La resposta popular, afeblida per la pandèmia i per la desorientació
Els CDR intenten accedir sense èxit al Parlament i a Urquinaona després d’una jornada en què el protagonisme se l’enduia el president Quim Torra a la plaça Sant Jaume.
( MANUEL LILLO )
Després d’un any de protestes motivades per sentències judicials, alguna cosa s’ha afeblit al Principat. Tsunami Democràtic i Marxes per la Llibertat a banda, l’empenta dels Comitès de Defensa de la República va donar visibilitat a les protestes post-referèndum i post-sentència. En cada manifestació deslligada de l’Assemblea Nacional Catalana i d’Òmnium Cultural se senten crits que enyoren la coneguda com a batalla d’Urquinaona i es fan clams, també, per l’acció directa. Però el respecte per la pandèmia i la incertesa política del moment han fet les protestes “populars” perden la força que un dia van tindre.
Així, la convocatòria de l’ANC –a la qual se sumaria Òmnium Cultural– davant els ajuntaments de totes les localitats del Principat esdevindria l’exemple de la ràbia acumulada per la inhabilitació del president. No debades, un Quim Torra ja apartat del seu càrrec compareixia en el seu últim discurs institucional per després rebre un homenatge ciutadà al centre de Barcelona. La justícia espanyola ha convertit en màrtir el president més excepcional de la història de Catalunya.
Les mirades, però, estaven posades en les manifestacions posteriors. El pronòstic de nous avalots sobrevolava tothom. A les 19.30, als Jardinets de Gràcia, hi havia convocada una concentració dels CDR amb final incert. Minuts abans, bona part dels contenidors que envoltaven la zona eren retirats per part dels Mossos d’Esquadra, que prenien posició abans que els manifestants. Els periodistes també arribaven abans, si bé els manifestants eren puntuals a la cita i, vint minuts més tard de l’hora de la convocatòria, la marxa avançava direcció est, cap al passeig de Gràcia, tallant els trams de carretera que comuniquen els carrers.
“Ni un pas enrere: independència”, es llegia en la pancarta de la capçalera de la manifestació dels CDR. La marxa, amb més distància que en ocasions anteriors entre els manifestants, feia tombs i girs inesperats i cada carrer adjacent estava blindat pels agents policials. Especialment els que toquen el carrer Mallorca, on hi ha la delegació del Govern espanyol a Barcelona. Era aquest el primer objectiu d’arribada dels manifestants, els qui quan s’aproximaven llançaven caps de porc als peus dels agents que protegien l’edifici.
Abans, bona part dels manifestants havia exigit anar directament al Parlament, cosa que acabarien fent en darrera instància. Durant la marxa se sentien crits antifeixistes i que exigien la unilateralitat. Fins i tot recordaven el jove Guillem Agulló, assassinat per l’extrema dreta el 1993. Curiosament, però, en cap moment es reivindicava la figura presidencial de Quim Torra, qui semblava absent del cap dels manifestants.
a
Tot transcorria entre la normalitat de les terrasses dels negocis d’hostaleria. Només algun indici de protesta pujada de to generava por entre els propietaris dels bars, que en algun moment guardaven taules i cadires a dins dels establiments. Especialment al carrer Aragó, quan un grup de manifestants tallava la carretera amb contenidors i tanques col·locades al mig de la carretera.
La ruta seguida feia pensar que els manifestants es dirigirien cap a Urquinaona, però acabarien entrant al parc de la Ciutadella per mirar d’accedir al Parlament. Ho feien tot just després de desbloquejar el cadenat de la porta que protegia el parc. Les crides per accedir-hi de manera decidida, però, contrastaven amb la cautela d’alguns manifestants, temorosos que un enfrontament amb els Mossos a porta tancada els resultara contraproduent. Cap a les 21.15 de la nit, distints manifestants accedien al parc, amb un entusiasme que es barrejava amb la frustració quan comprovaven que no tots, ni de bon tros, estaven disposats a prendre el Parlament. “Què penseu, que hem vingut a berenar?”, ironitzava un dels enaltidors.
Els Mossos, que col·locaven les furgonetes a les portes del Parlament per impedir-hi l’accés, acabarien amenaçant amb càrregues si el llançament d’objectes continuava per part dels manifestants. Tocaven es 10 de la nit i poc més tard, el parc seria desallotjat i els manifestants mirarien de reprendre l’acció. Sense èxit.
Al remat, la inhabilitació del president Torra servia per posar en valor la seua tasca personal al servei de l’independentisme i per fer créixer la indignació davant el greuge generat pels tribunals espanyols. Enmig d’una pandèmia mundial, Catalunya afrontarà la conjuntura més difícil de la història recent sense un president en ferm i immersa en una disputa electoral que, cal dir, la majoria dels partits no han deixat de buscar.
Alhora, el coronavirus no només ha frenat l’economia: també ha aturat la revolta que va inundar els carrers de Barcelona tot just fa ara un any, després de la sentència contra els impulsors de l’1 d’octubre que van poder ser jutjats pel Suprem. La pandèmia, segur, ha afeblit la protesta popular. Però la desorientació de l’independentisme, que naufraga entre la divisió i la repressió, tampoc no contribueix a estimular una implicació decidida del carrer.
Informa:ELTEMPS.CAT (29-9-2020)
