LA SENYERA , SENYA IMMEMORIAL DELS PA√ŹSOS CATALANS

“La senyera: senyal immemorial dels Pa√Įsos Catalans ”
( DAVID GARRIDO )
Pot ser la bandera conservada més antiga del món, la senyera, la bandera de tots els catalans de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, ja documentada en un segell de Ramon Berenguer IV de 1150.

Pot ser la bandera m√©s antiga del m√≥n. No ho dic debades ni per una sobtada sobrevinguda d‚Äôorgull patri. Si m√©s no, des de 1150 apareix documentada en un segell del comte barcelon√≠ i ¬ępr√≠ncep d‚ÄôArag√≥¬Ľ Ramon Berenguer IV, encara que la decoraci√≥ dels pals de gules (vermells) sobre or (groc) apareix en els sepulcres rom√†nics del comte Ramon Berenguer II (‚Ć 1082) i la seva bes√†via Ermessenda de Carcassona (‚Ć 1058), a la catedral de Girona. Senyal her√†ldic dels comtes de Barcelona, acab√† per simbolitzar les terres en qu√® governaven, des dels confins occidentals aragonesos fins als llunyans ducats d‚ÄôAtenes i Neop√†tria. Eren els temps, com escrivia el cronista Bernat Desclot, en qu√® ¬ęningun peix se gos al√ßar sobre mar si no porta un escut del rei d‚ÄôArag√≥ en la coa¬Ľ. El valenci√† Pere Antoni Beuter, a la seva Segunda parte de la cr√≥nica general de Espa√Īa (1551), escriu:

¬ęEn este comedio, los normandos entraron por la tierra de Francia, y huvo de hazer gente el emperador Lo√≠s para resistirles. Y fue a servirle el conde con los cavalleros barceloneses que con √©l se hallaron. Y pelearon con los normandos valerosamente y venci√©ronlos. En esta batalla, seg√ļn he hallado escrito en unos cuadernos de mano, diz que pidi√≥ el conde Iofr√© Valeroso al emperador Lo√≠s que le diesse armas que pudiesse traher en el escudo, que llevava dorado sin ninguna divisa. Y el emperador, viendo que hav√≠a sido en aquella batalla tan valeroso que, con muchas llagas que recibiera, hiziera maravillas en armas, lleg√≥se a √©l, y moj√≥se la mano derecha de la sangre que le sal√≠a al conde, y pass√≥ los quatro dedos ans√≠ ensangrentados encima del escudo dorado, de alto a baxo, haziendo quatro rayas de sangre, y dixo: ‚Äė√Čstas ser√°n vuestras armas, conde‚Äô. Y de all√≠ tom√≥ las quatro rayas, o bandas, de sangre en el campo dorado, que son las armas de Cathalu√Īa, que agora dezimos de Arag√≥n¬Ľ.

Ai el segle XVI! Segle en qu√® els nostres escriptors desertaren de la llengua pr√≤pia per escriure en la llengua del rei castell√†. Beuter escrigu√© la Primera part en catal√†, per√≤… Com ara la moda de l‚Äôangl√®s, al XVI s‚Äôestilava, per una equivocada pretensi√≥ d‚Äôuniversalitat i vendre m√©s llibres, fer servir el castell√†. Tribulacions ling√ľ√≠stiques a banda, Beuter ‚ÄĒvalenci√†‚ÄĒ diu clarament: ¬ęlas quatro rayas, o bandas, de sangre en el campo dorado, que son las armas de Cathalu√Īa, que agora dezimos de Arag√≥n¬Ľ. B√©, ho reitero perqu√® ning√ļ us vengui la moto espanyolista que la senyera no √©s catalana. No √©s l‚Äô√ļnica llegenda sobre l‚Äôorigen de la senyera, per√≤ s√≠ la m√©s reeixida. Un altre valenci√†, Rafael Mart√≠ de Viciana, a la Cr√≥nica de la √≠nclita y coronada ciudad de Valencia y de su Reyno (1564), escriu que ¬ęquatro barras coloradas en campo de oro, dadas a don Jofre, primer conde de Barcelona¬Ľ, i el tamb√© valenci√† Francesc Diago ofereix una versi√≥ de la llegenda un xic m√©s elaborada a la seva Historia de los victorios√≠simos condes de Barcelona (1603). Diago, a m√©s a m√©s, afegeix que mentre la senyera era bandera catalana, a l‚ÄôArag√≥ feien servir ¬ęla Cruz bermeja de san Iorge en campo de plata y alderredor della en sus quatro √°ngulos las cabezas cortadas que de quatro Reyes Moros se hallaron adornadas de mucha riqueza y pedrer√≠a entre los despojos de la victoria que el Rey don Pedro el primero, estando sobre Huesca, alcan√ß√≥ del grande ex√©rcito de Moros de allende que vino en favor de aquella ciudad en el a√Īo de mil y nouenta y seys¬Ľ.

La llegenda de l’origen de la senyera √©s, curiosament, una llegenda originada a Val√®ncia. √Čs l’historiador Pere Antoni Beuter qui per primera vegada explica que els quatre pals de gules dels comtes de Barcelona els tra√ß√† l’emperador dels francs sobre l’escut del comte Guifr√© el Pil√≥s. A la imatge, la llegenda en un quadre del pintor Pau B√©jar (ca. 1892).
Bandera dels Pa√Įsos Catalans des de temps immemorials, la Renaixen√ßa la rescat√† de l‚Äôoblit imposat per la desfeta de 1707-1714. Felip V prefer√≠ prescindir dels quatre pals de gules en or i aix√≠ continuaren fent-ho els seus successors. Els Borbons, reis d‚ÄôEspanya, renegaren de Catalunya i de l‚Äôantiga Corona de catalans i aragonesos, i doncs, renegaren de llur bandera. De bandera, en els inicis, del sobir√† dels catalans, la senyera pass√† a ser bandera del pa√≠s, cantada per poetes i reconeguda arreu de les terres que parlaven el bell catalanesc. La Mancomunitat de Catalunya l‚Äôoficialitz√† (1914) i la dictadura de Primo de Rivera la prohib√≠ (1923). Senyal tradicional i immemorial de la Catalunya completa, la que de Salses s‚Äôest√©n fins a Guardamar i de Fraga arriba fins a Ma√≥, l‚Äôanticatalanisme s‚Äôempesc√† maneres regionals de degradar el s√≠mbol inequ√≠voc de la catalanitat: nasqueren els empastifaments de coloraines sobre la senyera.
Informa:ELTEMPS.CAT (19-6-2020)

158 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: