LA RESPOSTA D’ESPANYA AL 52%: UNA ORGIA REPRESSIVA PER TOTS CANTONS

“La resposta d‚ÄôEspanya al 52%”.

L’orgia repressiva que veiem aquestes darreres hores √©s la resposta d’Espanya al 52%.

( VICENT PARTAL )

L‚Äôarticle de Josep Casulleras que publiquem avui (‚ÄúEl moment calculat per la fiscalia per a rebentar la negociaci√≥‚Äú) crec que d√≥na les claus per a entendre el perqu√® de la inopinada querella presentada ahir per la fiscalia ‚Äďper tant, pel govern espanyol‚Äď contra el president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, contra el vice-president Josep Costa i contra els secretaris Eusebi Campdepadr√≥s i Adriana Delgado.

Casulleras remarca el factor temps, el cronol√≤gic. Com cal. Tots sabem de sobres, ja, que l‚Äôestat espanyol fa servir la just√≠cia com una pe√ßa de la pol√≠tica. A hores d‚Äôara, ignorar o dissimular aix√≤ s√≥n ganes de fer riure. La fiscalia √©s un bra√ß m√©s, una pe√ßa mec√†nica, que treballa per afavorir els interessos pol√≠tics del govern del qual dep√®n. I la cronologia dels fets, com la que dibuixem en l‚Äôarticle, deixa poc marge a la discrep√†ncia envers aquesta formulaci√≥. Diu Casulleras: ‚ÄúNo solament no hi ha hagut cap senyal de distensi√≥ de la fiscalia, cap picada d‚Äôullet, cap moviment per a pensar que poden comen√ßar a canviar les coses perqu√® la repressi√≥ s‚Äôaturi; no solament no ha passat aix√≤, sin√≥ que la fiscalia ha comen√ßat a ensenyar les cartes i a presentar els expedients pol√≠tics curosament desats per a rebentar la din√†mica pol√≠tica catalana.‚ÄĚ I aquesta √©s, lamentablement, la pura realitat.

Tinguem-ho clar, doncs: aix√≤ que veiem aquestes darreres hores √©s la resposta d‚ÄôEspanya al 52%. I, si ho voleu veure aix√≠, √©s la traducci√≥ a fets de les paraules del president Montilla quan afirma, ho va dir en una entrevista recent a RTVE, que no hi ha cap cam√≠ pol√≠tic per a resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya i que ells no faran res per a cedir en la dominaci√≥. Quan li demanen si la majoria social a les urnes acabar√† for√ßant un refer√®ndum Montilla, l‚Äôhome que va apunyalar el president Maragall, respon amb una altra pregunta: ‚ÄúVost√® creu que des d‚ÄôEspanya es facilitaria una convocat√≤ria d‚Äôun refer√®ndum per a liquidar Espanya?‚ÄĚ Resposta amb qu√® el 128√® president de la Generalitat implica moltes coses. Una de molt cridanera √©s fins a quin punt tenen coll avall que perdrien clarament el refer√®ndum. Per√≤ n‚Äôhi ha una altra de ben notable: per als nacionalistes espanyols despr√©s d‚Äôanar-se‚Äôn Catalunya ja no hi haur√† Espanya. I aquest crec que √©s un factor psicol√≤gic que no haur√≠em de menystenir.

Quan jo vaig n√†ixer Espanya tenia quatre prov√≠ncies m√©s que les que t√© avui: Sidi Ifni, S√†hara, Rio Muni i Fernando Poo, els habitants de les quals eren tan indiscutiblement espanyols com ho pot ser avui qualsevol ve√≠ de B√©tera. I el territori ‚Äúnacional‚ÄĚ era gaireb√© el doble de l‚Äôactual. Aquest √©s el mapa que hi havia a la paret de la meua escola, all√≤ era Espanya. I jo sempre ho recorde quan alg√ļ em diu que no es poden canviar les fronteres espanyoles. Mentida. Es poden canviar tant que jo les he vistes canviar en vida meua.

Ara, tampoc no m’enganyaré: és clar que sé que ni Sidi Ifni, ni el Sàhara, ni Rio Muni ni Fernando Poo eren aquesta Catalunya d’avui que els nacionalistes espanyols consideren tan important, tan imprescindible, que quan se’n vaja no deixarà pas a una Espanya més petita, com va passar entre l’Espanya de la meua infantesa i l’actual, sinó a la liquidació, total, a la fi del seu país.

I vista la cosa així, entès aquest dramatisme extrem amb què ho explica el president Montilla, no cal calfar-se el cap per a entendre què passa en realitat. Passa que ells ja han assumit que no frenaran la seua violència, especialment quan la constatació que avancem, malgrat tot i malgrat tots, és tan indiscutible com ara mateix. Sinó que l’augmentaran i tot. I d’ací que perseguesquen ara de sobte fins i tot la mesa d’un parlament ja moribund, fora de temps, com és l’actual. I que ho facen en el context d’una autèntica orgia de repressió i agressivitat contra el moviment independentista en què l’extrema violència policíaca i el descarat relat mediàtic manipulador es complementen, encaixen com un guant amb la persecució judicial més descarada. I val més, per tant, que tots en prenguem nota.
Informa:VILAWEB.CAT (2-3-2021)

136 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: