LA RESPOSTA A LA CRISI AFGANESA DIVIDEIX ELS PARTITS CATALANS

“La resposta a la crisi afganesa divideix els partits catalans”.
Les reaccions constaten visions diferenciades entre la necessitat d’acollir refugiats, les cr√≠tiques a la intervenci√≥ nord-americana, les acusacions de “bonisme” i proclames a favor de la “civilitzaci√≥”.
( PEP MART√ć )
El conflicte a l’Afganistan ha ocupat el carril central de la informaci√≥ i est√† protagonitzant les declaracions de la classe pol√≠tica. En el cas de Catalunya, totes les forces parlament√†ries s’han posicionat i s’ha generat un debat viu davant l’anunci de la retirada de les tropes nord-americanes del territori i la conquesta del poder, tot seguit, pels talibans. Des del primer moment, per exemple, el president Pere Aragon√®s va mostrar la disposici√≥ del Govern a acollir refugiats afganesos.

La crisi afganesa -que ha coincidit amb el quart aniversari de l’atemptat a les Rambles del 17-A- reuneix un munt dels ingredients ideol√≤gics que nodreixen el debat p√ļblic els darrers anys: el lideratge global, el paper de les grans pot√®ncies, l’emerg√®ncia islamista, els drets de la dona o el futur de la democr√†cia. Cada sector pol√≠tic ho ha interpretat des del seu punt de vista. Veiem-ne nom√©s uns exemples.

ERC: Catalunya, pa√≠s d’acollida

ERC ha fet costat al discurs d’Aragon√®s d’oferir Catalunya com a terra d’acollida. En aquesta l√≠nia, la consellera d’Igualtat i Feminismes, T√†nia Verge, va incidir en declaracions a Catalunya R√†dio en el component de crisi humanit√†ria de la crisi afganesa: “Estem davant d’una trag√®dia humanit√†ria de la poblaci√≥ de l’Afganistan. Volem l’acollida de les persones m√©s vulnerables perqu√® tinguin unes condicions de vida dignes”. “Des de Catalunya volem acollir. I ho volem fer garantint unes condicions de vida digna a les persones refugiades”, va indicar la consellera.

Junts, contra Borrell i a favor de l’exili

En un comunicat, Junts alertava contra “els danys causats pel r√®gim talib√†” i lamentava “la par√†lisi i el frac√†s col¬∑lectiu que representa per la UE i l’OTAN el previsible col¬∑lapse de l’estat afgan√®s i l’aband√≥ de milers de persones”. No desaprofitava l’ocasi√≥ d’escometre contra el m√†xim responsable de la pol√≠tica exterior de la UE, Josep Borrell, per aquesta ra√≥: “Ha estat incapa√ß de donar una resposta coordinada. L’acci√≥ dels Estats sense coordinaci√≥ de la UE deixa en la incertesa a centenars de ciutadans europeus”.

Des de Junts s’ha expressat tamb√© tot el seu suport “a l’oposici√≥ democr√†tica des de l’interior o des de l’exili que s’organitzi en les properes setmanes i mesos per aconseguir un Afganistan democr√†tic”. De fet, el fins ara vicepresident afgan√®s, Amrullah Saleh, s’ha proclamat president leg√≠tim enfront el nou poder taliban.

PSC: consternació i cautela

El PSC ha expressat la seva “consternaci√≥” davant la situaci√≥ afgana. Ha evitat, per√≤, entrar en controv√®rsies. El partit de Salvador Illa ha comunicat en alguns tuits que estan “impactats” i “consternats” pels √ļltims esdeveniments, marcats per la retirada dels EUA, el “col¬∑lapse” de la “prec√†ria institucionalitat” afganesa i la presa de control del pa√≠s en mans dels talibans. La formaci√≥ tamb√© expressa la “profunda preocupaci√≥ per la situaci√≥ de les dones i nenes afganeses que patiran una situaci√≥ d’extrema vulnerabilitat i privaci√≥ de drets i llibertats”.

Es percep que les responsabilitats de govern del PSOE aconsellen no entrar en posicionaments m√©s enll√† del previsible. El PSC subratlla “els esfor√ßos dels ministeris d’Exteriors i de Defensa” per fer efectiva la repatriaci√≥ dels residents espanyols, personal de l’ambaixada i tots els afganesos que han col¬∑laborat amb l’Ex√®rcit i la cooperaci√≥ espanyola durant tot el temps de pres√®ncia al pa√≠s.

Colau; contra els “vint anys d’intervenci√≥”

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, encara afectada per la xiulada que va haver d’escoltar en l’inici de la festa major de Gr√†cia, tamb√© s’ha afegit a l’onada general de preocupaci√≥ pels esdeveniments a l’Afganistan. Com a alcaldessa, en l√≠nia amb el moviment efectuat pel president de la Generalitat, va oferir al ministeri d’Inclusi√≥ Social i Migracions 50 places inicials per a dones i nenes afganeses. Colau, des d’Instagram, es va apressar a manifestar que considerava “terrible” el que estava succeint a Kabul. Va reclamar a la comunitat internacional i a l’ONU que reaccionessin al “desastre” que va suposar la intervenci√≥ nord-americana.

PP: nost√†lgia de l’aznarisme

Des de la dreta espanyola, el l√≠der del PP, Pablo Casado, subratllava que la retirada nord-americana era “una greu derrota per als aliats occidentals contra el terrorisme isl√†mic” i li faltava temps per exigir a Pedro S√°nchez que inform√©s al Congr√©s sobre la posici√≥ d’Espanya, com havien fet Angela Merkel i Emmanuel Macron.

A Catalunya, el president del PP catal√†, Alejandro Fern√°ndez, no deixava passar l’ocasi√≥ per dir, en un tuit, que la crisi afganesa plantejava les preguntes essencials: “√Čs la civilitzaci√≥ occidental i de drets humans superior moralment i ha de ser exportada a tot el m√≥n? Estem disposats a pagar el preu que aix√≤ suposa amb els EUA al davant?”. Esmentant els EUA i obviant la UE, Alejandro Fern√°ndez deixava clar que, per ell, el “preu” era un poder militar sense manies.

Ciutadans, contra els “pacifistes”

El partit d’In√©s Arrimadas s’ha posicionat en una l√≠nia molt similar a la del PP. El diputat de Ciutadans Nacho Mart√≠n Blanco tamb√© s’apunta a la reflexi√≥ sobre els “dogmes de l’hegemonia cultural progre com l’antiamericanisme, l’antimilitarisme i el concepte mateix de pacifisme”.

Mart√≠n Blanco va criticar l’anomenat “pensament Alicia”, amb qu√® s’anomena la ingenu√Įtat de la progressia en pol√≠tica internacional, referint-se a “la demag√≤gia dels “alicis” d’Occident, als quals considera “pacifistes que menyspreen la tasca dels ex√®rcits en pro de la democr√†cia i els drets humans”. “Que ho expliquin ara a dones i nens afganesos”, va indicar.

CUP: Occident, culpable

Per la CUP, els “dolents” s√≥n els nord-americans. Albert Botran saltava contra Alejandro Fern√°ndez per parlar de la superioritat occidental, tot dient aix√≤: “Van ser precisament els EUA els que van armar els fan√†tics religiosos, no tan sols a Afganistan. De quin collons de superioritat occidental parla?”.

La diputada Eul√†lia Reguant considerava en un tuit “indispensable” l’an√†lisi d’Olga Rodr√≠guez a eldiario.es, on criticava “el cinisme davant l’Afganistan, recordant que les dones estarien ara pitjor, per√≤ que de totes maneres ja vivien en un dels pa√Įsos on els seus drets estaven m√©s amena√ßats, i que la pres√®ncia nord-americana no havia estat cap aven√ß.

Vox, contra la pol√≠tica d’acollida

Una crisi com l’afganesa √©s terreny abonat per a l’extrema dreta i els sectors xen√≤fobs. Vox, com ja va fer amb la situaci√≥ a Ceuta, ha recorregut a l’artilleria pesada per etzibar contra tot el que no sigui exacerbar la tensi√≥. El partit de Santiago Abascal ha reaccionat contra la pol√≠tica d’acollida, demanant que siguin els pa√Įsos fronterers amb l’Afganistan els qui acullin els refugiats. Amb motiu del quart aniversari dels atemptats del 17-A, el diputat Ignacio Garriga s’ho ha fet venir b√© per atacar “les terribles conseq√ľ√®ncies del bonisme i la inacci√≥ davant l’islamisme als barris”. Garriga ha fet una crida per impedir que “els terroristes alliberats a l’Afganistan” arribin a Europa.

108 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: