no sigui exacerbar la tensió. El partit de Santiago Abascal ha reaccionat contra la política d’acollida, demanant que siguin els països fronterers amb l’Afganistan els qui acullin els refugiats. Amb motiu del quart aniversari dels atemptats del 17-A, el diputat Ignacio Garriga s’ho ha fet venir bé per atacar “les terribles conseqüències del bonisme i la inacció davant l’islamisme als barris”. Garriga ha fet una crida per impedir que “els terroristes alliberats a l’Afganistan” arribin a Europa.

68 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: